Magnolia espinalii
Magnolia espinalii és endèmica de Colòmbia, pero està en Perill Crític. Els noms comuns estan inclosos: hojarasco, magnolio de mont.
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbres frondosos que alcancen fins a 30 m d'altura i 55 cm de diàmetro; la seua corfa i fusta són de color canella. Posseïx ramillas en nucs marcats per cicatrius anular, en entrenudos curts recoberts per pubescencia caediza i lenticelas ovales. Fulls simples alterns, espiraladas, el pecíol posseïx una cicatriu en tota la seua superfície deixada per l'ull foliar en desprendre's, posseïx pubescencia crema caediza de la mateixa manera que en el envés del full sobre la nervadura principal. La làmina foliar és de ovada a elíptica i de consistència cactácea; l'àpiç i la base són de forma obtusa. Flors solitàries localisades al final de les branques, de color vert groguenc a crema, en tres a cinc bràctees florals caduques; tres sépals obovados, grossos, carnosos i sis a sèt pétals obovados, carnosos, base truncada, àpiç agut. El frut és leñoso, elíptic, medix entre 6,9 i 8,5 cm de llarc, de 3,3 a 4,5 cm d'ample; s'obri de forma irregular per la solsida de les seues carpelos. Cada frut conté entre 6 i 20 llavors ben desenrollades, vàries d'elles no alcancen a formar-se completament.[1]
Hàbitat i distribució local
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del departament de Antioquia, Colòmbia, a on es distribuïx tant de la Cordillera Central com en l'Occidental, entre els 1.800 i 2.400 m s. n. m. Creix en boscs humits premontanos i montanos. En la jurisdicció de CORANTIOQUIA es distribuïx en els municipis de Angelópolis, Armènia Manteca, Betania, Caldas, Cabironada, Jericó i Medellín.[2]
Usos
[editar | editar còdic]La seua fusta s'ha utilisat per a postes, vares, horcones, taules, cuartones i en la fabricació de mobles. Té alt potencial per a ser usada com a ornamental.[2]
Situació actual
[editar | editar còdic]Està catalogada en la categoria “En Perill Critique” (CR) en el Llibre Rojo de Plantes de Colòmbia[3] i també per la llesta roja d'espècies amenaçades de IUCN. Açò es deu a una reducció en el seu tamany poblacional estimada per damunt del 50%, la qual, a la seua volta, està ocasionada per la degradació dels hàbitats a on es localisen les poblacions.[2]
Fenologia Reproductiva
[editar | editar còdic]Magnolia espinalii presenta bona cantitat de botons florals durant la major part de l'any, disminuint una miqueta la seua presència al final de la segona temporada de pluges i l'inici del periodo més sec (mesos de novembre, decembre i giner). De la mateixa manera que les demés magnolias monitoreadas registra alts percentages de caiguda de botons florals, els quals són abortats sense completar el seu desenroll. No obstant que la producció de fruts és baixa, és factible diferenciar dos periodos de collita a l'any, açò és, entre març i abril i d'octubre a novembre. Els fruts tarden entre 5 i 6 mesos per a completar el seu desenroll i maduració.[2]
Maneig de les llavors, propagació sexual i producció en viver
[editar | editar còdic]Descripció del frut i la llavor
[editar | editar còdic]El frut és leñoso, elíptic, medix entre 6,9 i 8,5 cm de llarc i de 3,3 a 4,5 cm d'ample; s'obri de forma irregular per la solsida de les seues carpelos. Cada frut conté entre 12 i 40 llavors, de les quals solament entre el 50 i el 80% es desenrollen plenament. Les llavors són planes, de color café obscur a negre, de forma irregular, alguna cosa acorazonadas, medixen de 10 a 14 mm d'ample i de 9 a 12 mm de llongitut. Estan cobertes per una capa carnosa molt aromàtica de color rojós (sarcotesta). El pes de 1000 llavors varia entre 195 i 215 grams i un quilogram pot contindre entre 4.650 i 5.130 llavors.[4] Les llavors són dispersades per aus i menuts mamífers.[5]
Sistema de recolecció i processament dels fruts
[editar | editar còdic]Es poden diferenciar dos periodos de collita a l'any, el primer, entre març i abril i, el segon, d'octubre a novembre, que són mesos d'alta pluviosidad. Els fruts deuen colectarse directament de l'arbre ans que estos facen dehiscencia i lliberen les llavors, no obstant no sempre és possible conseguir-ho i es fa necessari recolectar-los del sol; en este últim cas es deuen descartar els fruts i/o llavors que presenten signes de pudrición o atac d'insectes. Per a millorar la possibilitat de recolectar els fruts directament de l'arbre es va dissenyar un sistema que consistix en identificar els fruts verts i posar-los una canastilla de protecció individual, la qual es construïx en aram i malla plàstica (en ull de malla d'1 mm o menor), en este aditamento s'evita la predación i es disminuïx la possibilitat de pèrdua del frut. Una volta els fruts inicien la dehiscencia es recolecten en forma manual (ascendint a l'arbre) o en l'ajuda d'una podadora d'extensió. Quan els fruts es recolecten encara tancats es deuen deixar post-madurar a l'ombra fins que facen dehiscencia, posteriorment s'extrauen les llavors i se separen les que tinguen la sarcotesta de color roig encés que són les que estan completament madures. Per a netejar les llavors i retirar-los el arilo roig es posen en aigua d'un dia per a un atre, es maceran i es enjuagan en aigua corrent. Es recomana fer-los una immersió en hipoclorito de sodi al 1% durant 15 minuts per a evitar la infestación per fongos. [4]
Almagasenament de les llavors
[editar | editar còdic]D'acort en estudis preliminars, les llavors de hojarasco perden ràpidament la seua viabilitat i per això es deuen sembrar lo més fresques possible; no obstant, quan açò no és factible es recomana conservar-les per un curt periodo de temps en la sarcotesta roja, dins d'un substrat humit (aserrín o arena, entre uns atres) i recipient hermètic i a baixa temperatura (aproximadament 4 °C).[4]
Sembra i germinació
[editar | editar còdic]Les llavors fresques de hojarasco no requerixen d'un tractament pre-germinativo, no obstant, la condició lumínica baix la qual se sembren si influïx en el resultat final. Llavors fresques posades a germinar en una mescla de terra i arena (proporció 2:1), baix dos condicions lumínicas contrastantes, plena exposició i obscuritat, varen mostrar una potència germinativa de 60% i 80%, respectivament. La germinació de les llavors sembrades a plena exposició va iniciar als 46 dies i es va completar un més més vesprada, mentres que les sembrades en obscuritat varen iniciar el seu procés germinativo als 69 dies i ho varen completar 19 dies despuix. La germinació és epigea, inicia de 45 a 60 dies despuix de la sembra i es completa aproximadament 30 dies més vesprada. Dos semanes despuix de la germinació les plántulas ya havien desplegat els seus fulls cotiledonares i tenien 3,5 cm d'altura mija.[4]
Maneig de les plántulas en viver
[editar | editar còdic]La propagació es pot fer utilisant una mescla de terra en arena en proporció 2:1. Les plántulas es traslladen a bossa una volta alcancen els 4 cm d'altura; despuix del transplant és necessari deixar les plantes en l'ombra i reduir esta gradualment. Quan les plántulas alcancen de 25 a 30 cm d'altura es considera que estan llestes per a la plantació definitiva en camp.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Velásquez R., C. i Serna G., M. 2005. Magnoliáceas de Antioquia. Jardí Botànic Joaquín Antonio Uribe - CORANTIOQUIA - OIMT. Primera Edició. Medellín, Colòmbia. 32 p.; Lozano C., G. 1983. Magnoliaceae. Flora de Colòmbia, Monografia No 1. Institut de Ciències Naturals. Universitat Nacional de Colòmbia - COLCIENCIAS. Bogotà. 120 p.; Trujillo, L.; Agudelo, G.; Restrepo, M.; Cardona, I.; Murillo, J..Alvanços en l'estratègia per a la conservació de les espècies de les família Magnoliaceae en Jurisdición de CORANTIOQUIA, Medellín: CORANTIOQUIA, 2011 100.p. (Bolletí Tècnic Biodiversitat; No. 6, Decembre 2011)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Trujillo, L.; Agudelo, G.; Restrepo, M.; Cardona, I.; Murillo, J..Alvanços en l'estratègia per a la conservació de les espècies de les família Magnoliaceae en Jurisdición de CORANTIOQUIA, Medellín: CORANTIOQUIA, 2011 100.p. (Bolletí Tècnic Biodiversitat; No. 6, Decembre 2011
- ↑ Calderón S., I.; A. Cogollo P; C. Velásquez R.; M. Serna G. i N. García.2007. Les magnoliáceas. Pp. 45-154. En: García, N. (ed.). Llibre Rojo de Plantes de Colòmbia. Volum 5: Les magnoliáceas, les miristicáceas i les podocarpáceas. Serie Llibres Rojos d'Espècies Amenaçades de Colòmbia. Bogotà, Colòmbia. Institut Alexander von Humboldt - CORANTIOQUIA - Jardí Botànic Joaquín Antonio Uribe- Institut de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Colòmbia - Ministeri d'Ambient, Vivenda i Desenroll Territorial. 236 p.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Trujillo, L.; Agudelo, G.; Restrepo, M.; Cardona, I.; Murillo, J..Alvanços en l'estratègia per a la conservació de les espècies de les família Magnoliaceae en Jurisdición de CORANTIOQUIA, Medellín: CORANTIOQUIA, 2011 100.p. (Bolletí Tècnic Biodiversitat; No. 6, Decembre 2011).
- ↑ Fenologia reprodutiva d'espècies forestals natives presents en la jurisdición de CORANTIOQUIA, un pas cap a la seua conservació. Volum II / Martha Ligia Gómez Restrepo, Coorporaciñon Autònoma Regional del Centre de Antioquia, CORANTIOQUIA. Medellín: CORANTIOQUIA, 2011. 132 p. il., fotos a color.
- Calderon, I. 1998. Magnolia espinalii. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species. Downloaded on 22 August 2007.
Hipervínculos externs
[editar | editar còdic]- Botanical Garden of Medellín, i el seu Director Científic Álvaro Cogollo, lidera la conservació de les espècies de Magnolia en el departament de Antioquia.
- South Pole Carbon, lidera un programa de conservació de les espécies de Magnolia en Antioquia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnolia espinalii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.