Anar al contingut

Mancera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Elementos y composicion del arado.jpg
Elements i composició del llaurat. Esquerra: grup mediterràneu; dreta: grup atlàntic.
Per a atres usos d'este terme vore Mancera (desambiguación).

Una mancera, també coneguda com esteva, és una peça de fusta colocada en la part atrassera del llaurat, sobre la qual du la mà la persona que llaura servint-li de guia,[1] per a aixina dirigir la reixa i apretar-la contra la terra. El timó del llaurat encaixa directament en la esteva. El dental per baix de la esteva també conecta en el timó de manera que reforça l'unió de la esteva en el timó.[2] La conexió de la esteva en el dental és coneguda com el cap del llaurat. En algunes regions, es coneix la part superior de la fusta com la mancera pròpiament dita, mentres que a la mitat inferior en conexió en el timó i el dental li la crida esteva.[3] Alguns llaurats tenen una sola mancera per mig del com l'agricultor la pren de la seua mà esquerra mentres que en la mà dreta dirigix la seua yunta.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Payne, F. G. (1957). The British plough: Some stages in its development. The Agricultural History Review, 5(2), 74-84.
  2. (2013) Host Bibliographic Record for Boundwith Item Barcode 30112054272791 and Others (en és), p. 113.
  3. Navarrés, Mariano Serra i (1878). Elements d'agricultura (en és), Tip. H. de J. Francés, p. 122.
  4. Buffon, Georges-Louis Leclerc Comte de (1857). Els tres regnes de la naturalea o museu pintoresc d'història natural: Botànica (en és), Imprenta de Gaspar i Roig, Editors, p. 575.