Marero (barco)
El Marero va ser un barco peixquer espanyol, afonat en aigües del golf de Viscaya per un fort temporal el 20 de decembre de 1998 en huit tripulants a bordo.[1]
El peixquer era un barco palangrero botat en la década de 1950,[2] de 22 metros d'eslora i 5,20 metros de mànega.[1] En el moment del naufragi tenia com a port base la localitat vasca de Passages (Guipúscoa). La seua matrícula era la SS-1-2432.[3]
Afonament
[editar | editar còdic]La matinada del 20 de decembre de 1998 el Marero navegava pel golf de Viscaya despuix d'una jornada de peixca. La major part de la tripulació provablement descansava. Encara que es desconeixen en exactitut les circumstàncies del naufragi, estudis posteriors varen senyalar que la causa es va poder deure a una ràpida ciclogénesis explosiva que en pocs minuts va generar un intens i repentí onage en el sector del golf de Viscaya en el que es trobava el Marero. l'Institut Nacional de Meteorologia espanyol havia llançat un avís per temporal el dia anterior en a on alertava per mar grossa a causa del vent. Les organisacions meteorològiques francesa i britànica havien avisat per temporal en vents de força 6 i 7 i raches d'intensitat 8 en l'Escala de Beaufort. Finalment es va registrar mar arbolada de força 8 en ones de fins a 14 metros, és dir, una situació pijor a la prevista i lo que provablement va dur als peixquers de la zona a confiar-se de la situació durant eixa matinada. Tota la flota de bajura va estar faenar la jornada anterior.[1]
L'últim contacte en el peixquer es va produir el dia 19 de decembre, en una comunicació per ràdio entre l'armador i el patró. S'havia acordat una nova cridada per al dia 21, la qual mai va ocórrer. El Marero va desaparéixer sense donar senyal de recobre, lo que provablement indica que el seu afonament va tindre lloc sobtadament per una forta ona, entre les dos i les quatre de la matinada, sense possibilitat de que la tripulació reaccionara. Despuix de no rebre informació del peixquer, atres bucs que faenar en les proximitats varen iniciar la seua busca, posteriorment rellevats pels servicis de rescat marítim de França i Espanya. En les llabors de busca, que varen durar dos semanes, només es va poder trobar alguns restants del naufragi.[1]
En febrer de 1999 el arrastrero viscaí Alba do Mar va recuperar en les seues rets a 110 milles de la costa vasca el cadàver d'un dels tripulants del Marero.[4] Dos mesos més tarde el Lagarde II, un arrastrero francés, va recuperar el cos del patró del Marero,[1] especulant-se també en la possibilitat de que el derelicte es trobara a 80 milles front a la costa d'Arcachón i a una profunditat de 160 metros.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «[1]», Diari Vasc. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- ↑ «[2]», La Veu de Galícia. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Consultat el 22 de decembre de 2013.
- ↑ «[3]», El País. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- ↑ «[4]», El País. Consultat el 22 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marero (barco)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.