Marque obert de llectura
En genètica, es diu marc obert de llectura o marc de llectura oberta (ORF, del anglés open reading frame) a la seqüència d'ARN compresa entre un codón d'inici (AUG) de la traducció i un codón de terminació, descontant les seqüències que corresponen als intrones, en cas d'haver-les. Es troba acotat pels UTR (és dir, les seqüències no traduïdes). El nom es deu a que, una volta establit un dels tres possibles marcs de llectura pel codón d'iniciació, la seqüència es troba "oberta" per a la transcripció, que continua més allà del codón de terminació.
l'ARN mensager conté per lo manco un ORF. Els eucariota per lo general tenen un sol ORF. Els procariota solen tindre dos o més ORF, per lo tant, poden sintetisar varis péptidos. Els ARN mensagers que contenen més d'un ORF es coneixen com ARN policistrónicos, i els que tenen un solament, monocistrónicos.
En una seqüència de ADN qualsevol hi ha, a priori, sis possibles sentits en els que poden aparéixer marcs oberts de llectura; ya que cada codón pren tres nucleòtits, existixen tres possibles llocs d'inici per a prendre els nucleòtits de tres en tres; si es prenguera un quart nucleòtit com a lloc d'inici, faria coincidir el marc obert de llectura en el mateix que si es pren el primer nucleòtit, a lo que cal sumar els atres tres possibles marcs oberts de llectura, si el ADN es traduïx prenent com a mòle el bri complementari, en lo que es genera el sentit de llectura opost.
Estos marcs oberts de llectura es denominen +1, +2, +3, -1, -2 i -3.
En un eixemple, en la seqüència 5' aactgcagtacgtaacgtca 3':
+2 5' aa ctg cag tac gta acg tca 3' +3 5' a act gca gta cgt aac gtc a 3' +1 5' aac tgc agt acg taa cgt ca 3' -1 3' ttg acg tca tgc att gca gt 5' -3 3' t tga cgt cat gca ttg cag t 5' -2 3' tt gac gtc atg cat tgc agt 5'
Cada u dels sis possibles marcs oberts de llectura donarà lloc a una seqüència proteica absolutament diferent.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Marco abierto de lectura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.