Mars Observer
| Dibuix artístic de la sonda | |
| |
| Senyes de la missió | |
| Nomene: | Mars Observer |
| Organisació: | NASA |
| Constructor: | Malin Space Science Systems |
| Cost: | entre 813 i 980 millons de $ |
| Eixida llançador: | Titan 34D |
| Tipo de missió: | Orbitador |
| Massa: | 2573 kg (1018 kg sense combustible) |
| Llançament: | 25 de setembre de 1992 00:35 UTC Veta Canyar LC40 </noinclude> |
| Últim contacte: | 22 d'agost de 1993 |
| Arribada a Mart: | (prevista) 25 d'agost |
La Mars Observer va ser una sonda llançada el 25 de setembre de 1992 pels Estats Units a estudiar el planeta Mart. Es va tractar de la primera missió marcianana de la NASA despuix del llançament de les Viking en 1975-76.
Devia haver permaneixcut en òrbita durant un any marcianà per a estudiar el planeta. No obstant, es va perdre contacte en la sonda tres dies abans d'entrar en òrbita de Mart.
Objectius
[editar | editar còdic]Els objectius bàsics de la sonda eren:
- Determinar la composició mineralógica de la superfície de Mart.
- Definir la topografia i camp gravitatorio del planeta.
- Establir la naturalea del camp magnètic marcià.
- Determinar la distribució espacial i temporal dels elements volàtils i la pols en l'atmòsfera, aixina com les seues fonts i sumideros.
- Explorar l'estructura i circulació de l'atmòsfera planetària.
- Servir com relé de comunicacions per al globo franc-rus de la missió Mars 94 (rebatejada despuix com Mars 96).
Dissenye
[editar | editar còdic]Disseny bàsic
[editar | editar còdic]La Mars Observer devia haver segut la primera d'una nova classe de sondes cridades genèricament Planetary Observer. Ademés de la Mars Observer es va propondre el llançament de la Llunar Observer i la Mercury Observer. Els asteroides propencs a la Terra entrabar en la llista de possibles objectius.
Els principals elements de la sonda eren:
- Cos principal (bus): tant el bus com l'electrònica de la sonda es va basar en satèlits terrestres com els Satcom i els DMSP/TIROS. El bus era polièdric i media 2,1 * 1,5 * 1,1 metros.
- Perches: duya dos perches per a ubicar el magnetómetro i el espectómetro de rajos gamma. Durant el trànsit Terra-Mart estes perches es varen mantindre només parcialment desplegades. Una volta desplegades medien 6 metros cada una.
- Estabilisació: es conseguia en els 3 eixos, per mig de quatre volants de reacció.
- Orientació: es conseguia per mig d'un sensor de horisó, un rastrejador d'estreles, giroscopis, accelerómetros i diversos sensors del Sol.
- Comunicacions: la sonda es comunicava en terra utilisant una antena d'1,5 metros de diàmetro ubicada en l'extrem d'un màstil de 5,5 i que no es desplegava fins que no s'haguera aplegat a Mart.
- Energia: l'energia es conseguia per mig de panels solars, que proporcionaven un potència d'entre 1.100 i 1.500 vats. Durant la fase de travessia havia desplegats només quatre, en aplegar a Mart es desplegarien atres dos. En total, els sis medien 7 * 3,7 metros. Per a abastir-se en els periodos en els que se sumergia en l'ombra del planeta, duya dos bateries de níquel-cadmi, cada una en capacitat de 43 amperis/hora.
- Motors: tant els principals com els de posició utilisaven monometilhidracina com a combustible i tetróxido de nitrogen com comburente. Els tancs estaven presurizados en heli.
Instrumental científic
[editar | editar còdic]La sonda contava en el següent instrumental científic a bordo:
- Espectrómetro de rajos gamma (Mars Observer.jpg): dissenyat per a determinar l'abundància d'elements químics en la superfície de Mart.
- Espectrómetro d'emissió termal (Mars Observer preparations.jpg): triat per a mapear el contingut mineral de les roques, gèls i núvols.
- Cambra (Mars Observer launch.png): constava en realitat de dos cambres. Una era de baixa resolució, per a estudiar el clima, i l'atra era d'alta resolució, per a estudiar àrees selectes del planeta.
- Altímetro làser: embarcat per a determinar el relleu superficial.
- Radiómetro infrarrojo de modulació per pressió (UTC): dissenyat per a medir les característiques de la pols i condensació en l'atmòsfera.
- Experiment de ràdio: ocupació del transmissor-receptor de la sonda per a investigar cóm les ones de radi travessaven l'atmòsfera i per a determinar el camp gravitatorio.
- Magnetómetro i reflector d'electrons: dissenyat per a determinar la naturalea del camp magnètic marcià i la seua interacció en el vent solar.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mars Observer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.