Martina Franca
Martina Franca és una localitat i comune italiana de la província de Tarento, regió d'Apulia, en 49.663[1] habitants. És la segona ciutat més poblada de la província despuix de Tarento. Des de 1975, acull un festival d'estiu d'òpera, el Festival del Valle de Itria.[2]
La ciutat vella, d'interés artístic, està rodejada per una muralla de portes barroques que donen pas a estretes callejuelas. Destaca la plaça de Roma; en ella se situen el palau Ducal de el XVII i el cine-teatre Verdi.
El nom de Martina deriva de la devoció dels fundadors de la ciutat cap a Martin de Tours entorn a l'any 1000. L'adjectiu Franca fa referència a l'estatus econòmic de la ciutat, que li va ser concedit en 1310 per Felipe I de Tarento. La ciutat es va cridar llavors Franca Martina. L'apelatiu de Franca es va perdre en l'abolició d'estos drets en 1871, en l'unificació d'Itàlia, i la ciutat va ser rebatejada com a Martina Franca.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat és relativament jove, puix el primer assentament és de el X, format per un grup de pastors que fugien de la devastación causada pels sarracenos. Va ser declarada municipi en el XIII per Felipe I de Tarento. En eixa época consistia en un castell en una zona anomenada Montedoro, i un parell de quilómetros al seu entorn en diversos assentaments. En els sigles XIV i XV es va instalar en la zona una comunitat hebráica de judeus convertits al cristianisme, provablement fugits de França. En 1495, eren un terç de la població de Marina Franca, entre cent i doscentes famílies. Eixe mateix any, el rei Federico d'Aragó va prohibir castigar a els qui els atacaren i els va exhortar a abandonar la ciutat.
Abans de l'aplicació de les noves lleis antisemites de 1938, el barri judeu era conegut com Giudecca. Hi havia una sinagoga i un cementeri en la zona de Montedoro, amagades per iglésies posteriors.
Economia
[editar | editar còdic]L'agricultura es concentra en les terres fèrtils i en les valls menudes. La viticultura es basa en el raïm blanc. És també la primera productora d'oli d'oliva de la zona. La ganaderia es basa en la crío d'ovelles i cabres, a la que s'afigen els cavalls pura sanc murgese i els famosos rucs de Martina Franca.
L'indústria més desenrollada és la textil, que va fer famosa a la ciutat en l'indústria cinematogràfica dels anys 80. El sector servicis es caracterisa pels bancs, les asseguradores i sobretot el turisme, especialment, el eno-gastronòmic. Els turistes visiten molins d'oli, cellers de vi i proven l'especialitat culinària, el "Capocollo vaig donar Martina Franca", una espècie de cuixot fumat d'alta calitat.[3]
Cultura i monuments
[editar | editar còdic]
En Martina Franca hi ha a lo manco setze iglésies i més de vint palaus d'interés artístic. Entre les iglésies destaca la basílica de Sant Martino, construïda en la segona mitat de el XVIII. Es caracterisa per la frontera barroca, en l'image del sant en el centre. En l'interior descolla l'altar de marbre policromado de 1773, la gran capella del Santíssim Sacrament i vàries pintures de Domenico Antonio Carella. Alberga les relíquies de Santa Comasia.
Entre els palaus, destaca el Palau Ducal, construït en la segona mitat de el XVII pel duc Petracone Caracciolo, en elements barrocs i renaixentistes. Actualment és l'ajuntament de la ciutat.
En Martina Franca hi ha huit fraternitat religioses i dos llaiques. La festivitat de Sant Martino se celebra l'11 de novembre i el primer dumenge de juliol.
Denominació d'orige Martina Franca
[editar | editar còdic]La comuna de Martina Franca produïx un vi blanc espumoso (Spumante) en Denominació d'Orige Controlada (DOC). És un vi que no envellix be i que pert el seu color ambarino obscur a la veta de tres o quatre anys en la botella. Els raïms destinats a este vi no produïxen més de 13 tonellades per any. El vi s'obté d'una mescla de les varietats de raïm verdeca (50-65%) i bianco d’alessano (45-40%), en l'adició d'un 5% de bombino bianco, fiano i malvasía toscana. La mescla deu tindre un 11% com a mínim d'alcohol.[4]
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Statistiche demografiche ISTAT vaig donar settembre 2009». Consultat el 25 de febrer de 2010.
- ↑ «Festival della Entanque d'Itria Official Website». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2017. Consultat el 14 de decembre de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 28 d'agost de 2015.
- ↑ P. Saunders Wine Label Language pg 174 Firefly Books 2004 ISBN 1-55297-720-X
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Martina Franca» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgina web oficial de Martina Franca (en italià)
- Website of the Festival della Entanque d'Itria* ViviMartina.it - first community of Martina Franca on the web
- Photography and discussions from Martina Franca
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Martina Franca.- Martina Franca - Masseriapozzotrepile.com
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Martina Franca.
- Jewish Virtual Library.