Masking

Es denomina masking al fet de generar una interferència entre dos estímuls simultàneus, alterant aixina el procés perceptual. Es diu erròneament que la caraça crea una interrupció en el processament de l'estímul i l'objectiu, pero realment no es tracta d'interrompre, sino d'impedir processar un estímul concret per a donar en un efecte determinat, com per eixemple la continuïtat entre els diferents estímuls o el anulació del moviment, replantejant este emmaixquerament com una tècnica per a donar en la microgenesis perceptual. Per eixemple, en el cine, es pot anular la percepció del moviment adherint un fotograma blanc entre dos fotogrames consecutius.

Per a entendre el masking, cal conéixer mínimament el que la psicologia cognitiva sosté, i és que el processament d'informació existent entre els estímuls i les respostes requerix d'un sistema processador que transforma senyals d'entrada en estímuls en un significat concret. El processament d'informació implica el seu pas a través d'una cadena ordenada en forma jeràrquica, procedint aixina d'allò general a allò més específic, i per lo tant perdent certa cantitat d'informació durant el transcurs de la cadena, fet que explica perque no percebem tot allò que nosatres podríem certament vore. Per la llimitació de la capacitat resolutiva del sistema visual, succeïx que quan dos estímuls presentats fugazment es presenten en ràpida successió, es produïx algun tipo d'interferència entre ells, i gràcies a la memòria icònica no se suspén completament quan desapareix la senyal, ya que l'almagasén icònic manté disponible l'informació sensorial obtinguda durant un cert periodo de temps en acabant de que s'haja retirat l'estímul extern.

Teories d'emmaixquerament

Teoria de l'integració (0-50 ms): L'estímul i la caraça s'integren en un mateix procés perceptivo. La memòria sensorial processa abdós estímuls com un solament, com una única image.

Teoria de l'interrupció (100-250 ms): La caraça té l'efecte "de borrar" la lletra, tot interferint el procés de gravat de l'estímul a la memòria sensorial. Ya que a intervals de 300ms desapareix l'efecte de la caraça, se supon que la memòria sensorial dura este temps.

Emmaixquerat per Lluentor (Energia): Es presenta un flash de llum despuix de l'estímul objectiu. La cantitat d'emmaixquerat depén de la lluentor (energia) i de la duració de la caraça. Únicament es veu interferit el recort quan la caraça es presenta en el mateix ull que l'estímul.

Emmaixquerat de Patró: Consistix en la presentació d'un patró despuix de l'estímul objectiu. La magnitut de l'emmaixquerat depén de l'interval entre la presentació de l'estímul i la caraça. L'interferència en la memòria es dona inclús si la caraça es presenta en un ull diferent al de l'estímul.

Aplicacions del masking

Entre les moltes aplicacions del masking en els últims anys, són estudis que han utilisat en conjunció en tècniques neurofisiológicas per a aïllar circuits cerebrals involucrats en la producció de l'experiència conscient.

En 2005 es va realisar un experiment utilisant una tècnica coneguda com repetida estimulació magnètica transcraneal (rTMS): els investigadors utilisen una bobina magnètica per a induir chicotets potencials elèctrics en el cervell d'un subjecte, i l'inducció repetida pot causar una chicoteta porció de corfa per a desactivar durant un breu periodo de temps. En l'estudi de Hirose et al. , va desactivar una regió del corfa visual cridada V5 / MT +. L'efecte va ser que este objecte prevé substitució positiu per a emmaixquerar SOA punt presentacions no evitar la percepció dels estímuls. V5 / MT + se sap que juguen un paper important en la percepció del moviment. Este estudi sugerix que el seu paper podria ser més ampli, participant en la conexió moments junts en l'experiència perceptiva.

Una atra aplicació és investigar preguntes sobre si necessiten estímuls fer-ho en consciència, en la finalitat d'influir en el comportament.