Anar al contingut

Massiç de Brandberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brand hires trimmed.jpg
Massiç de Brandberg
Archiu:Brandberg Mountain Panorama.jpg
El Massiç Brandberg vist des del sur en l'ocàs.

Brandberg (Damara: Dâures; Herero: Omukuruvaro) és la montanya més alta de Namíbia, pròxima al poblat miner d'Uis.

El massiç de Brandberg està localisat en Damaraland, en el noroest del desert del Namib, prop de la costa, i cobrix un àrea d'aproximadament 650 quilómetros quadrats. El seu punt més alt és el Königstein (o "Pedra del Rei" en alemà) a 2573 m sobre el nivell de la mar, a 1800 m per damunt de les planures planes de grava del Namib, quan fa bon temps 'el Brandberg' pot ser vist des d'una gran distància.

Hi ha vàries rutes que conduïxen al cim, la més fàcil és remontant la vall del riu Ga’aseb, pero també hi ha atres rutes incloses en les valls de Hungurob i de la vall del riu Tsisab.

La localitat més propenca és Uis ubicada a aproximadament a 30 quilómetros de la montanya, junt a la Ruta C-35.

Archiu:Königstein (1).jpg
El Königstein, és el punt més alt de la Montanya Brandberg

Orige del Nom

[editar | editar còdic]

El nom Brandberg significa 'Montanya de Fòc' en alemà que prové del lluent color que a voltes és vist quan el sol es posa. El nom d'esta montanya per al poble Damara és Dâures, que significa 'Montanya Ardent', mentres que el nom herero per a la montanya és Omukuruvaro que significa la 'Montanya dels Deus'.

Geologia

[editar | editar còdic]

El massiç Brandberg o l'Intrusió Brandberg correspon a una intrusió granítica, que forma un massiç en forma d'domo. Es va originar en l'era Cretácica primerenca que va permetre el sorgiment del Rif de l'oceà Atlàntic Sur. Baixe la tècnica de datació de Argón-argón, correspon a una edat entre els 132 i 130 millons d'anys.[1]

La roca plutónica dominant és homogénea de gra mig. A l'interior oest del massiç (Naib Gorge), un cos de 2 quilómetros de diàmetro del coixí de piroxeno es troba monzonita. Les roques més jóvens es basen en corts creuats de granit arfvedsonita en la perifèria del Massiç Brandberg que aflora en la vall de Amis. El granit arfvedsonita conté minerals rics en elements rars en la terra tals com Pirocloro i Bastnasita. Restants de roques volcàniques del Cretácico es troben preservades en un collar en les màrgens oest i sur del massiç. El seu àngul de profunditat incrementa fins a a on els clastos i la roca es troben en el granit formant una brecha magmática. Els orígens dels magma que varen formar l'intrusió Brandberg estan relacionats en l'ubicació del mant de la deriva del magma basáltico durant el quebre que va deixar una mescla parcial de roques corticales resultant un híbrit de magma granític. L'erosió subsecuente va remoure la roca de la capa superior. La datació en marques de fissió de Apatita indica aproximadament 5 quilómetros de denudació entre 80 i 60 millons d'anys.[2] Es troba associat al Complex Doros.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000).Journal Of Petrology.41(8)
    1207–1239.doi:10.1093/petrology/41.8.1207.
  2. (2005).Tectonics.24
    TC3006.doi:10.1029/2004TC001688.