Mata atlàntica
La mata atlàntica o bosc atlàntic és un bosc humit tropical i subtropical en Brasil, Paraguay i Argentina, encara que en el costat argentí se li coneix comunament com la selva misionero. És una macro ecorregión neotropical composta per 15 ecorregiones distintes.[1] És un dels biomas més amenaçats del globo, encara abriga una de les majors biodiversitatés del planeta.[2] La seua superfície ha quedat extremadament reduïda a pocs fragments, en la seua majoria discontinus, a causa de la seua deforestación, principalment a partir de el XX.[3]
Originalment, la mata atlàntica acompanyava la zona llitoral del territori hui cridat Brasil, des de Riu Gran del Nort a Riu Gran del Sur, aplegant per l'interior fins a l'actual Província de Missions i l'extrem nordest de la Província de Corrents[4][5] (en el nordest de l'Argentina) i en l'est del Paraguay. Cobria importants trechos de serres i escarpas de la Replanell Brasiler, i era la continuació de la selva amazónica.
La major superfície contínua de selva original supervivent, i a la seua volta la millor conservada d'este ecosistema, se centra en la província argentina de Missions, en la selva misionero.Plantilla:Carix de fonts
L'àrea original era prop d'1,300,000.00 km². Actualment, solament queda en peu un remanente de 7.3% de l'àrea original.[6]
A partir del refredat global que va escomençar en el Oligoceno (fa 30 millons d'anys arrere) la mata atlàntica es va ser separant de la selva amazónica, havent format fins a llavors una sola selva.[7]
Superfície
[editar | editar còdic]
En el Brasil, l'àrea de domini (àrea la vegetació de la qual clímax era esta formació vegetal) comprén total o parcialment dèsset estats, la zona forestal original de cada estat abans de la deforestación era:
- Alagoas, 52%
- Baïa, 31%
- Ceará, 3%
- Espírito Sant, 100%
- Goiás, 3%
- Mate Grosso del Sur, 14%
- Mines Gerais, 45%
- Paraíba, 12%
- Paraná, 97%
- Pernambuco, 18%
- Piauí, 9%
- Ric de Janeiro, 99%
- Riu Gran del Nort, 6%
- Riu Gran del Sur, 47%
- Santa Catarina, 99%
- São Paulo, 80%
- Sergipe, 32%
També en Paraguay i Argentina va haver una important deforestación i es varen reduir les àrees originals:
- Missions, 90%
- Paraneña Paraguayana, 60%
Récorts mundials de la Mata Atlàntica
[editar | editar còdic]- 453 espècies d'arbres per hectàrea – en el Sur de Baïa.
- Animals: aproximadament 1 600 000 espècies, inclosos insectes
- Mamífers, aus, reptils i amfibis: 1361 espècies, 567 endèmiques
- 2% de totes les espècies del planeta solament en el grup dels vertebrats
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vaig donar Bitetti, M.S.; Placci, G.; Dietz, {{{nom3}}} (2003). Uma visão de Biodiversidade para a Ecorregião Florestas do Alt Paraná – Bioma Mata Atlântica: planejando a paisagem de conservação dona biodiversidade i estabelecendo prioritats per a açõés de conservação (en PT), World Wildlife Fund.
- ↑ Nature Communications.11(1)
- 6347.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-020-20217-w.Consultat el 2022-01-24.
- ↑ Warren, Dean (2004). A ferro i fogo: a história i a devastação dona Mata Atlântica brasileira., São Paulo: Cia. dones Lletres.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2023. Consultat el 17 de febrer de 2023.
- ↑ "Selva misionero: característiques, ubicació i problemes ambientals que l'afligixen" - Diari clarín (10/Novembre/2021). Disponible al 17/Febrer/2023.
- ↑ WWF. «Mata Atlântica» (en pt). www.wwf.org.br. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ (2024).Acta Amazonica.54(spe1)doi:10.1590/1809-4392202103601.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mata atlántica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.