Matemàtica moderna
La Matemàtica Moderna va ser un canvi breu i dramàtic en la forma en que s'ensenyava matemàtica en les escoles primàries d'Estats Units i en menor mida en els països europeus, durant la década de 1960. El nom es dona comunament a un conjunt de pràctiques d'ensenyança introduïts en els Estats Units poc despuix de la crisis del Sputnik. L'objectiu era impulsar l'educació científica i l'habilitat matemàtica dels estudiants per a fer front a l'amenaça tecnològica dels ingeniers soviètics, que segons es diu eren matemàtics molt hàbils.
La característica bàsica de la matemàtica moderna va ser l'implantació de la teoria de conjunts i d'elements de l'àlgebra abstracta en les classes escolars.
Orige de la Matemàtica Moderna
[editar | editar còdic]A mitan de el XX alguns matemàtics varen senyalar que les dificultats que es produïen en l'aprenentage de la matemàtica eren causades per les presentacions defectuoses de la matemàtica tradicional (definicions poc precises, conceptes no suficientment generals, demostracions poc rigoroses, etc.) que induïen en l'alumne una concepció confusa de la matemàtica per absència d'una estructura deductiva rigorosa. Per açò es va pensar que caldria abandonar l'ensenyança "tradicional" i ser substituïdes per unes atres supostament modernes.[1]
En el Congrés de Royaumont, en França en 1959, baix la consigna "avall Euclides", es va impulsar l'inici de la reforma. Es va propondre reconstruir la matemàtica de l'ensenyança bàsica i secundària des d'eixe punt de vista global.[2]
La principal inspiració de la matemàtica de la reforma provenia de Nicolás Bourbaki, seudònim empleat per algun dels millors matemàtics francesos que des de 1935 s'havien unit per a mamprendre l'empresa de publicar una série de llibres en el títul Elements de Matemàtiques. El seu objectiu era oferir una presentació ben organisada i fonamentada d'esta ciència per a lo que varen utilisar com a element unificador la noció d'estructura matemàtica, dividida a la seua volta en Àlgebra i el llenguage de Teoria de Conjunts.
Este moviment va contar en l'influència del sicòlec suís Jean Piaget, considerat el pare de la Psicologia Evolutiva; Piaget oferia una base sicològica de l'estructura que proponia Bourbaki.
La Matemàtica Moderna considera que es deu ensenyar la Matemàtica “de hui en dia”, és dir, que la Matemàtica tenia que estar d'acort en l'esperit de l'época, que creïa que la Matemàtica servia per a estructurar el pensament i que eren el llenguage de la ciència. Es dia que es pot trobar matemàtica en tots els llocs, pero no qualsevol tipo de matemàtica, sino la de hui en dia; la teoria de conjunts, les estructures matemàtiques, la provabilitat, l'estadística, l'àlgebra, etc. Com a eixemple de voler introduir lo més tempranamente esta matemàtica moderna tenim l'introducció de la teoria de conjunts en l'etapa infantil.[3]
Característiques d'esta reforma
[editar | editar còdic]Les característiques de la Matemàtica Moderna són:
- Definicions en excés formalisades.
- La Matemàtica des del punt de vista de l'Àlgebra Abstracta i la Teoria de Conjunts.
- Els conceptes es presenten de la forma més general possible i separats dels contexts que els donen sentit.
- Desenroll de la Geometria axiomàtica.
- Busca introduir la Matemàtica lo abans possible als alumnes.
- Presenta la Matemàtica com terminada i organisada deductivament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kline, Morris (1976). «3- L'orige de la Matemàtica Moderna», El Fracàs de la Matemàtica Moderna. ¿Per qué Juanito no sap sumar? (en Espanyol). ISBN 968-23-1662-6.
- ↑ ¿Vos acordeu dels conjunts?.Consultat el 03 d'Octubre de 2020.
- ↑ Font, Vicenc (2003). Matemàtica i Coses. Una mirada des de l'Educació Matemàtica (en Espanyol).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matemática moderna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.