Material ablatiu

El material ablatiu és aquell material fungible que protegix a les naus espacials i als satèlits recuperables contra el calor de mils de graus engendrat pel seu roce en l'aire a velocitats orbitales.

Els ablatius són mescles a pur de resines sintètiques, tals com epóxidos, silicona o nailon, reforçades en una armadura de fibres refractarias (sílice, amiant, etc.). S'utilisen formant en ells una coraza aplicada exteriormente sobre les parts frontals de les peces espacials que deuen soportar el choc tèrmic. Les seues dos qualitats primordials són posseir la menor conductibilidad tèrmica possible i el màxim calor latent de canvi d'estat.

L'acció protectora de la coraza d'ablatiu és cuádruple. En primer lloc, en canviar d'estat, la capa superficial absorbix i reté una cantitat de calor que, sense ella, hauria travessat la paret de la peça en qüestió. Per una atra part, la matèria fosa i arrastrada pel vent du en ella una gran part d'eixa calor. Ademés, els productes gaseosos de la sublimació o de la vaporisació formen davant la coraza un matalaf aïllant que manté apartada la ona de choc agent del calfament. Per últim, la capa residual d'ablatiu que no s'ha fos adquirix una consistència esponjosa que li conferix propietats aïllants suplementàries, ya que, de per sí l'ablatiu és un mal conductor tèrmic.