Matriu energètica
En Uns atres s'inclouen les fonts renovables, fusta, restants agrícoles, eòlic, solar, etc.
La matriu energètica,[1] mescla energètica o mix energètic és la combinació de fonts d'energia primària que s'utilisa en una zona geogràfica.[2][3] La matriu energètica no solament inclou les fonts amprades, sino també el percentage de cada font. La zona estudiada pot ser un país, un continent o tot lo món. En alguns casos (carbó, petròleu) és possible utilisar directament l'energia primària. En uns atres és necessari transformar-la en energia secundària, normalment en electricitat, lo que supondrà inevitablement una pèrdua d'energia en forma de calor. La matriu energètica que un país elegixca ho expondrà a majors o menors cost, vulnerabilitat a pujades en els preus internacionals,[4] possibilitat d'accidents, dependència exterior, dèficit comercial,[5] contribució al calfament mundial, efectes de la sequia, apagons[6] i atres eventualitat. Per això es deu planificar cuidadosadament.[7] No és estàtic, sino que evoluciona en el temps,[8] per la variació del cost de les diferents tecnologies de generació, consideracions polítiques o migambientals.
La transformació de la matriu energètica, abandonant les energies fòssils i substituint-les per renovables,[10] és fonamental[11] per a la descarbonización de l'economia (transició energètica) en la que el món es troba embarcat per a lluitar contra el canvi climàtic. l'energia nuclear, que no emet diòxit de carbono ni gasos d'efecte hivernàcul, no és, no obstant, una alternativa, pel seu cost superior[12] a les renovables[13] (inclús sense tindre en conte el cost de les póliza[14] per als possibles danys d'un accident, els costs incrementats de seguritat despuix de la catàstrofe de Fukushima ni el cost de gestió dels residus).
Un concepte semblant és el de Oferta Total de Inergía Primaria (OTEP), usada per eixemple per la CEPAL.
L'anàlisis de la matriu energètica és fonamental per a orientar la planificació del sector energètic en la finalitat de garantisar la producció, la seguritat energètica i l'us adequat de l'energia disponible.
Mundial
[editar | editar còdic]D'acort en la revisió estadística de l'energia mundial BP 2017 (BP Statistical Review of World Energy 2017)[15] en 2016 el consum mundial d'energia primària va ascendir a 13 276 millons de tonellades equivalents de petròleu (TEP). D'elles 4 418 varen ser de petròleu (33,3 %), 3 204 de gas natural (24,1 %), 3 732 de carbó (28,1 %), 592 de nuclears (4,5 %), 910 de centrals hidroelèctriques (6,9 %), i 420 d'atres renovables (3,2 %).
Unió Europea
[editar | editar còdic]Segons l'Agència Internacional de l'Energia, el 75,9 % de l'energia consumida en l'Unió Europea durant 2007 va provindre de combustibles fòssils, el 14,1 % de centrals nuclears, el 7 % de biocombustibles i el 2,9 % d'energies renovables. Eixe mateix any la UE es va marcar[16] l'objectiu de, per a 2020, aumentar la participació de les renovables en la matriu energètica fins al 20 %.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Combinació energètica o matriu energètica, millor que mix energètic». Consultat el 5 d'agost de 2023.
- ↑ «mescla energètica». glosbe.
- ↑ 3,0 3,1 «El mix energètic, les fonts renovables i l'etiquetage de l'electricitat». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2018. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «El mix energètic: al ritme dels equilibris econòmics i geopolítics».
- ↑ «[1]». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «[4]». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ BP: Statistical Review of World Energy, Workbook
- ↑ «[5]». Consultat el 4 de maig de 2018.
- ↑ «Descarbonización del mix energètic». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2018. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ Càtedra de tecnologies per a l'innovació social i ambiental de l'Universitat Politècnica de Valéncia. «El cost real de l'energia nuclear front a les renovables». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «[6]». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ «[7]». Consultat el 26 d'abril de 2018.
- ↑ BP (2017). BP Statistical Review of World Energy 2017 (en anglés).
- ↑ «Paquet de mides sobre clima i energia fins a 2020».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matriz energética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.