Matrix Harris

Archiu:Brucesmatrix.png

Matrix Harris d'una seqüència estratigráfica urbana.

L'esquema Matrix Harris o la matriu d'Harris (en anglés: Harris matrix) és una ferramenta amprada per a descriure la successió temporal dels contexts arqueològics, i en això la seqüència de deposiciones i superfícies en un jaciment arqueològic de «terra ferma», també coneguda com «seqüència estratigráfica». La matriu reflectix la posició relativa i les relacions estratigráficas de les unitats o dels contexts estratigráficos observables. Va ser desenrollada per l'arqueòlec britànic Edward Cecil Harris en 1973, durant l'anàlisis de les senyes obtingudes en una excavació en Winchester (Anglaterra).

La creació de diagrames de seriación basats en la relació física dels estrats arqueològics ya havia segut practicada en Winchester i atres ciutats d'Anglaterra en anterioritat a la formalisació d'Harris. No obstant, un dels resultats del seu treball va ser comprendre la necessitat de escavar els jaciments estratigráficament, en l'orde contrari al que s'havien creat, sense l'utilisació de mides d'estratificació arbitràries com els testics. En la seua obra Principis de l'estratigrafia arqueològica (Principles of Archaeological Stratigraphy), Harris va propondre que cada unitat estratigráfica tinguera la seua representació gràfica, per lo general en la forma d'un esquema. Per a articular les lleis de l'estratigrafia arqueològica i desenrollar un sistema en el que demostrar simple i gràficament la seqüència de deposición o truncació en un jaciment, Harris ha seguit les chafades dels grans arqueòlecs de l'estratigrafia com Mortimer Wheeler, sense ser necessàriament ell mateixa un gran excavador.

El seu treball va ser un precursor crucial per al desenroll del registre de context únic pel Museu de Londres, aixina com els diagrames d'us del sol, tot això facetes d'un repertori de ferramentes i tècniques de registre arqueològic desenrollades en el Regne Unit que permeten anàlisis en profunditat de complexos conjunts de senyes arqueològiques, habitualment d'excavacions urbanes.

Les lleis de l'estratigrafia arqueològica d'Harris

Llei de superposició

En una série d'estrats i elements interfaciales en el seu estat original, les unitats d'estratificació superiors són més recents i les inferiors més antigues, ya que es dona per supost que una es deposita damunt de l'atra, o be es crea per l'extracció d'una massa d'estratificació arqueològica preexistente.

In a séries of layers and interfacial features, as originally created, the upper units of stratification llaure younger and the lower llaure older, for each must have been deposited on, or created by the removal of, a pre-existing mass of archaeological stratification.

Edward C. Plantilla:Versalitas (1989, p. 30)

Llei de horizontalidad original

Tot estrat arqueològic depositat de forma no consolidada tendirà cap a una posició horisontal. Els estrats que són trobats en superfícies inclinades varen ser depositats en orige d'eixa forma, o yacer conforme als contorns d'una conca de deposición preexistente.

Any archaeological layer deposited in an unconsolidated form will tend towards a horisontal position. Strata which llaure found with tilted surfaces were originally deposited that way, or lie in conformity with the contours of a preexisting basin of deposition.

Edward C. Plantilla:Versalitas (1989, p. 31)

Llei de continuïtat original

Tot depòsit arqueològic, tal i com es va assentar originalment, estarà llimitat per la vora de la conca de deposición o disminuirà de gruixa cap als costats fins a acabar en una falca. Per lo tant, si qualsevol vora d'un depòsit és expost en una vista de pla vertical, una part de la seua extensió original deu haver segut retirada per excavació o erosió: la seua continuïtat deu ser buscada, o la seua absència explicada.

Any archaeological deposit, as originally laid down, will be bounded by the edge of the basin of deposition, or will thin down to a feather edge. Therefore, if any edge of the deposit is exposed in a vertical plane view, a part of its original extent must have been remogau by excavation or erosion: its continuity must be sought, or its absence explained.

Edward C. Plantilla:Versalitas (1989, p. 32)

Llei de successió estratigráfica

Qualsevol unitat d'estratificació arqueològica donada ocupa el seu lloc en la seqüència estratigráfica d'un jaciment, des de la seua posició entre la més baixa de totes les unitats que yacer sobre ella i la més alta de totes eixes unitats que yacer baix ella, i en les que guarda contacte físic, sent redundantes totes atres relacions de superposició.

Any given unit of archaeological stratification takes its plau in the stratigraphic sequence of a site from its position between the undermost of all units which lie above it and the uppermost of all those units which lie below it and with which it has a physical contact, all other superpositional relationships being regarded as redundant.

Edward C. Plantilla:Versalitas (1989, p. 34)

Estes lleis varen ser publicades en 1979, any de la primera edició. Des de llavors s'ha afegit una quinta llei de l'estratigrafia arqueològica a partir dels documents presentats en les conferències «Interpreting Stratigraphy a Review of the Art», celebrades en el Regne Unit entre 1992 i 2003.

En la pràctica

Per a construir una matriu, els contexts més antics apareixen en el cim de la matriu i els més recents en el final, en les llínees que els unixen representant el contacte estratigráfico directe (note's que si ben totes les relacions estratigráficas són físiques, no totes les relacions físiques són estratigráficas). Aixina, la matriu mostra la relació temporal entre dos unitats de l'estratificació arqueològica. És recomanable anotar l'àrea i situar les matrius estratigráficas durant el procés d'excavació per mig del registre gràfic i escrit. La comprovació diària del registre i la compilació de la pròpia matriu proporcionen informació a l'arqueòlec dels processos físics que varen intervindre en la formació del jaciment, ademés d'indicar qualsevol àrea problemàtica de la seqüència registrada, com les relacions en H o els bucles. Estos últims són seqüències en la matriu causants d'anomalies temporals, de manera que el context més recent en una seqüència apareix com més antic que l'últim context, per errors en l'excavació o el registre.

Els jaciments arqueològics urbans són extremadament complexos, puix a sovint generen mils d'unitats d'estratigrafia arqueològica (contexts). És inclús de major importància que en excavar estos jaciments s'anote la matriu a mida que l'excavació progressa. Tals jaciments produïxen per definició seqüències de successió multilineares, per lo que para la seua datació lo millor és realisar la matriu a mà, basant-se en els dibuixos i les fiches de context. Açò assegura un registre consistent i que la complexitat del jaciment és tinguda en conte com es deu. Existixen programes informàtics que poden ajudar a crear una matriu, si be pel moment tendixen a articular seqüències lineares en lloc de seqüències multilineares.

La matriu Harris és una ferramenta que ajuda a l'excavació precisa i consistent d'un jaciment, al mateix temps que articula seqüències complexes d'una forma clara i comprensible. El seu paper en l'articulació de seqüències és inestimable, en proporcionar els fonaments sobre els que construir unitats superiors de successos relacionats estratigráficament.

Eixemple

Archiu:Harris section example.jpg

Prenga's esta secció hipotètica com un eixemple de formació de la matriu. Ací hi ha dotze contexts, numerats aixina:

1. Capa horisontal
2. Restant d'un mur de mampostería

1. Reblixc del brot de la construcció del mur (a voltes denominat trinchera)
2. Capa horisontal, provablement la mateixa que 1
3. Cort de construcció per al mur 2
4. Un pis d'argila junt al mur 2
5. Farcidura del brot superficial 8
6. Cort de fossa superficial
7. Capa horisontal
8. Capa horisontal, provablement la mateixa que 9
9. Terra natural estèril anterior a l'ocupació humana del jaciment
10. Pis en la base del brot 5 format per les chafades dels treballadors que construïen l'estructura mur 2 i el sol 6.

L'orde en que varen ocórrer estos successos i l'orde invers en que deurien haver segut excavats seria demostrat pel següent Matrix Harris.

Matriu completada

Archiu:Harris matrix example.jpg

Quant més tardana és la formació d'un context, més alta és la seua posició en la matriu; i viceversa, quant més primerenca, més baixa la seua posició. Les relacions entre els contexts s'arrepleguen en la seqüència de formació, de manera que encara que el mur 2 està físicament situat per damunt d'atres contexts en la secció, la seua posició en la matriu és immediatament baix la farcidura 3 i el pis format despuix. Note's també que la matriu es dividix en dos parts baix el brot de construcció 5. Açò es deu a que les relacions a través de la secció han segut destruïdes per l'interrupció del brot de construcció 5, i si be és provable que les capes 1 i 4 són el mateix depòsit, no és possible garantisar-ho si l'única informació que tenim és esta secció. No obstant, la posició del brot 5 i la capa natural 11 «unix» la matriu per damunt i per baix del forcall.

Interpretació

Escomençant pel fondo, l'orde en que varen ocórrer els acontenyiments en esta secció és revelat per la matriu com seguix. A la formació de la terra natural 11 va seguir la deposición de les capes 9 i 10, que «provablement» va tindre lloc com el mateix acontenyiment. Despuix es va cavar un fos superficial 8, el qual es va omplir en 7. Açò va ser «sagellat» per la deposición de la capa 1, provablement el mateix succés que la capa 4. A continuació va tindre lloc un canvi en l'us del terreny i es va cavar la sanga 5, immediatament seguida pel calcigue dels constructors 12 que treballaven en la sanga de construcció 5; els qui despuix varen construir el mur 2, despuix del qual varen reblir l'espai entre el mur 2 i la sanga 5 en la farcidura 3. Per últim, el sol d'argila 6 es va depositar a la dreta del mur 2, sobre la farcidura 3, la qual cosa indica una provable superfície interior.

La naturalea de l'investigació arqueològica i la subjetividad inherent a tota experiència humana impliquen que durant el procés d'excavació és necessari cert grau d'activitat interpretativa. No obstant, el propi Matrix Harris servix per a proporcionar un control dels fenomens quantificables observables; depén de la comprensió de quina part en la seqüència és dalt i l'habilitat de l'excavador per a excavar i registrar honesta, precisa i estratigráficament. El procés d'excavació destruïx el context i exigix que l'excavador vullga i siga capaç de realisar decisions documentades (per l'experiència i, allí a on siga necessari, la colaboració) sobre quins contexts estan al principi de la seqüència.

En la pràctica els errors de juí in situ deurien convertir-se en evidents, especialment si es mantenen les seccions temporals per al control estratigráfico en les àrees d'un jaciment difícils de discernir. No obstant, les seccions arqueològiques, a l'hora que útils i valioses, solament mostren un fragment o caricatura d'una seqüència, i a sovint infrarrepresentan la seua complexitat. L'us de les seccions arqueològiques en enfrontar-se en la complexitat estratigráfica és llimitat, per lo que la seua utilisació deuria guiar-se pel context, en lloc d'actuar com un àrbit permanent de la seqüència.