Matua
Matua (en rus: Матуа) és una illa russa en l'archipèlec de les Kuriles. Té una superfície de 52 km², que es va vore ampliada un atre quilómetro i mig pels fluix de lava que es varen produir despuix d'una erupció en 2009.[1] Pertany al grup de les Kuriles centrals. Administrativament, forma part del óblast de Sajalín.
Al sur es troba l'illa Rasshua, separada per l'estret de Nadezhda, i al nort l'illa Raikoke. L'estret de Kruzenstern separa l'illa del grup de les Kuriles septentrionals.
El punt més alt de Matua és el volcà Sárychev, que ha entrat en erupció en 1946, 1954, 1976, 1986, i el 12 de juny de 2009.[2]
Història
[editar | editar còdic]A mitan de el XVIII els ainu, indígenes de les illes, es varen convertir al cristianisme ortodox rus i es varen declarar súbdits del sar de Rússia al que pagaven els seus tributs en pells d'animals. Posteriorment, en 1813 va aplegar la primera expedició científica russa.
Fins a l'arribada dels japonesos a finals de el XIX, en l'illa estava situada un llogaret dels ainu d'uns 200 habitants, que varen ser traslladats al sur de l'archipèlec.
Matua va anar fortament fortificada, convertint-la els japonesos en una fortalea. La guarnició superava les 3000 persones. Els restants del camp d'aviació en tres pistes d'aterrisage de fins a 1 km de llarc, hui es troben en bon estat.
Despuix de la capitulació de 1945, els japonesos varen abandonar l'illa sense oferir resistència.
Des de l'any 2000 l'illa permaneixia deshabitada. L'eixèrcit rus ha rehabilitat la pista d'aterrisage per a desplegar una guarnició permanent i per a estudis científics. http://charly015.blogspot.com/2018/06/primer-aterrisage-de-un-avion-en-la.html
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Matua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.