Mausoleu romà (Còrdova)
Els monuments funeraris de la Porta de Gallecs són dos mausoleus romans construïts en el I en la ciutat de Còrdova, Espanya, a abdós costats de la calçada que unia esta ciutat i Hispalis (Sevilla), la Via Augustea.[1] Actualment es conserven in situ en els Jardins de la Victòria de Còrdova, lo que seria l'antiga porta de Gallecs.
Història
[editar | editar còdic]
Els mausoleus varen ser construïts en una necròpolis preexistente que ya havia segut objecte d'una fase de monumentalizaació en época augustea. Durant el regnat de l'emperador Tiberio (14-37 d. C.), es construiria el Mausoleu Nort, última morada d'algun patricio desconegut. El Mausoleu Sur estaria destinat als ancestros i familiars de dit patricio, constituint un columbario. Esta necròpolis reduïx el seu perímetro a mitan de el I a favor d'un barri residencial a l'ombra del amfiteatre de Corduba. A finals de el III, despuix de l'abandó d'esta zona residencial, es recuperarà l'antiga funció funerària del lloc.
Els restants varen ser descoberts en l'any 1993 durant la realisació d'uns tasts arqueològics, procedint-se a la seua reconstrucció seguint patrons originals.[2] Encara que en 2021 l'Universitat de Còrdova va propondre obrir el monument al públic els dissabtes i dumenges en conveni en l'Ajuntament de Còrdova,[3] este conveni va ser rebujat un any més vesprada. No va ser fins a setembre de 2024 quan varen començar les primeres visites guiades en conveni en una empresa privada.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]
Es tracta de dos monuments funeraris de forma cilíndrica de 13 metros de diàmetro.[1] Conserva la cambra funerària que acaronava l'urna cineraria, aixina com restants del basamento, rebancs i pretil almenado.
Inusual en la península per la seua tipologia, va poder haver segut dissenyat per un arquitecte itálico prenent com a referència atres mausoleus de la capital imperial i d'Itàlia. Va deure pertànyer a una família acomodada donades les seues dimensions.
Est és un clar exponent de la llei romana de construir els enterrament en les afores de la ciutat als costats de les vies de comunicació. Es troben junt a lo que va anar la Via Augusta, que unia Corduba en Hispalis, i que eixia de la ciutat per la porta occidental o «Porta Principalis Sinistra» (antiga porta de Gallecs), de la qual podem observar restants originals del paviment de l'época en el conjunt arqueològic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Els monuments funeraris de la Porta de Gallecs». ArqueoCórdoba. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2013. Consultat el 16 de maig de 2013.
- ↑ «[1]». Consultat el 30 d'octubre de 2018 (en és).
- ↑ «L'Universitat de Còrdova obrirà el Mausoleu romà de Porta Gallecs a les visites» (en és). Diari Còrdova. Consultat el 2021-03-22.
- ↑ «Arranquen les visites als mausoleus de Còrdova: ya es pot vore un 'unicum' en la península» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-09-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mausoleo romano (Córdoba)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.