Megachile pluto
.jpg)
La abella de Wallace (Megachile pluto) és una espècie d'himenòpter considerada la abella més gran del món. En 1859 una abella va ser trobada en les selves d'Indonèsia pel famós naturaliste, Alfred Russel Wallace. No es va trobar cap atre rastre d'esta en els 120 anys següents i es creïa que estava extinta. Per a la sorpresa de molts, l'abella de Wallace va ser retrobada i filmada en 2019, despuix d'este llarc periodo.[1][2]
La femella de Megachile pluto, va ser dibuixada pel Dr. H. Fregira (1911), està coberta en una pelussa negra aterciopelado, pero té una franja blanca en la part davantera de la seua abdomen. Té mandíbules enormes per a arreplegar la resina.
Li la considera en estat vulnerable.[2]
El descobriment
[editar | editar còdic]Alfred Russel Wallace va passar 8 anys, des de 1854 a 1862, explorant la fauna de l'archipèlec malayo (13 000 illes que ara pertanyen a Malàsia i Indonèsia). El naturaliste va arreplegar 125.660 #espècimen, incloent 83.200 escarabats. En total 1000 dels espècimen que colectó varen resultar ser noves espècies per a la ciència.
Wallace en 1859 va trobar una sola femella de l'abella més gran del món en l'illa de Bacan en les illes Molucas del nort, Indonèsia. Varen resultar tan espectaculars les coleccions de mamífers, pardals i d'insectes realisades per Wallace en la regió que personalment no es va impressionar en esta notable abella.
En el seu llibre famós sobre el seu viage, Viage a l'Archipèlec Malayo (1869), va registrar simplement el seu descobriment com una avespa negra gran, en les quijadas immenses com un escarabat macho. El entomólogo britànic, Frederick Smith, del Museu Britànic, va otorgar una major significació al descobriment d'esta abella. En la seua descripció científica de l'abella en 1860 ell va escriure, esta espècie és el jagant del gènero al com pertany, i és l'adició més magnífica que Wallace ha fet al nostre coneiximent de la família Apidae.
Redescubrimientos
[editar | editar còdic]No va haver atres informes d'esta enorme abella durant els 120 anys següents. Donada la silvicultura en Bacan, es va creure que l'abella podria aplegar a estar extinta ans que més anaren trobades. Llavors en 1981 un biòlec americà, Adam Messer, va descobrir sis nius en Bacan i illes confrontants de les Molucas septentrionals (vejau J Kansas Soc ent , 1984, 57: 165-168). L'abella era tan rara que els lugareño mai havien vist els nius o colmenas en anterioritat.
El 25 de giner de 2019 un grup d'investigadors compost pel fotógraf Clay Bolt, el entomólogo Eli Wyman, el ecólogo del comportament Simon Robson i el ornitólogo Glenn Chilton varen tornar a "redescubrir" un eixemplar de l'espècie en el mateix grup de les illes Molucas, en Indonèsia. Es tracta d'una femella que varen localisar adins d'un niu de termites i a la qual varen poder fotografiar i prendre video.[3]
Biologia
[editar | editar còdic]Les abelles jagantes d'Indonèsia del gènero Megachile (prèviament cridades Chalicodoma) medixen 39 mm de llarc. La femella Megachile pluto té una envergadura d'ala de 63 mm. El seu gran cap és de 13 mm d'ample i posseïx enormes mandíbules. L'espècie és una varietat d'abelles de la resina, i utilisa estes quijadas per a recolectar la resina en la que construïx els seus nius. Adam Messer va descobrir que raspa una bola de la resina en les seues quijadas, despuix la fa rodar a lo llarc del tronc de l'arbre usant una placa allargada especial com la cuchilla d'una motoniveladora. Fa rodar la bola cap a avant i cap a arrere fins que té prop de 10 mm d'ample. Després vola a la seua colónia en la bola de resina en les seues quijadas. Una colónia d'abelles dins d'una colónia de termites en la copa d'un arbre.
Totes les colónies de l'abella que Messer va trobar estaven amagades dins de colónies actives de termitas (Microcerotermes). Estes termites construïxen nius d'un material de fusta mastegat en els troncs i les branques dels arbres. Hi havia fins a sis abelles femelles en cada colónia. Messer va trobar que les abelles construïxen una obertura horisontal al túnel vertical principal el tamany del qual permet el pas de dos femelles.
Les celes horisontals per a la críes es construïxen del túnel principal. La colónia més gran estudiada tenia 157 celes d'crío, encara que solament 25 estaven en us. El restant estava sagellat i abandonat. Messer va trobar que l'abella femella arreplega fibres de fusta per a la construcció de la colónia. Construïx els túnels i les celes mesclant partícules de fusta en resina. La mescla endurix transformant-se en un material impermeable negre que no permet a les termites l'entrada al niu de l'abella. El zángano és molt menut.
El mascle de Megachile pluto té solament 23 mm de llarc. Messer no va trobar cap mascle dins de les colónies. Els mascles estaven posats en vegetació prop de fonts de la resina o en rodalies de la colónia, llests per a perseguir a una femella o per a perseguir un atre mascle alluntant-ho.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Messer, A. C.(1984).«Chalicodoma pluto: The World's Largest Bee Rediscovered Living Communally in Termite Nests (Hymenoptera: Megachilidae)».Journal of the Kansas Entomological Society.57(1)
- 165–168.
- ↑ 2,0 2,1 Megachile pluto en la llista roja de la UICN.
- ↑ «World's largest bee spotted for the first clave since 1981». CNN. Consultat el 22 de febrer de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Megachile pluto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.