Meidum
Meidum (en àrap: ميدوم) és una chicoteta població situada uns cent quilómetros al sur d'El Caire, i a uns cinc quilómetros a l'oest del riu Nilo, en Egipte.
En les seues proximitats, en la zona desértica, es troba un important jaciment arqueològic en restants d'una monumental piràmide, atribuïda als faraons Huny i Seneferu, i vàries grans mastabas d'atobó del Imperi Antic.
La piràmide té 147 m de costat en la base i una altura d'uns 93 m. La majoria d'egiptòlecs opinen que va poder ser la primera piràmide clàssica erigida en Egipte, encara que ara té un aspecte molt diferent, ya que les parets exteriors es varen derrocar parcialment, deixant al descobert l'estructura interior.
Destaquen les mastabas de Nefermaat i la seua esposa Atet, del Imperi Antic, en a on es va trobar la famosa pintura de les ocas de Meidum, i també les escultures del príncip Rahotep i Nofret, la seua esposa.
En la zona es troben necròpolis en hipogeus datats en l'Imperi Antic, i algunes tombes d'époques posteriors, de la dinastia XXII.
La piràmide de Meidum va ser excavada per John Shae Perring en 1837, per Lepsius en 1843 i posteriorment per Auguste Mariette (1871-1872), Gaston Maspero (1881-1882), i estudiada per Flinders Petrie (en 1891 i 1909-10) qui va localisar el temple funerari, orientat a l'est. En 1920, Ludwig Borchardt va profundisar en l'estudi de la zona, seguit per Alan Rowe en 1929-1930, en posteriors campanyes a càrrec de Mohsen Mahmud Jalil i posteriorment per Ali el-Kholi en la década de 1970.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meidum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.