Mekbuda
| Constelació | Géminis |
| Ascensió recta α | 07h 04min 06,53s |
| Declinació δ | +20º 34’ 13,1’’ |
| Distància | 1168 anys llum |
| Magnitut visual | +3,7 a +4,2 |
| Magnitut absoluta | -3,76 |
| Lluminositat | 3000 sols |
| Temperatura | 5840 K |
| Massa | 5,0 sols |
| Ràdio | 65 sols |
| Tipo espectral | G0Ib |
| Velocitat radial | +6,7 km/s |
| Atres noms | HD 52973 / HR 2650 HIP 34088 / SAO 79031 |
Mekbuda (Zeta Geminorum / ζ Gem / 43 Geminorum)[1] és una estrela de la constelació de Géminis que es troba a uns 1200 anys llum del sistema solar. El seu nom prové del àrap Al-Maqbudah, «la garra del lleó», relacionat en una figura àrap que ocupava esta regió del cel.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Mekbuda és una supergigante groga de tipo espectral G0Ib en una temperatura efectiva aproximada de 5840 K. Casi 3000 voltes més lluminosa que el Sol,[2] el seu diàmetro és 65 voltes més gran el diàmetro solar. Té una massa cinc voltes major que la del Sol i una edat d'aproximadament 40 millons d'anys.
El principal interés de Mekbuda radica que és una variable cefeida, una de les poques visibles a simple vista. L'astrònom Johann Friedrich Julius Schmidt va ser el primer que va advertir la seua variabilitat en 1847.[3] La seua lluentor varia entre magnitut aparent +3,7 i +4,2 en un periodo de 10,139 dies. Igualment varien el seu tipo espectral i temperatura, entre 5300 i 5840 K. Este tipo de variable pulsante és especialment interessant ya que el seu periodo està directament relacionat en la seua lluminositat intrínseca. Un periodo més llarc implica una major lluminositat. Medint el periodo es pot conéixer el seu magnitut absoluta, i a partir d'esta la distància a la que es troba l'estrela. És per això que les cefeidas s'ampren com caneles estàndar per a medir la distància d'objectes lluntans com galàxias.[2]
Mekbuda mostra un contingut metàlic igual al solar ([Fe/H) = 0,00). Entre els diversos elements evaluats, és el carbono el que presenta una abundància relativa menor ([C/H) = -0,22) —per baix del d'atres conegudes cefeidas com η Aquilae o l Carinae—, mentres que, pel contrari, itri i sodi són sobreabundantes en relació en el Sol.
Una estrela que s'observa a poc més d'1 minut d'arc de Mekbuda no és una companyera real, sino que solament està en la mateixa llínea de visió. No obstant, sí existix una companyera tènue que no pot ser resolta visualment en telescopi.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ V* zet Gem -- Classical Cepheid (delta Cep type) (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mekbuda (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Allen (1889). «Gemini», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mekbuda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.