Mel de dátil
La mel, aixarop o sirope de dátiles, també pel seu nom àrap, rob (àrap رُبّ, de la qual procedix arrope), és un aixarop dolç marronáceo, extret de la polpa del dátil.
La mel es prepara a partir de dátiles cuits en aigua, que es filtren per a retirar els ossos i llavors es prensan per a extraure un suc. Este suc es concentra coent-ho a fòc llent fins a obtindre un líquit obscur i espés (30 a 35°B), en una concentració de sòlits total del 70% en pes.
La mel de dátil s'usa de la mateixa forma que l'aixarop de arce, per a acompanyar crepes, gofres o inclús patés. En cuina, es mescla en tahina o atres pastes com endulzante o pel seu aroma característic.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el Llibre de Deuteronomio, dins de la Bíblia hebrea, en descriure l'abundància de la Terra d'Israel, es menciona la mel entre els seus productes. Texts rabínicos com el Talmud de Jerusalem i el Sifré interpreten esta mel com a mel de dátiles i no d'abelles.[2][3] Evidències arqueològiques en Jerusalem confirmen l'us de mel de dátiles en este periodo: un recipient d'almagasenament, decorat en una palmera i trobat en una sala d'un edifici destruït durant el Lloc de Jerusalem (587 a. C.), indica que allí es guardava mel de dátiles.[4]
L'historiador judeu de el I Flavio Josefo, en descriure els oasis de Jericó i les varietats de dátiles cultivades en eixa regió de Judea, va senyalar que «les millors classes [de dátiles], en ser prensadas, produïxen una excelent mel, no molt menys dolça que atres mels».[3] De la mateixa época s'han trobat en l'assentament propenc de Qumrán restants d'una instalació identificada com a prensa de dátiles utilisada per a produir mel de dátiles.[5][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Datte» (en francés). www.passeportsante.net. Consultat el 25 de febrer de 2010.
- ↑ Deuteronomio 8:8; Talmud de Jerusalem, Bikkurim 1:3; Sifré, Tavó 60
- ↑ 3,0 3,1 Goor, Asaph. “The History of the Dona't through the Ages in the Holy Land”. Economic Botany 21 (4): 324, 326. doi:. ISSN 0013-0001. Bibcode: 1967EcBot..21..320G.
- ↑ Magness, Jodi. Jerusalem through the ages: from its beginnings to the Crusades, New York, NY: Oxford University Press, pp. 98. ISBN 978-0-19-093780-5.
- ↑ 5,0 5,1 «Khirbet Qumran in Period III».Qumran: The Site of the Dead Siga Scrolls: Archaeological Interpretations and Debats.Brill.
- 143.doi:10.1163/9789047407973_007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miel de dátil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.