Melanoplus spretus

Archiu:Melanoplus spretusAnnReportAgExpStaUM1902B.jpg

Melanoplus spretus

La langosta de les Montanyes Rocoses (Melanoplus spretus) és una espècie extinta de langosta que es va estendre a través de la mitat occidental dels Estats Units i algunes parts occidentals de Canadà fins a finals de el XIX. Els albiraments a sovint varen colocar els seus eixams en números molt més grans que qualsevol atra espècie de langosta, en un famós albirament en 1875 que va ser denominat com Eixam d'Albert, el qual va ser estimat en 198 000 milles quadrades (510 000 km 2) de tamany (major que l'àrea de Califòrnia), en un pes estimat de 27,5 millons de tonellades i que va ser calculat en 12,5 billons d'insectes, la major concentració d'animals jamai estimada, segons el llibre Guinness dels récorts.

Menys de trenta anys despuix, l'espècie aparentment s'havia extinguit. L'últim albirament registrat d'un espècimen viu va ser en 1902 en el sur de Canadà. Degut a que no s'esperava que una criatura tan omnipresent s'extinguira, es varen recolectar molt poques mostres (encara que s'han trobat alguns restants conservats en Grasshopper Glacier, Montana). Una segona espècie de langosta d'Amèrica del Nort, la langosta de les planures altes (Dissosteira longipennis) va alcançar proporcions de pesta en la década de 1930 pero ara és molt rara, deixant a Amèrica del Nort com l'únic continent sense una espècie numèricament important de langosta, exceptuant a l'Antàrtida.

Taxonomia

El nom llatí Caloptenus spretus va ser informat en 1866 per B. D. Walsh d'haver segut donat a esta espècie per «el Sr. Uhler, sense descriure-ho», i va agregar que «El nom "spretus" significa 'despreciat', i aparentment es referix a que varen ser fins ara despreciats o ignorats pels entomólogos». Walsh no proporciona una descripció de l'espècie, llevat la llongitut de l'ala de la femella, aixina com alguns aspectes de la biologia, l'ecologia i el control. En un artícul posterior, C. Thomas afirma ser l'autor d'este nom (és dir, Caloptenus spretus). La primera menció del Melanoplus spretus apareix en 1887 en publicacions de S. H. Scudder. Encara que es va pensar que el nom «langosta de les Montanyes Rocoses» se li va donar a esta espècie despuix de la recuperació de espècimen trobats en els glaciars de les Montanyes Rocoses en els últims anys, particularment del glaciar Grasshopper, el nom se li va donar a l'espècie mentres encara existia, en acabant de que es va establir que el verdader hàbitat i lloc de reproducció de l'espècie estava en la part alta de les Montanyes Rocoses. S'informa que l'espècie descendia de les Montanyes Rocoses a la praderia en grans cantitats solament en certs anys, particularment en estacions seques, seguint les corrents de vent cap a l'oest. Els brots generalment duraven dos anys consecutius. Encara que durant l'epidèmia es depositaven una gran cantitat d'ous en la praderia, els individus que naixien d'estos ous generalment no prosperaven, una condició que s'ha atribuït a la falta d'adaptació d'esta espècie als hàbitats de la praderia.

Distribució i hàbitat

La langosta de les Montanyes Rocoses habitava en les Montanyes Rocoses i en la majoria de les àrees de la praderia, encara que existien a abdós costats de les Montanyes Rocoses. En reproduir-se en àrees arenenques i prosperar en condicions càlides i seques, a sovint se'ls garantisava un bon suministrament d'aliments per les plantes de la praderia que concentren sucres en els seus tallos en temps de sequia. El moviment de les langostas provablement era assistit per una corrent en chorrada de baix nivell que persistix en gran part del centre d'Amèrica del Nort.