Melanotaenia praecox

Melanotaenia praecox (Melanotaenia praecox)

Melanotaenia praecox és una espècie de peix que habita en l'illa de Nova Guinea, concretament de la partix nort, (Irian Jaya), afluents del riu Mamberamo, de fortes corrents i aigües clares.

És de color lluent. Destaca per la seua coloració, tenen les escamas blaves iridiscents i les aletes lluentes i de colors. Se li pot trobar en aquaris.

Morfologia

Són de forma elíptica, cos comprimit lateralment. Lateralment els mascles són més “alts” en el llom més estovat que les femelles en relació en el llarc. El cap és chicotet en la boca prominent. Posseïx doble aleta dorsal sent més chicoteta l'anterior, l'aleta anal conta en una sola espina, la cabal és en forma de V. Cos blau lluent metalizado que canvia segons li done la llum. Esta iridiscència fa que se li conega com a neó lluent. Les aletes dorsals, cabals i anals són de color, roig obscur els mascles i groc en les femelles són omnívoros, alimentant-se de vegetació, chicotets peixos, crustacis i insectes

Característiques

Té un cos comprimit lateralment i de forma elíptica, en la naturalea alcancen els 8 cm. En captivitat, alcancen un tamany de 6 cm de llongitut. Viu en grans bancs, en els afluents d'aigües clares i oxigenadas que fluïxen ràpidament al caixer principal del riu. Els peixos es congreguen en zones de densa vegetació aquàtica, en abundants raïls i amagatalls sumergits.

Comportament

Pacífic i gregario, generalment està en grup de 6 a 8 eixemplars, en una proporció major de femelles. Els mascles perseguixen a les femelles mostrant un vistós desplegament d'aletes girant entre ells. És un gran nadador, àgil, ràpit i és prou nerviós.

Reproducció

És difícil pero no impossible. Quan estan preparats presenten en l'esquena una franja de color groc mate que va des del llavi superior fins a la primera aleta dorsal. Els mascles tenen constants enfrontaments i corren despuix de les femelles que no estaran disponibles fins que presenten a la seua volta la franja groga. Les posades són molt ràpides i contínues a lo llarc de varis dies. Solen ocórrer de matí, la femella deposita entre 20 i 50 ous diaris, que queden penjant d'un fil en els fulls de les plantes o raïls flotants. La seua esperança de vida promig és entre 4 i 5 anys.

Dimorfisme sexual

El mascle és major i té les aletes roges i la part superior del cos blau. La femella és més menuda, en el cos més estret que el mascle i els colors més discrets, té les aletes grogues, pero hi ha varietats que presenten un color anaranjado.