Melospiza melodia
.jpg)
El cheu cantor o chingolo cantor (Melospiza melodia) és una espècie d'au de la família Emberizidae pròpia d'Amèrica del Nort (la CONABIO ho classifica en la família Passereliidae, a on s'ubiquen als rascadors, zacatoneros, juncs i cheus[1]). Algunes de les seues numeroses subespecies són migratòries. Este cheu medix entre 12 i 17 cm de llongitut. És color pardo rojós, la seua esquena és rayada en obscur i el seu pit i pancha són blancs molt rayados de pardo obscur; les ralles convergixen en una taca central en el pit. La seua cara grisa en pardo posseïx una corona rojosa i una ralla supra-ocular clara. La tonalitat de la seua coloració varia àmpliament. Posseïx una coa relativament llarga i de punta redonejada que és alçada en volar i córrer. Encara que són aus generalistes, preferixen àrees arbustivas i marismas, incloent les d'aigua salada en Alaska, Canadà i Estats Units. També apleguen a àrees habitades per humans, com a jardins, camps de cultiu, àrees urbanes i a lo llarc dels camins. Forrajean en el sol, entre els arbustos o en aigües someras, corrent ràpidament. El seu aliment consistix principalment d'insectes i llavors. Les poblacions de les marismas també mengen menuts crustacis. Les aus nortenyes migren cap al sur dels Estats Units i al nort de Mèxic. En este últim país hi ha poblacions residents àmpliament distribuïdes que habiten inclús les grans ciutats. Ademés de viure en els estats de la regió nort del país, l'espècie habita en els estats de la regió Pacífic i de la península de Baixa Califòrnia; cap al centre - sur del país se li ha trobat en diverses àrees de l'Eix Neovolcánico.[1] La vora del macho és de gran variació i en notes musicals i zumbidos. El seu cridat és un chep nassal. Anidan en llocs semi-amagats, en el sol, en arbustos o sobre arbres. La femella posa entre tres i cinc ous llaugerament verdosos en taques marrons. Els seus nius són vulnerables al parasitisme de posada pel tordo cabecicafé (Molothrus ater). Els cheus melòdics reconeixen als tordos i els ataquen quan s'acosten als seus nius. La IUCN 2019-1 classifica a l'espècie en la seua categoria de preocupació menor.[1]