Memnón de Heraclea Póntica
Memnón de Heraclea Póntica (grec antic Mεμνων') va ser un historiador grec. Al voltant de el I va escriure una extensa història d'Heraclea Póntica, una antiga ciutat grega d'Àsia Menor, de la costa del Mar Negra. En la seua obra parla sobretot dels tirans, baix els que la ciutat havia caigut en diverses ocasions.
La seua obra es coneix gràcies a Focio, encara que s'ignora de quants llibres constava. Focio va llegir del volum nové al quinzé, dels que va elaborar un extracte, que incloïa alguns llibres posteriors.
El llibre nové tracta del tirà Clearco de Heraclea, discípul de Platón i d'Isócrates. L'últim fet mencionat en el llibre setzé és la mort de Britágoras, embaixador enviat pels heracliotas a Juliol César, quan este va obtindre el poder suprem en l'any 48 a. C.
Els Excerpta de Focio varen ser publicats juntament en fragments de Ctesias i d'Agatárquidas, per Henry Estienne en 1557.
El història de Memnón és l'únic eixemple mijanament complet de la historiografia grega a nivell local.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Memnón de Heraclea Póntica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.