Anar al contingut

Meridiano internacional de referència de el IERS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Location map-line

Archiu:Equator and Prime Meridian.svg
Nacions travessades pel Equador (roig) i pel Meridiano Principal (blau)

El Meridiano Internacional de Referència, IERS Reference Meridian (IRM), també denominat International Reference Meridian per la seua denominació en anglés, és el meridiano principal (llongitut 0°) establit pel International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS), és dir, el Servici Internacional de la Rotació i del Sistema de Referència Terrestre. El meridiano de referència IMR està situat a uns 5,3 segons d'arc a l'est del meridiano de Greenwich establit per George Biddell Airy en 1851, que des de llavors havia servit de referència als sistemes clàssics de cartografia durant casi 150 anys, fins a la generalisació del sistema GPS. Esta relativament reduïda diferència angular entre els dos meridianos, es traduïx que en la latitut del Real Observatori de Greenwich, el IRM queda situat uns 102 metros a l'est del meridiano de referència materialisat en l'Observatori.[1][2][3] El IRM s'utilisa com meridiano de referència tant en el Sistema GPS operat pel Departament de Defensa dels Estats Units, com en el sistema WGS84 i les seues dos versions formals: el sistema ideal International Terrestrial Reference System (ITRS) i la seua materialisació, el International Terrestrial Reference Frame (ITRF).

Localisació

[editar | editar còdic]

El IRM està localisat 5,3 segons d'arc a l'est del meridiano materialisat en el Real Observatori de Greenwich (l'utilisat com a referència en els sistemes de cartografia anteriors a el GPS). La seua primera determinació data de 1958, en la posada en servici del primer sistema de posicionament global per satèlit, denominat TRANSIT. Esta diferència angular entre els dos meridianos, com es detalla més alvance, és deguda a que es va utilisar la llongitut del meridiano de l'estació de seguiment de Baltimore per a referenciar el nou sistema. En posterioritat, s'han efectuat una série de menuts ajusts, en l'introducció del Model Geopotencial Terrestre en 1996 (EGM96), l'increment del número d'estacions de seguiment (que en l'actualitat són més de 500) i l'us del sistema GPS basat en rellonges d'alta precisió. La Organisació Hidrogràfica Internacional va adoptar l'us de el IMR en totes les seues cartes nàutiques en 1983.[4] Aixina mateix, la Organisació Internacional d'Aviació Civil va adoptar l'us de el IMR per a la navegació aérea en 1989.[5] Tenint en conte el desplaçament de les plaques tectónicas, alguns estats han adoptat per a les seues cartografia versions de el IRM fixades respecte a la posició de la seua placa tectónica corresponent en un any específic. Com a eixemples, poden citar-se els sistemes NAD83 (North American Datum 1983), ETRF89 (European Terrestrial Reference Frame 1989) o GDA94 (Geocentric Datum of Austràlia 1994). Els sistemes referits a plaques tectónicas poden diferir respecte al sistema WGS84 en alguns centímetros. Curiosament, el IRM no està fixat a cap punt materialisat en la superfície de la Terra, com sí ho està el meridiano de Greenwich utilisat en la geodèsia clàssica. cal citar que gran part d'Europa (inclós l'observatori de Greenwich) està situada sobre la placa Euroasiàtica, que es desplaça llentament uns 2,5 cm a l'any en sentit noreste. La posició de el IRM es determina per mig d'un ajust per mínims quadrats de les posicions relatives de les estacions terrestres de la ret de el IERS. Esta ret inclou estacions GPS, estaciones làser en òrbita, estaciones làser basades en la lluna i estacions de medició per mig de interferometría.[6] Les coordenades de totes estes estacions són revisades anualment per a corregir l'efecte de distorsió de la seua posició pel desplaçament de les plaques tectónicas. El concepte de Temps Universal està basat en el meridiano de referència del sistema WGS84. Per variacions en la velocitat de rotació de la Terra, el temps estàndar internacional UTC pot diferir del temps astronòmic (observat respecte al sol al migdia) fins a 0,9 segons. És per lo que s'introduïxen correccions periòdiques de el UTC, de manera que es mantinga la coincidència exacta de les 12 hores en la posició del sol al migdia sobre el IRM.

Orige de la discrepància entre el meridiano de Greenwich i el IRM

[editar | editar còdic]
Archiu:Meridiano 0( CAPS 43 )(Señal).jpg
Senyal del meridiano de Greenwich (AP-2//Espanya)
Archiu:Meridiano 0( CAPS 45 )(Arco).jpg
Arc del meridiano de Greenwich (AP-2//Espanya)

¿Per qué un dispositiu GPS situat sobre el Meridiano de referència del Real Observatori de Greenwich no indica la llongitut 0°0′0″?


La diferència angular de 5,3 segons entre el IRM i el meridiano de Greenwich és conseqüència del procediment utilisat per a la posada en marcha en 1958 del primer sistema de posicionament global per satèlit. Quan el sistema TRANSIT es va posar en funcionament, la seua única estació de seguiment estava localisada en el Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins (situat en el Comtat d'Howard, pròxim a la ciutat de Baltimore, en l'estat de Maryland), les coordenades del qual en el Sistema de Cartografia Nortamericà de 1927 (NAD27) varen ser utilisades com a referència de partida per a l'ajust de tot el nou sistema. Temps despuix, quan es va poder materialisar una antena de referència del sistema TRANSIT sobre el meridiano de Greenwich, en juny de 1969, es va descobrir la discrepància angular de 5,64 segons entre abdós meridianos.[7] Ya que quan el sistema TRANSIT es va posar en servici, com ya s'ha indicat, es contava en una única estació terrestre de control, en posterioritat es varen posar de manifest les llògiques diferències entre la posició «real» del meridiano de Greenwich original i la seua posició deduïda en el nou sistema a partir de les coordenades fixades en el primer i únic punt de control disponible en eixe moment. Estes discrepàncies són degudes fonamentalment a diferències paramètriques entre distints sistemes geodèsics (tant clàssics com satelitales, especialment en lo tocante a l'elipsoide de referència utilisat i a l'ubicació del seu centre teòric), i són especialment significatives quan es tracta de punts molt alluntats entre sí, com és el cas de Baltimore i Greenwich, distants entre sí uns 6.000 km.

En el cas d'Espanya, esta circumstància es traduïx que es pot apreciar fàcilment sobre mapes digitals (per eixemple, localisant l'arc commemoratiu que creua sobre l'autopista AP-2 prop de la localitat oscense de Fraga), que el meridiano de Greenwich "clàssic" (al que es referix l'antic sistema de coordenades ED-50), queda situat uns 102 m a l'oest de el IRM (referència del sistema de coordenades GPS WGS-84).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. History of the Prime Meridian – Past and Present
  2. Image de el IRM, no coincidente en el meridiano de referència materialisat en el Real Observatori de Greenwich, presa de Google Earth Presa el 30 de març de 2012
  3. La Latitut astronòmica de l'Observatori de Greenwich és 51°28'38"N, sent en el ETRF(1989) 51°28'40.1247"N.
  4. Plantilla:PDFlink Section 2.4.4.
  5. WGS 84 Implementation Manual [1] archivat en Wayback Machine. page i, 1998
  6. Plantilla:PDFlink
  7. G. Gebel and B. Matthews, "Navigation at the Prime Meridian", Navigation: Journal of the Institute of Navigation (Washington, DC) 18/2 (Summer 1971) 141–146.