Anar al contingut

Mertieíta-I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mertieíta-I

La mertieíta-I és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descobert en 1973 en un riu prop de Goodnews Bay, en l'estat d'Alaska, (EE. UU.), sent nomenada aixina en honor de John B. Mertie, geólogo nortamericà, mentres que se li afig un "I" per a distinguir-ho de la mertieíta-II -mineral molt distint a est-.[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Químicament és un complex de antimoniuro i arseniuro de paladi.[2] És dimorfo del mineral isomertieíta (Pd11Sb4).

Encara que els cristals presenten sistema cristalí hexagonal, provablement siga monoclínic pseudohexagonal.[2]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, és molt comuna que duga com a impurea l'element coure.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en forma de menuts grans de mig milímetro concentrat per l'acció de rius en plaureés de metals preciosos, com per eixemple d'or, aparentment derivat de l'erosió d'una roca ultramáfica.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Desborough, G.A., J.J. Finney, i B.F. Leonard, 1973. "Mertieite, a new palladium mineral from Goodnews Bay, Alaska". Amer. Mineral., 58, 1–10.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cabri, L.J., J.H.G. Laflamme, J.M. Stewart, J.F. Rowland, i T.Z. Chen, 1975. "New data on some platinum arsenides and antimonides". Ca. Mineral., 13, 321–335.