Metallenguage
En llògica i filosofia del llenguage, un metallenguage és un llenguage que s'usa per a parlar sobre un atre llenguage.[1] Al llenguage sobre el com s'està parlant se li crida el llenguage objecte.[1] El metallenguage pot ser idèntic al llenguage objecte, per eixemple quan es parla sobre l'espanyol usant l'espanyol mateix.[2] Un metallenguage al mateix temps pot ser el llenguage objecte d'un atre metallenguage d'orde superior, i aixina successivament. Distints metallenguages poden parlar sobre diferents aspectes d'un mateix llenguage objecte.
Els models formals de sintaxis per a la descripció de la gramàtica, com per eixemple, la gramàtica generativa, són tipos de metallenguage.
En un sentit més general, pot referir-se a qualsevol terminologia o llenguage usat per a parlar en referència al mateix llenguage. Per eixemple, un text sobre gramàtica o una discussió sobre l'us del llenguage.
Metavariables
[editar | editar còdic]Les metavariables són símbols o cadenes de símbols d'un metallenguage que representen elements d'un llenguage objecte. Per eixemple, en l'oració
- Sean A i B dos oracions del llenguage de la llògica proposicional.
Els símbols A i B són metavariables d'un metallenguage (l'espanyol) que representen oracions d'un llenguage objecte (el llenguage de la llògica proposicional). La convenció és que dins d'un mateix context, una mateixa metavariable representa sempre un mateix element del llenguage objecte, pero metavariables distintes no necessàriament representen elements distints.
L'us de metallenguages
[editar | editar còdic]En multitut d'ocasions utilisem este recurs en el que, si no s'és conscient, es poden cometre errors d'interpretació.
Ya en la gramàtica es distinguix entre use i menció.
Bisílaba és tota aquella paraula que té dos sílabes. Pero 'bisílaba'[3] no és bisílaba. En este cas, 'bisílaba' es referix a la paraula en sí, no al seu significat objecte, és dir, a una paraula bisílaba.
Tot llenguage té un objecte al que es dirigix o referix. És el “llenguage-objecte”.
Tot llenguage que tinga per objecte un llenguage és un “metallenguage”, que a la seua volta pot ser llenguage objecte d'un atre metallenguage d'orde superior, i aixina successivament.
Considerem les diferents referències de la frase següent: “Antonio diu que Luis va dir que María Luisa va dir que...”
"Antonio va dir que ahir va ser al cine". Observem que tal afirmació no nos dona informació sobre si Antonio va ser o no va anar ahir al cine.
No tindre en conte eixa distinció que parla de la realitat del fet: "Antonio va dir" i el llenguage (metallenguage) sobre lo que va dir Antonio: "que ahir va ser al cine" es presta a confusions interpretatives.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metalenguaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.