Metamaterial plasmónico
Un metamaterial plasmónico és un metamaterial que explota els plasmones de superfície per a conseguir propietats òptiques que no es veu en la naturalea. Els plasmones són produïts a partir de l'interacció de la llum en materials metal-dielèctrics. En condicions específiques, la llum incident s'acopla en els plasmones de la superfície per a crear ones electromagnètiques de propagació autosostenibles, conegudes com polaritones plasmonónicos de superfície (SPP). Una volta posat en marcha, els SPPs ondulen a lo llarc de la interfase metal-dielèctric. En comparació a la llum incident, els SPP poden ser molt més curts en llongitut d'ona.
Les propietats que es deriven de l'estructura única dels materials composts metal-dielèctrics, en la característica d'una llongitut d'ona més curta que la de la llum separada per distàncies de sublongitud d'ona. La llum que colpeja sobre un metamaterial aixina, es transforma en polaritones plasmónicos superficials, que són més curts en llongitut d'ona que la llum incident.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Metamaterial plasmónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.