Metaproteómica
Metaproteómica (també proteómica comunitària, proteómica ambiental o proteogenómica comunitària) és un terme general per als enfocaments experimentals per a estudiar totes les proteïnas en comunitats microbianas i microbiomas de fonts ambientals. La metaproteómica s'utilisa per a classificar els experiments que s'ocupen de totes les proteïnes identificades i quantificades de comunitats microbianas complexes. Els enfocaments de la metaproteómica són comparables a la genómica ambiental centrada en genés o metagenómica.[1][2]
Orige del terme
[editar | editar còdic]El terme "metaproteómica" va ser propost per Francisco Valera per a descriure els gens i/o proteïnes més abundantment expressats en mostres ambientals. El terme es va derivar de "metagenoma".[3] Wilmes i Bond varen propondre el terme "metaproteómica" per a la caracterisació a gran escala de tot el complement proteic de la microbiota ambiental en un moment determinat. Al mateix temps, els térmens "proteómica de la comunitat microbiana" i "proteogenómica de la comunitat microbiana" a voltes s'usen indistintament per a diferents tipos d'experiments i resultats.[4]
Preguntes abordades per la metaproteómica
[editar | editar còdic]La metaproteómica permet als científics comprendre millor les funcions dels gens dels organismes, ya que els gens en l'ADN es transcriben en ARNm que després es traduïx en proteïnas. Per lo tant, els canvis en l'expressió gènica es poden monitorear a través d'este método. Ademés, les proteïnes representen l'activitat i l'estructura celular, per lo que l'us de la metaproteómica en l'investigació pot conduir a informació funcional a nivell molecular. La metaproteómica també es pot utilisar com una ferramenta per a evaluar la composició d'una comunitat microbiana en térmens de contribucions de biomassa de les espècies membres individuals de la comunitat i, per lo tant, pot complementar els enfocaments que evaluen la composició de la comunitat en funció del reconte de còpies de gens, com el amplicón o la seqüenciació de metagenoma del gen ARNr 16S.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010) «Metaproteomics: Techniques and Applications», Environmental Molecular Microbiology, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-52-3.
- ↑ Marco, D (2010). Metagenomics: Theory, Methods and Applications, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-54-7.
- ↑ Rodriguez-Valera, R. 2004. Environmental genomics, the big picture? FEMS Microbiol. Lett. 231:153-158.
- ↑ Wilmes, P., and P. L. Bond. 2006. Metaproteomics: studying functional gene expression in microbial ecosystems. Trends Microbiol. 14:92-97.
- ↑ Kleiner, Manuel (21 de maig 2019). “Metaproteomics: Much More than Measuring Gene Expression in Microbial Communities” (en). mSystems 4 (3): i00115–19, /msystems/4/3/msys.00115–19.atom. doi:. ISSN 2379-5077. PMID 31117019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metaproteómica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.