Metasequoia glyptostroboides

Metasequoia glyptostroboides

Metasequoia glyptostroboides és l'única espècie viva de Metasequoia, un gènero d'arbreés pertanyent a la família de les taxodiáceas. És coneguda vulgarmente com metasecuoya o metasecoya. La metasecuoya és un arbre de desenroll ràpit originari de Sichuan i Hubei, províncies de China. És l'única espècie vixca en el gènero Metasequoia, pero es coneixen tres espècies extintes. No cal confondre-la en atres dos espècies a les que també es diuen secoyas o secuoyas, i en les que integra la subfamília Sequoideae: la secoya jaganta (Sequoiadendron giganteum) que alcança altures de fins a 85 m i la secoya roja (Sequoia sempervirens), que és la conífera més alta que existix, aplegant a alcançar més de 115 m d'altura.

Fulls en la secuoya del alba - disposició oposta.

Vista de l'arbre

Archiu:Metasequoia glyptostroboides. CAPS 1

Fulls

Cons

Descripció

Mentres que la corfa i el fullage són similars al gènero relacionat de les secuoyas, Metasequoia es diferencia que és caducifolia com Taxodium distichum (ciprer calp), i com estos, els més vells espècimen formen uns contraforts amples en la part més baixa del tronc. És un arbre de creiximent ràpit alcançant un diàmetro de tronc de 2 m i 40-45 m d'alts en cultiu fins ara (en el potencial d'alcançar inclús altures majors).

Les fulls es troben enfrontades d'1 a 3 centímetros d'un color vert fresca lluenta, canviant a un roig marró en la caiguda de l'autumne. Els cons de la conífera són de globosos a ovoides de 15 a 25 mm de diàmetro en 16 a 28 escamas, dispostes en parells oposts en quatre files, cada parell perpendicularmente al parell adjacent; es maduren de 8 a 9 mesos despuix de la polinisació. Els cons del polen tenen de 5 a 6 milímetros de llarc, produït en punts llarcs a principi de la primavera; es produïxen solament en els arbres que creixen en regions en estius càlits.

Història

Metasequoia jardí botànic de Lourizán

El gènero botànic Metasequoia ("metasecuoya") va ser creat per a descriure a un fòssil procedent del Mesozoico per Shigeru Miki en 1941, pero en 1944 un grup menut d'arbres sense identificar varen ser descoberts en China en Modaoxi (磨刀溪; actualment, Moudao (谋道), en el districte de Lichuan, Hubei) per Zhan Wang. A causa de la Segona Guerra Mundial, no varen poder ser estudiats fins a 1946 i només es varen descriure finalment com una nova espècie de Metasequoia en 1948 per Cheng Wan Chun, professor de la Universitat de Chungking, i Hsen Hsu Hu. En 1948 el Arnold Arboretum de la Universitat d'Harvard va manar una expedició per a arreplegar llavors, i poc despuix arbres procedents d'estes llavors es varen distribuir a diverses Universitats i Arboretum a lo llarc de tot lo món per a provar el seu desenroll. Entre 1946 i 1948 es va introduir en Europa. En Espanya el primer eixemplar de Metasequoia va ser plantadó en el Centre d'Investigacions Forestals de Lourizán , a partir de llavors procedents de la casa Herbst Brothers de Nova York, en 1953 i és el primer eixemplar aclimatado en Espanya; en una edat de 72 anys, ha alcançat 35 metros d'altura i una circumferència a 2.80 m. Un atre elemplar destacable és el que es va dur en 1956 Emilio Botí Sanz de Sautuola a la seua finca de Pont Sant Miguel (Jardí Històric de Cantàbria des de 1986), a on, en una edat de 45 anys, ha alcançat 15 metros d'altura i una circumferència a 1,50 m d'1,66 m.

En l'any 1974 el govern chinenc va adoptar mides per a protegir esta espècie. A finals de la década de 1980, es va descobrir que molts dels arbres de la segona generació que es cultivaven varen sofrir de la depressió de l'endogàmia (variabilitat genètica extremadament baixa) la qual podria conduir a un increment creixent de malaltiaés i a la falla reproductiva. Açò era perque la majoria dels arbres varen ser cultivats de les llavors i dels esquejes derivats d'únicament tres arbres que el Arnold arboretum havia utilisat com a font propagadora. Per açò es varen realisar en els anys 1990, expedicions de recollida de llavors més extenses en China, en les que es varen intentar resoldre este problema i restaurar la diversitat genètica de la Metasequoia cultivada.

Actualment, una série de poblacions naturals de metasecuoyas existixen en els tossals i els chapullés del districte de Lichuan, en Hubei. La major part d'ells són menuts, en menys de 30 arbres cada u; no obstant, el més gran d'ells, en la vall de Xiaohe, es calcula que està format per al voltant de 5.400 arbres. Uns pocs arbres també es diu que existixen en la veïna província d'Hunan.

Prehistòria

Els fòssils de Metasequoia es troben en numeroses zones de l'Hemisferi Nort; s'han nomenat unes 20 espècies que s'han quedat reduïdes a sol tres espècies en l'actualitat, M. foxii, M. milleri, i M. occidentalis (Farjon 2005). Durant el màxim termal del Paleoceno-Eoceno, extensos boscs de Metasequoia es trobaven tan al nort com la illa Axel Heiberg (al nort de Canadà) a uns 80°N de latitut. Uns grans troncs fosilizados i tocones de l'extinta Metasequoia occidentalis constituïxen la mostra de plantes fòssils del Terciario més abundant que es troba en les badlands (terres males) de l'oest de Dakota del Nort en EE. UU. i Durango en Mèxic.