Meteorit Nakhla

Els dos costats del meteorit Nakhla i les seues superfícies interiors despuix de trencar-se en 1998.

Image de microscopi electrònic d'agranada (SEM) de la superfície d'un gra del meteorit mostrant menuts clots plens de material. En la terra, buits similars són tallats per bactèries.

Un chicotet fragment del meteorit de Nakhla vist a través d'un microscopi electrònic (SEM), revelant formes possiblement biomórficas

Nakhla (en àrap: نيزك النخلة) és un famós meteorit marcianà caigut en Egipte en 1911. Va ser el primer meteorit del que es té constància procedent d'Egipte i el primer en mostrar signes de possibles processos en mig acuoso en Mart. Dona nom al grup de meteorits marcianans Nakhlitas.

Història

Va caure a la Terra el 28 de juny de 1911, prop de les 9:00 a. m. o les 9:01 a. m., en la regió de Nakhla d'Abu Hommos, Aleixandria, Egipte. Molta gent va ser testic de la seua explosió en l'atmòsfera superior ans que el meteorit caiguera a la superfície terrestre en un àrea de 4,5 km de diàmetro. Es varen recuperar uns quaranta fragments; algunes de les seues parts varen quedar enterrades en el sol, a una profunditat de fins a un metro. D'un pes estimat original de 10 quilograms (22 lliures), es varen recuperar fragments que varen variar entre 20 g i 1.813 g.

En la trigèsima sèptima conferència científica llunar i planetària (Llunar and Planetary Science Conference), celebrada en març de 2006 en Houston, Texas, Estats Units, va haver un encés debat sobre el postulat de que alguns composts rics en carbono, presents en els poros de les roques, anaren una possible prova de l'existència de sers vius en Mart. Degut a que el carbono és el quart element més abundant en l'univers (despuix del hidrogen, el heli i l'oxigen), la presència de formes que s'assemblen a bactèries va ser considerada insuficient per la majoria dels assistents per a demostrar la vida passada de bactèries en Mart.

Classificació

És l'eixemple prototípico del meteorit de tipo Nakhlita, del grup SNC de meteorits de Mart.

S'han catalogat varis meteorits d'orige marcianà per tot lo món, incloent Nakhlitas. Es considera que estos varen ser expulsats per l'impacte d'un gran cos que va chocar en la superfície marcianana. Després varen viajar a través del sistema solar per un periodo desconegut de temps abans de penetrar en l'atmòsfera terrestre.

Signes d'aigua

Nakhla és el primer meteorit marcianà en mostrar signes de processos acuosos en Mart. La roca conté carbonat i minerals hidratados, formats per les reaccions químiques en l'aigua. Ademés, la roca es va expondre a l'aigua despuix de la seua formació, lo que va causar acumulacions secundàries de minerals. Els carbonat contenen més carbono-13 (¹³C) que les roques formades en la Terra, lo que indica orige marcianà.

Senyals de vida

En març de 1999, despuix de rebre part dels meteorits del Museu Britànic en 1998, un equip de la NASA del Centre Espacial Johnson va examinar el meteorit Nakhla utilisant un microscopi òptic i un potent microscopi electrònic d'agranada (SEM), revelant formes possiblement biomórficas d'un ranc de tamany llimitat, entre atres característiques. El Museu d'Història Natural de Londres, que té varis fragments intactes del meteorit, va permetre als investigadors de la NASA tallar un fragment en 2006, obtenint mostres relativament lliures de la contaminació d'orige terrestre. Estos científics varen observar una gran cantitat de material carbonoso complex omplint poros dendríticos i canals en la roca, semblant a los efectos de l'acumulació bacteriana en roques terrestres.

Els aminoàcits en el meteorit

En 1999, varis aminoàcits varen ser aïllats del fragment de meteorit en el Johnson Space Center. Entre ells estaven l'àcit aspártico, àcit glutámico, glicina, alanina, i àcit butírico. No obstant, no està clar si estos composts pertanyien originalment al meteorit, o si la seua presència és producte de la contaminació terrestre.