Metojia

Metojia

Metojia o Metoquia (en serbocroata: Метохија/Metohija, albanés: Rrafshi i Dukagjinit) és el nom de la regió que cobrix la partix suroest de Kósovo. També és part de la regió geogràfica de Dukagjini.

Nom

Metojia significa la «terra posseïda i governada pels monasteris» o simplement «terra de l'iglésia». El terme és d'orige grec i deriva del nom medieval per a la terra del monasteri donada als monasteris ortodoxos per les lleis sèrbies. En albanés l'àrea es diu Rrafshi i Dukagjinit i significa el replanell de duc Gjin, cridada aixina per les possessions de terra d'un noble medieval albanés.

Geografia

Metojia té un esgambi màxim de 23 quilómetros i prop de 60 quilómetros de llarc, té una altitut mija de 550 metros. El seu riu principal és el Drin Blanco. Està rodejat per les montanyes Mokra Gora al nort i noroest, Prokletije a l'oest, Pastrik al suroest, el mont Šar al sur i al surest, i el mont Drenica, que ho separa del restant de Kosovo a l'est i al noreste.

La divisió geogràfica entre Metohija i Kosovo causa diferències entre la flora i fauna de les dos regions. Metohija té l'influència característica del mediterrànea, sent la regió en major número d'espècies mediterrànees de tota Sèrbia, mentres que les de Kosovo a penes es diferencien de les del restant de Sèrbia.

El sol de Metojia és fèrtil, apte per a la labranza, en molts rius menuts que proporcionen l'aigua per a la irrigación, que pel clima favorixen les collites. A excepció dels cereals, són cultivables espècies mediterrànees com els vinyes, frutales, castanyers i armelers.