Metro de Esmirna

El Metro de Esmirna (Turc:İzmir Metrosu) és una ret de metro (transport ràpit subterràneu) de la ciutat d'Esmirna, Turquia, que està constantment sent ampliat en noves estacions en servici. La ret, que consistix en una llínea, s'inicia des de l'estació de Fahrettin Altay en la partix sur de l'àrea metropolitana i s'estén cap al noreste, a les zones finals de Bornova. La llínea[1] era de 20 km de llarc.
Les estacions del metro són: 1) Fahrettin Altay, 2) Poligon, 3) Göztepe, 4) Hatay, 5) İzmirspor, 6) Üçyol, 7) Konak, 8) Çankaya, 9) Basmane, 10) Hilal, 11) Halkapınar, 12) Stadyum, 13) Sanayi, 14) Bölge, 15) Bornova, 16) Ege Üniversitesi, 17) Evka-3.
En 1990, es va pensar que l'actual sistema de transport públic en Esmirna ya no podia soportar a la creixent població. El pla va ser l'idea de construir una ret de transport ràpit per ferrocarril per a fer front a açò. Es va firmar un contracte en 1993, i l'entrega va ser en 1994. La construcció es va iniciar en 1995 i es va concloure en èxit en al voltant de 4 anys. En maig de 2000, el sistema va entrar en servici públic. Fins a eixe moment, el cost total del sistema havia segut de 600 millons de $. Yapi Merkezi era el contractiste principal per a tot el disseny i l'obra civil (túnels, ponts, viaductes, estacions, vies, infraestructura, depòsits i tallers), aixina com el sistema d'energia del tercer carril.
AdTranz va ser el responsable del material rodante i els sistemes de senyalisació, suministrament d'energia i comunicació. (La tracció ABB va ser adquirida posteriorment per Daimler i es va convertir en AdTranz només per a ser comprat per Bombardier.) El vehícul de tren llauger de Esmirna (LRV) està fet a mida per a les vies de la llínea. Es tracta d'un vehícul de 3.760 mm d'alt (el cap del tren), d'ample 2650 mm i 23.500 mm de llongitut (més els vagons acocplados) en una velocitat màxima de 80 km/h. L'acceleració màxima és d'1,0 m/s en una capacitat de 44 i una capacitat permanent de 140.

Totes les unitats del metro llauger són autoalimentadas i l'unitat i els sistemes de frenat (en una protecció per a les rodes de desplaçament) són controlats per l'ordenador d'a bordo. Un tren es compon de dos a cinc vagons en una cabina de conductor en cada extrem. El tramvia és una unitat articulada de sis eixos en tres vagons. El primer i últim vagó s'alimenten mentres que el vagó articulat queda en el centre. El sistema d'energia auxiliar es basa en un convertidor estàtic inversor, alimentat per un ferrocarril de 750 Vcc i el suministrament de 3 fases x 400 Vac a 50 Hz que s'usa per a compressors, ventiladors, llums, càrrega de la bateria, etc El sistema de 24 V cc suministra a l'ordenador d'a bordo, aixina com atres sistemes de seguritat tals com control automàtic del tren (ATC), la ràdio del tren, mostra de passagers, llums d'emergència, etc. Els aspectes de seguritat del túnel tenen la màxima prioritat.
Un sistema de trànsit ràpit més ambiciós, cridat IZBAN conecta el nort de la ciutat, aplega a la terminal sur de Cumaovası, a través de l'aeroport de Adnan Menderes i vàries atres importants àrees financeres i comercials, tals com Karşıyaka i Alsancak. L'İzban i el Metro oferixen el trasbordo en els demés sistemes en l'estació de Halkapınar.
La tarifa bàsica en el metro és d'1,70 lires turques. Des de finals de 2011, en el metro, o qualsevol atre sistema de transport en la ciutat ya no s'accepta diners en efectiu. Els passagers tenen que utilisar la Kentkart (una targeta de transport de prepagament) per a pagar el viage. El Metro de Esmirna transporta al voltant de 60 millons de passagers a l'any.
La llínea de metro de Esmirna té 27 quilómetros (17 milles) de llongitut[2] i, a partir del 4 de març de 2024, donava servici a 24 estacions.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Urban Rail
- ↑ «IZMANAR METRO A.Ş. Haberler». www.izmirmetro.com.tr. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «IZMANAR METRO A.Ş. Sayfa». www.izmirmetro.com.tr. Consultat el 2025-05-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metro de Esmirna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.