Microgale macpheei

Microgale macpheei és una espècie extinta de tenrec del gènero Microgale del surest de Madagascar. Solament es coneix per dos cràneus parcials trobats en la cova de Andrahomana, els quals, segons la datació per radiocarbono de restants de rosegadorés associats, tenen aproximadament 3000 anys d'antiguetat. És l'únic tenrec conegut recentment extint. Descrit per primera volta en 2007, és més similar a la més chicoteta Microgale brevicaudata del nort i oest de Madagascar. M. macpheei té un rostre ampli (part frontal del cràneu) i, de la mateixa manera que M. brevicaudata, carix d'un diastema (espai) entre els premolars. Vàries característiques de la morfologia dental són pròpies de M. macpheei.

Taxonomia

Restants de musarañas tenrec (Microgale) varen ser trobats durant expedicions a la cova de Andrahomana en el surest de Madagascar, liderades per David Burney en 2000 i 2003. El material de Microgale va ser descrit com una nova espècie, M. macpheei, en 2007 per Steven Goodman, Natalie Vasey i Burney. L'espècie va ser nomenada en honor a Ross MacPhee per les seues contribucions al coneiximent del gènero Microgale i la paleontologia de Madagascar. Goodman i els seus colegues varen considerar que la Microgale brevicaudata vixca del nort i oest de Madagascar era el parent més propenc de M. macpheei; algunes poblacions d'este tenrec han segut separades des de llavors en una espècie diferent, M. grandidieri. El nom comú propost per a M. macpheei és «musaraña tenrec de MacPhee». El gènero de M. macpheei, Microgale, inclou més de 20 espècies i és el més gran de la família dels tenrecs, que inclou una varietat d'atres mamífers malgaches.

Descripció

Microgale macpheei es coneix per dos espècimen: un cràneu danyat (sense mandíbulas) que carix de la part posterior (els ossos parietals i més arrere), aixina com dels incisius, caninos i segons premolars; i un atre cràneu danyat que carix de les mateixes parts, aixina com de la fila de dents esquerra. Abdós no mostren evidència de tongada dental, lo que indica que la dentició permanent està completa. M. macpheei era més gran en la majoria de les mides que M. brevicaudata, pero per les chicotetes mostres, algunes diferències no són estadísticament significatives. La llongitut del paladar òsseu en els dos espècimen de M. macpheei és de 9,4 i 9,7 mm, comparat en 7,1 a 9,0 mm en huit adults de M. brevicaudata. En abdós espècimen, la llongitut de la fila de molar és de 3,0 mm, comparat en 2,4 a 2,8 mm en la mostra de M. brevicaudata.

El rostre (part frontal del cràneu) és curt i romo tant en M. macpheei com en M. brevicaudata, en contrast en la condició en atres Microgale, pero el rostre de M. brevicaudata és clarament més esmolat en la part frontal, mentres que el de M. macpheei és més romo en la part frontal. A diferència d'atres Microgale, M. brevicaudata i M. macpheei carixen d'espais (diastema) entre els premolars. M. macpheei tenia dents més grans i robusts que M. brevicaudata. En abdós espècies, el mesiostilo i el distostilo, dos crestes, en el quarto premolar (P4) i els molar estan reduïts en comparació a la condició en atres Microgale. M. macpheei carix d'una extensió del cim protocono en el costat llingual (intern) del tercer premolar superior (P3) i P4, present en M. brevicaudata, i té el cim paracono en P4 menys desenrollat. Per un atre costat, la part frontal de la cresta ectostilo en P4 és més gran. Les llongituts relatives d'algunes de les crestes en els dos últims molar també diferixen entre les dos espècies.