Anar al contingut

Micrurus laticollaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El coralillo del Basses (Micrurus laticollaris) és una serp mijana de la família Elapidae. Viu en zones tropicals. Juga un paper molt important en la cadena trófica de la comunitat a on habita com a regulador de les poblacions de rosegadors. És endèmica únicament de la regió de les costes del oceà Pacífic i conca del Basses, lo que convertix a M. laticollaris en una espècie única. Es troba subjecta a Protecció Especial (Pr) segons la NOM-059-SEMARNAT-2010.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una serp de tamany mijà; els eixemplars de tamany gran, alcancen llongituts totals de fins a 728 mm; comunament els adults medixen entre 500 i 700 mm. Esta espècie de serp de coral presenta triadas característiques únicament en el cos. La coa és ornamentada i presenta solament bandes negres i grogues o blanques. La primera i l'última triada consistixen únicament de dos bandes negres; la primera triada no presenta la primera banda i l'última triada no presenta l'última banda (Roze, 1996).

El color del morro és negre seguit per una banda groga parietal-postparietal. Generalment presenten 1+2 temporal. La presència de bandes negres i grogues en la coa únicament, la distinguixen d'estes serps que presenten bandes en forma de triadas característiques en este gènero. Es reconeixen dos subespecies: M. l. laticollaris i M. l. maculirostris, cridats també coralillo oriental de doble collar i coralillo occidental de doble collar respectivament (Roze, 1996). És ovípara i ectotérmica.[1][2]

Distribució i alimentació

[editar | editar còdic]

El ranc de distribució d'esta espècie està considerat des de la conca del ric Basses en l'estat de Michoacán, Guerrero, Pobla, Morelos, i provablement fins a Oaxaca i el Estat de Mèxic (Smith i Taylor, 1945).[1][2] S'alimenta de chicotetes culebras aixina com de lagartijas terrestres les quals immovilisa ràpidament en el seu potent verí.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie viu en els ambients tropicals estacionals, i l'us de l'hàbitat, són els troncs caiguts, roques, pedres, i maleza. Són serps hàbits terrestres, principalment crepusculares i diürnes, comunament poden ser trobades deambulant en la selva, com atres espècies d'este gènero (Ramirez-Batiste, 1994). Sobre el macroclima, en tractar-se d'una espècie que es distribuïx en part de la franja costera del pacífic mexicà i dins de la conca del Ric Basses (Campbell i Lamar, 1989; Roze, 1996), habita climes diversos, entre els que es troben els de el tipo Awo, Aw1, Aw2, càlit subhúmedo, BSo(h´)w, BS1(h´)w, semiárido càlit, (A)C(w1), (A)C(w2), semicálido templat, i C(w2), C(w2)x´, Cb(w2), templat (Arriaga et al., 2000). El grau altitudinal vària dels 300 als 1,800 m (Campbell i Lamar, 1989; Roze, 1996).[1][2]

Tamany poblacional

[editar | editar còdic]

No es tenen fins al moment estudis poblacionals que corroboren el status d'esta espècie en el seu mig ambient natural, per lo que es fa necessària la realisació d'estudis a lo llarc del ranc de distribució de M. laticollaris en la regió de les costes del Pacífic i conca del ric Basses (Smith i Taylor, 1945; Campbell i Lamar, 1989; Roze, 1996), en l'objecte de conéixer més sobre la dinàmica poblacional que presenten estos individus.[1][2]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Esta espècie es troba subjecta a Protecció Especial (Pr) segons la NOM-059-SEMARNAT-2010. Aixina mateix es troba llistada com de Preocupació Menor (LC) segons la Llesta Roja de la IUCN.[3][4]

Esta espècie es troba distribuïda en les reserves de la biosfera de Chamela-Cuixmala i serra de Manantlán dins de la franja costera del Pacífic Mexicà en els estats de Jalisco i Colima (Arriaga, et. al. 2000).

Es deu considerar que les parts baixes estan molt pertorbades per lo que és difícil que operen com un corredor biològic. Existix en la regió un alt grau de fragmentació, creiximent poblacional humà, deforestació, pastoreig i erosió; extracció de pastures i abatimiento de manantiales (Arriaga et al., 2000).[1][2]

Amenaces i factors de risc

[editar | editar còdic]

La explotació forestal, degradació de l'hàbitat, increment dels assentaments humans, incendis, canvi de l'us de sol, contaminació i abatimiento de manantiales (Arriaga et al., 2000).

La zona de la franja costera del pacífic, dins dels estats de Colima i Jalisco, presenta alt nivell d'deforestació, incendis molt freqüents en la temporada de seques; fragmentació de l'hàbitat, pels constants assentaments humans, tràfic i cacera illegal d'espècies; canvis d'us de sol, ganaderia extensiva, contaminació de conques i turisme desordenat. En la zona que pertany a la conca del Ric Basses, presenta gran fragmentació, en especial les àrees que rodegen els assuts, algunes d'estes es troben ben conservades en la porció nort, que corresponen a les selves baixes caducifolias; hi ha grans extensions d'àrees pertorbades rodejant àrees en relatiu bon estat de conservació. Es deu considerar que les parts baixes estan molt pertorbades per lo que és difícil que operen com un corredor biològic. Existix en la regió un alt grau de fragmentació, creiximent poblacional humà, deforestació, pastoreig i erosió; extracció de pastures i abatimiento de manantiales (Arriaga et al., 2000; Ramírez-Bautista, 2001, personal).[1][2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ramírez Bautista, A. i Hernández Ibarra, X. 2004. Ficha tècnica de Micrurus laticollaris. En: Arizmendi, M. C. (compilador). Sistemàtica i història natural d'alguns amfibis i reptils de Mèxic. Facultat d'Estudis Superiors Iztacala, Unitat de Biologia, Tecnologia i Prototips (UBIPRO), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. . Mèxic, D.F.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Micrurus laticollaris (Peters, 1869)».
  3. «Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010».
  4. Ponce-Campos, P. & García Aguayo, A. 2007. Micrurus laticollaris. The IUCN Ret List of Threatened Species 2007: i.T64026A12737769. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2007.RLTS.T64026A12737769.en. Downloaded on 19 September 2019.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]