Anar al contingut

Mida cònica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una mida cònica és un tipo de material de laboratori que consistix en una copa cònica en una muesca en la part superior per a permetre l'abocada fàcil de líquits i conté marques graduades en el lateral per a permetre una medició fàcil i precisa dels volums de líquit.

Material i usos

[editar | editar còdic]

Este material de laboratori pot ser fabricat de plàstic, vidre o vidre de borosilicato, depenent de l'us al que anirà destinada la mida cònica. Un tipo de mides còniques de plàstic, comunament coneguda com a tasses de medició són utilisades pels pacients per a medir medicaments o aliments líquits para administració oral. Les mides còniques de vidre de borosilicato s'utilisen per a preparació de medicaments i dispensación extemporánea, dins de la professió de farmàcia.[1]

No són tan precises com les probetas graduades per a mida de volums de líquits, pero són molt útils per la seua fàcil abocada i la capacitat per a mesclar solucions dins de la pròpia mida.

Història

[editar | editar còdic]

Durant els seus experiments, Abu al-Rayhan Al-Biruni (973-1048) va inventar la mida cònica,[2] en la finalitat de trobar la relació entre el pes d'una substància en l'aire i el pes de l'aigua desplaçada, i per a medir en precisió el pes específic de les pedres precioses i els metalés corresponents. Els resultats que va obtindre estan molt prop de les medicions modernes.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mides còniques de 50, 100,250, 300 i 1000 ml. Procienar, instrumental de laboratori.
  2. Marshall Clagett (1961). The Science of Mechanics in the Middle Ages, p. 64. University of Wisconsin Press.
  3. M. Rozhanskaya and I. S. Levinova, "Statics", in R. Rashed (1996), The Encyclopaedia of the History of Arabic Science, p. p. 614-642 [639], Routledge, London. (cf. Khwarizm [1] archivat en Wayback Machine., Foundation for Science Technology and Civilisation.)