Anar al contingut

Mielada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mielada
Un áfido produïx mielada per a una formiga en una compartida relació de mutualisme.
Observe les cinc 'bosses' de "rocío de mel" en cinc d'eixos áfidos.
Flasco de vidre que conté mel de mielada.

La ligamaza, rocío de mel, mielada, mielato o melado, és una substància viscosa rica en carbohidrats que aumenta de viscositat i adherencia en evaporar-se l'aigua i concentrar-se els sucres dissolts, tornant-se més pegajosa.

A voltes, envol les llavors d'algunes plantes;[1] unes atres, és secretada per la pròpia planta (i aplega a ser confosa en llacor, pero es diferencia d'esta pel seu escàs contingut en nitrogen i atres nutrients); i atres ocasions és secretada per paràsits de la planta.

No obstant, també secretan esta substància alguns insectes fitófagos que s'alimenten de llacor, com els áfidos (pulgones) i algunes cochinillas. Quan l'insecte perfora en els seus peces bucals el floema de la planta, la llacor és succionada de la planta nutricia i, despuix de la digestió, la ligamaza és excretada en forma de líquit azucarado.

Este rocío és recolectat per certes espècies d'avespas, i també abellas, que ho processen en mel de mielada, una mel molt obscura i forta, molt apreciada en parts d'Europa i d'Àsia pel seu destacat valor medicinal.

Algunes formigas també recolecten o «ordeñar» el rocío de mel directament dels áfidos, establint un mutualisme, ya que les formigues aüixen als predadores com les marietes aplegant a alcançar relacions interespecíficas de gran complexitat.

Esta substància també pot causar micosis negres d'ascomicetos, com la fumagina[2] en moltes plantes ornamentalés, podent originar pèrdues de jardineria.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]