Miguel Amorós
Miguel Amorós Peidro (Alcoy, 9 d'abril de 1949) és un historiador i teòric anarquiste espanyol.
Biografia
[editar | editar còdic]Net d'anarquistes, Miguel Amorós es fa anarquiste en 1968. En la década de 1970 va participar en la fundació de varis grups anarquistes, entre els quals figuren Bandera Negra, Terra Lliure, Barricada, Els Incontrolats i Treballadors per l'Autonomia Obrera i la Revolució social.[1] Passa algun temps en les presons franquistes abans d'exiliar-se a França.
L'anarquisme preconisat per Miguel Amorós s'inspira en la autogestió, la subversión de la vida quotidiana, l'història dels consells obrers, aixina com en les movilisacions que denuncien al sindicalisme com a forma de lluita desfasada i la moral obrera com a reaccionària. Les seues idees són propenques a les del moviment situacionista i a les corrents antiindustriales. Miguel Amorós va mantindre relació en Guy Debord a principis de la década de 1980. Va participar en la difusió dels Comunicats de la presó de Segòvia (edicions Muturreko burutazioak) en 1980, l'autor de les quals d'un dels texts (Als libertarios) era precisament Guy Debord. Durant la «Transició» va mantindre posicions asambleístas en pro de l'autonomia obrera.
Entre 1984 i 1992, Miguel Amorós va ser part de l'equipe redactor de la revista francesa postsituacionista Encyclopédie dones Nuisances junt al seu principal animador Jaime Semprún.
Miguel Amorós ha escrit numerosos artículs en la prensa libertaria com Els amics de Ludd. També ha pronunciat vàries conferències sobre qüestions socials, en particular sobre l'ideologia del progrés i els perjuïns que ocasiona. Els seus principals llibres són La Revolució traïcionada. La verdadera història de Balius i Els Amics de Durruti (2003) i Durruti en el llaberint (2006).
En 2009, publica una biografia de l'anarquiste valencià José Pellicer, fundador de la Columna de Ferro durant la guerra civil espanyola, que servix de fil conductor a l'estudi de l'anarquisme en la regió llevantina. En 2011, analisa l'anarquisme andalús a través d'una biografia de Francisco Maroto (Maroto, l'héroe). També en 2011, funda junt a Michel Gomez, Marie-Christine Li-Borgne i Bernard Pecheur, l'editorial francesa Éditions de la Roue.[2]
En juny de 2012, Miguel Amorós publica Eixida d'emergència, llibre sobre la situació social actual i els problemes energètics. En febrer de 2014, Amorós publica una nova edició del Manuscrit trobat en Vitòria, text clàssic del moviment obrer autònom espanyol, escrit originalment en 1976 pel propi Amorós i Jaime Semprún, baixe el nom dels Incontrolats, reivindicant aixina el sambenito infamante que la coalició entre la burguesia republicana i la burocràcia política i sindical de 1936 va penjar als revolucionaris que no varen obedir a ningú més que a sí mateixos mentres combatien als seus enemics externs i interns.
A partir de 2013, Miguel Amorós és coeditor de la revista antidesarrollista i libertaria Argelaga (7 números publicats fins a 2016).
En 2014, Amorós publica 1968. L'any sublim de la acracia, que analisa els tumults estudiantils en el Madrit de la década de 1960 i en particular l'actuació del grup Els Ácratas.
En abril de 2015, Miguel Amorós publica Els incontrolats de 1937, un llibre sobre la vida de nou membres de l'agrupació revolucionària Els Amics de Durruti. Partint de la determinació revolucionària i de la calitat humana d'eixos lluitadors proletarios, Amorós reconstituye la matèria de l'última revolució obrera, la que va de 19 de juliol de 1936 al 8 de maig de 1937.[3]
En setembre de 2017, Amorós explica el seu punt de vista sobre el conflicte independentiste català en una carta oberta a Tomás Ibáñez,[4] i despuix en un llibre colectiu publicat en març de 2018, No li desige un Estat a ningú.
En 2018 publica el llibre "Els ácratas en l'universitat central, 1967-1969". El tímit aperturismo universitari del franquisme, durant la década de 1960, va provocar l'emergència d'un pronunciament estudiantil que les seues pulsiones rebels eren similars a les que estremien llavors al món capitaliste. Els recints de Berkeley, Tòquio, Mèxic o París, més allà de les reivindicacions sobre el funcionament de l'institució universitària, mostraven el frontal rebuig al proyecte de modernisació del capitalisme i a la funció que li era destinada a l'Universitat. El campus de Madrit no va ser una excepció i, en el sí d'unes protestes que varen culminar en l'Estat d'Excepció de 1969, destacaria un grup activiste conegut com els 'Ácratas', la decidida intervenció dels quals faria girar en més virulència el tribulí del tumult. Si no va haver incendi generalisat no va ser per la falta de tenacitat i profunditat de l'aposta dels 'Ácratas'. Convé resaltar l'alcanç del magisteri d'una figura singular com la d'Agustín García Calvo durant aquell particular periodo que va culminar en l'any sublim de 1968, quan el tumult universitari va arruïnar tant el canvi tecnocrático de la dictadura franquista com els plans pactistas de l'oposició. En este llibre, valiós i inèdit, Miquel Amorós posa noms i cares al grup dels 'Ácratas'. En els últims anys, l'autor ha anat conversant en la majoria dels seus protagonistes i, ara, es revelen els seus testimonis orals de primera mà, mai abans publicats".
En 2018 publica també "Geografia de combat" en l'editorial Milvus. En este llibre anem a trobar part de la producció més recent de Miquel Amorós, texts escrits majorment a lo llarc de l'any 2017 i, per lo tant, en dates pròximes entre sí. Es troba dividit en dos parts ben diferenciades, a on l'autor desplega la seua crítica social a la parell que dona un repàs històric a distints moments. Es tracta, en la seua majoria, de borradors de charrades pensats per a ser discutits en diferents llocs —com en la seua passada visita a Mèxic—, l'extensió de la qual, en conseqüència, tendix a una certa brevetat.
En ells aborda la qüestió social a través de la defensa del territori, la realitat llatinoamericana, les trampes de l'economia social, el reecantamiento de les institucions, l'habilitat cooptadora de la dominació, les debilitats del pensament posmoderno o la insumisión electoral, senyalant les potencialitats i perills dels antagonismos presents. En quan al seu veriente històrica, viajarem des de Bakunin i Marx fins a les últimes décades, passant per la revolució —i contrarrevolución— de 1936 o Maig del 68. Es tracta, puix, d'un conjunt de texts variats que comprén un ample palmito.
Els seus texts estan traduïts en varis idiomes, principalment en francés, anglés i italià.
Durruti en el llaberint
[editar | editar còdic]En el seu llibre Durruti en el llaberint publicat en 2006, Miguel Amorós conta en precisió el paper de Buenaventura Durruti en el desenroll de la Revolució espanyola de 1936. Amorós mostra de quina manera Durruti i els seus companyers de la Columna Durruti varen ser traïcionats per les diverses #burocràcia del bando republicà (Govern central, Generalitat de Catalunya, Partit comuniste), incloent la burocràcia de la CNT al mando de la qual estaven els ministres colaboracionistes Juan García Oliver, Federica Montseny i Diego Abad de Santillan que va posar traves als propòsits revolucionaris de Durruti fins a atraure-li en la trampa a on perdria la vida.
Durruti en el llaberint és reeditat en 2014 per Virus editorial aportant nous testimonis que abunden en la tesis de la responsabilitat d'agents estalinista en la mort de Durruti en la complicitat de la burocràcia cenetista en el Govern.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Obres
[editar | editar còdic]- Proletariat salvage, Editorial Milvus, 2023.
- El sotil fil conductor de la subversion, Editorial Irrecuperables 2022.
- La Columna de Ferro. Fets reals, ardits i fabulación sobre la célebre milícia revolucionària del proletariat, Editorial Milvus, 2021. ISBN 9788494875687
- Fuc.k Green New Deal. Colapse i alternatives: anticapitalismo i autogestió, Editorial Milvus, 2020. ISBN 978-84-948756-6-3
- #Geografia del combat, Editorial Milvus, 2018. ISBN 978-84-948756-0-1
- Els Ácratas en l'Universitat Central, 1967-69, La Llanterna sorda, 2018.
- No li desige un Estat a ningú, llibre colectiu sobre el conflicte català junt a Corsino Vela, Santiago López Petit, Tomás Ibáñez i Francisco Madrit, Pepites de carabassa, 2018.
- Obra colectiva, Anarquisme front als #nacionalisme, Queimada Edicions, 2018.
- Filosofia en el tocador, Virus editorial, 2016. ISBN 978-84-608-5532-3
- Els incontrolats de 1937. Biografies militants dels Amics de Durruti, Aldarull, 2015.
- La mirada cap a arrere. Trayectòria revolucionària de Joaquín Pérez Navarro, Edicions Octubre del 36, 2015
- 1968. L'any sublim de la acracia, Muturreko Burutazioak, Bilbao, 2014.
- Roc per a principiantes, El Salmón/Argelaga, 2014.
- Els Incontrolats, Manuscrit trobat en Vitòria, 1977, reeditat per Pepites de carabassa en 2014 en un pròlec inèdit, La revolució ara i sempre.
- Comité Irradié, Fissures en el consens. Antologia d'escrits del Comité Irradiés de tous els pays, unissons-nous! 1987-1994, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2013.
- Francisco Carreño i els ardus camins de l'anarquia, Associació Isaac Pont, 2013.
- Eixida d'emergència, Pepites de Carabassa, Logronyo, 2012. ISBN 978-84-939437-9-0
- Maroto, l'héroe, una biografia de l'anarquisme andalús, Virus editorial, 2011. ISBN 978-84-92559312
- Perspectives antidesarrollistas, editorial Germinal, 2011.
- José Pellicer. L'anarquiste íntegre, vida i obra del fundador de l'heròica Columna de Ferro, Virus editorial, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92559-02-2
- A carn viva. Exabruptos anticapitalistas, ed. Corsárias, 2009.
- Els Situacionistas i l'anarquia, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2008. ISBN 978-84-88455-98-7
- Des d'avall i des de fòra, edicions Brulot, 2007.
- Registre de #catàstrofe, edicions Anagal, 2007.
- Durruti en el llaberint, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2006. Nova edició aumentada per Virus Editorial, Barcelona, 2014. ISBN 84-96044-81-4
- José Peidro de la CNT : retazos del moviment obrer i la guerra civil en Alcoy i Vila-real (en colaboració en Andreu Amorós), Likiniano Elkartea, Bilbao, 2005. Biografia del yayo de Miguel Amorós escrita en colaboració en el seu germà Andreu.
- Colps i contracolps, edicions Pepites de Carabassa, Logronyo, 2005. ISBN 84-96044-63-7
- Les Armes de la crítica, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2004. ISBN 84-96044-45-9
- La Revolució traïcionada. La verdadera història de Balius i els Amics de Durruti, Virus editorial, Barcelone, 2003. ISBN 84-96044-15-7
- Les cartes en francés de Guy Debord a Miguel Amorós figuren en Guy Debord, Correspondance, volume 6, Fayard, París, 2007.
Pròlecs
[editar | editar còdic]- Internazionale situazionista, pròlec als texts complets de la secció italiana de l'Internacional Situacionista (1969-1972), Pepites de carabassa, Logronyo, 2010. ISBN 978-84-937205-8-2
- Elías Manzanera, Document històric de la Columna de Ferro, Edicions Octubre del 36, 2012.
- Els Incontrolats, Manuscrit trobat en Vitòria, reeditat per Pepites de carabassa en 2014 en un pròlec inèdit, La revolució ara i sempre.
- José A. Miranda, Sobre la distància i les implicacions socials, materials i ideològiques de la compressió accelerada del món, introducció de Miguel Amorós, La Neurosis o les Barricades Ed., 2016.
- Jaime Semprun, L'abisme es repobla, Pepites de carabassa, 2016. ISBN 978-84-15862-70-3
- Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest comuniste, prefacio de Miquel Amorós, epílec de Rudolf Rocker ("Marx i l'anarquisme"), Cors Blindats, 2016.
- De la misèria en el mig estudiantil i atres documents, pròlec de Miguel Amorós, Pepites de carabassa, 2018.
- Mijail Bakunin, Obres completes, introducció de Miguel Amorós, coordinades per Frank Mintz, Editorial Imperdible, 2018.
En francés
[editar | editar còdic]- Obra colectiva, La lampe hors de l'horloge. Éléments de critique anti-industrielle, Éditions de la Roue, 2014.
- Obra colectiva, Li gouvernement parell la peur au temps dones catastrophes. Réflexions anti-industrielles sur els possibilités de résistance, Éditions de la Roue, 2013.
Traduccions
[editar | editar còdic]- Jaime Semprun, L'abisme es repobla, traduït del francés per Miguel Amorós i Tomás González López, Pepites de carabassa, 2016. ISBN 978-84-15862-70-3
- Jaime Semprún, La nuclearización del món, traduït del francés per Miguel Amorós, Pepites de carabassa, 2007.
- Encyclopédie dones Nuisances, Contra el despotisme de la velocitat, traduït del francés per Miquel Amorós, Virus editorial.
- Diversos autors, Un terrorisme en busca de dos autors, selecció, traducció, pròlec i notes de Miguel Amorós, Muturreko Burutazioak, 1999.