Miguel Campins

Miguel Campins i Aura (Alcoy, 18 de març de 1880-Sevilla, 16 d'agost de 1936) va ser un militar africanista espanyol de l'Arma d'infanteria i autor d'un llibre inèdit sobre la Acadèmia Militar de Saragossa. Al començ de la guerra civil va ser eixecutat per la facció del eixèrcit sublevat. La seua mort va ser ordenada pel general Gonzalo Queipo de Pla, qui buscava desairar al general Franco, amic de Campins des de que abdós varen ser director i subdirector de l'Acadèmia Militar de Saragossa, respectivament.

Biografia

Fill del tinent d'Infanteria Miguel Campins Cort i Juana Concepció Aura Calvo. Als cinc anys d'edat pert a la seua mare i el seu germà menor per l'epidèmia de còlera. A l'any següent, el seu pare solicita prestar servici en Cuba a on ya hi havia estat destinat en anterioritat.

Despuix de retornar a Espanya a càrrec del seu tio matern, Campins ingressa en el Colege Preparatori Militar de Trujillo en 1896 en vistes a preparar el seu ingrés en la Acadèmia d'Infanteria de Toledo a la que accedix en 1897 en molt bons resultats en l'examen d'ingrés.

La guerra de Cuba modifica els plans d'estudis de les Acadèmies Militars donada la necessitat d'oficials per als conflictes d'ultramar i Campins s'incorpora al Regiment d'Infanteria d'Àsia n.º 55 acantonat en Figueres com a tinent 2.º. Ascendix a tinent 1.º en 1903 i és destinat a Barcelona, sent condecorat en una Creu d'1.ª Classe al Mèrit Militar en 1906. Despuix de 2 anys de servici en Canàries, realisa les proves d'ingrés en la Escola Superior de Guerra. Per a realisar les seues pràctiques, se li destina al Grup d'Esquadrons de Cavalleria de Ceuta en 1911, del que és reclamat primer per a tornar a la península ibèrica i més vesprada pren el mando de el ORD Esquadró del Regiment de Cavalleria d'Alcántara l'11 de decembre de 1911.

Guerra del Rif (1911-1915)

Artícul principal → Guerra del Rif.

Durant la campanya del Kert, és citat numeroses voltes en els parts com a oficial destacat, rebent una Creu d'1.ª Classe al Mèrit Militar en distintiu roig i una Creu de María Cristina. Més vesprada passa a la Capitania General de Melilla i posteriorment a llabors burocràtiques en el Depòsit de la Guerra a partir de 1913. És destinat novament a Àfrica en 1914 formant part de la campanya de Larache com a Capità de la 3.ª Companyia del Batalló de Caçadors nº10 Les Navas, destí provisional que passa a definitiu durant la campanya. Donats els seus mèrits de guerra —en el determini de 2 anys se li propon 2 voltes com a apte per a l'ascens— en 1915 ascendix a comandant en antiguetat des de l'any anterior en el que va destacar en els combats de Kessiba.

Intermig peninsular (1915-1921)

S'incorpora com comandant de el ORD Batalló del Regiment d'Infanteria de Viscaya n.º 51 en Alcoy en 1915. Un any més vesprada, ya destinat en Madrit, contrau matrimoni en María dels Dolores Roda Rovira en qui tindrà 3 fills en els anys següents. En 1918 és destinat a Oviedo i ascendit a Comandant Major del Regiment d'Infanteria del Príncip n.º 3. És en eixe destí a on coneix personalment al també comandant Franco en qui establix amistat personal.

De nou en Àfrica (1921-1926)

Ascendix a tinent coronel en 1921 i és destinat a Lleida. En agost del mateix any se li trasllada al Regiment d'Infanteria de la Corona n.º 71, de guarnició en Almeria (Viator). Despuix del desastre de Annual dita unitat envia un batalló expedicionario a Melilla el cap del qual fallix en octubre i Campins es presenta voluntari per a reemplaçar-ho.

En 1922 i al mando del seu batalló, s'incorpora a la columna del general González de Lara i prenen les poblacions de Chemorra, Naar-el-Lal i Donar-el-Quebdani. Baix órdens de González de Lara se li assignen les prens de Erguina i Cases de Fumini per l'acció de les quals rep la felicitació telegràfica del ministre de la Guerra, l'alt comissari i el comandant general del Territori. És enviat de regrés a Almeria a on li rep un ajudant del Rei per a felicitar-li i més vesprada és rebut en audiència per Alfonso XIII. En decembre del mateix any el Regiment de Campins, el Terç d'Estrangers comandado per Millán Astray i Franco i el Grup de Forces Regulars de Ceuta n.º 3 baix el mando de González Taules i Llosa reben la Medalla Militar de mans del rei.

És elegit per a assistir al curs d'aeronàutica per a caps de bases aérees junt en el comandant Llosa en Valdemoro. Poc despuix realisa el curs de pilot i se li envia a Melilla a on pren part d'operacions militars sobre Sidi Mesaud com a observador. No aplega a obtindre el títul de pilot, pero sí el d'observador. Durant eixe temps, va ser traslladat al Batalló de Montanya acuartelado en Ronda sent nomenat comandant militar de la ciutat.

És novament enviat a Àfrica a on pren part de les operacions en la zona de Yebala (1924) i Tetuán (1925). En setembre forma part de les tropes que realisen el desembarc d'Espígols. Totes estes accions li proponen per a l'ascens a coronel, que rep en 1925.

Despuix del fi de la guerra, és reclamat pel ministre de Guerra per a formar part de la Comissió Organisadora de la Acadèmia General Militar que presidix el seu amic, el comandant Franco. A la seua arribada a Madrit és condecorat «pels seus mèrits i cooperació a les operacions dels eixèrcits d'abdós nacions en Marroc l'any anterior» en la Legió d'Honor.

Acadèmia General Militar (1927-1931)

En fundar-se l'Acadèmia, és nomenat director el general Franco que en 1927 elegix a Campins com a cap d'estudis i subdirector. A les seues órdens, Campins desplega als cadets per a detindre a la columna sublevada en Jaca el destí de la qual és Saragossa. Si ben no varen tindre que intervindre, la maniobra conseguix la felicitació colectiva junt en els atres membres de la 5.ª Regió militar.

República (1931-1936)

Despuix de la dissolució per sorpresa de l'Acadèmia en 1931 és destinat a la 1.ª Brigada de Montanya en Girona i comença a escriure el seu llibre sobre l'Acadèmia de Saragossa. Es veu afectat pel decret d'Azaña de 1933 que reorganisa l'escalafó militar perjudicant als militars els ascensos dels quals es devien a mèrits de guerra. Despuix de la rectificació del ministre Diego Hidalgo, Campins recupera el seu lloc en l'escalafó i en 1934 se li dona el mando del Rgto. d'Infanteria n.º 5 en Saragossa.

El triumfo del Front Popular en les eleccions de 1936 i el regrés al poder de Azaña introduïxen un element d'incertitut en la carrera del coronel. No obstant, és ascendit a general de brigada en maig encara que sense mando efectiu, situació que es corrig en juliol quan se li concedix la 3.ª Brigada d'Infanteria i és nomenat comandant militar de Granada.

Sublevació de juliol de 1936

Artícul principal → Colp d'Estat de juliol de 1936 en Granada.

Despuix del colp d'Estat del 18 de juliol de 1936, davant la falta d'informació, Campins va dubtar entre mantindre la llealtat al govern de la II República o sumar-se als sublevats a els qui finalment es va unir, proclamant el denominat bando de guerra fins al dia 20 de juliol. Despuix de destituir al governador civil de la província i posar al front de dit govern al comandant Valdés, les diferències de criteri entre abdós varen dur a Valdés a enviar un mensage personal a Queipo de Pla per mig d'un tinent d'aviació. L'acusació proporciona a Queipo l'excusa que necessita per a castigar al general que es va opondre a les seues órdens telefòniques: ordena radiofónicamente la destitució i arrest de Campins sense escoltar-li, arrest que realisa el propi general ordenant al seu subordinat coronel Basilio #León Maestre que prenga el mando. Traslladat a Sevilla en avió el 4 d'agost, s'enfronta a un Consell de Guerra sumarísimo en la Causa n.º 122/36. És jujat i sentenciat a mort el 14 d'agost. Queipo de Pla, en aquells dies un verdader virrey en Andalusia, no va atendre la petició de clemència que li va dirigir el general Franco per a que li anara commutada la pena. Un any despuix, Queipo de Pla va intercedir en favor del general Batet i Franco es va venjar negant l'indult solicitat.

La sentència va ser eixecutada el 16 d'agost a les 06:30 hores del matí en les muralles del barri sevillà de la Macarena, front a l'actual Parlament Andalús. Els assistents a l'eixecució —en la seua majoria treballadors que es dirigien a les seues faenes en els tramvies que es varen parar obligatòriament per a contemplar l'eixecució— ignoraven l'identitat del sentenciat, que vestia de paisà i va mostrar un valor i sanc freda extraordinaris.

Condecoracions

• Cruz d'1.ª Classe al Mèrit Militar (1906);
• Cruz de 2.ª Classe al Mèrit Militar en distintiu roig (1924);
• Cruz de 3.ª Classe al Mèrit Militar (1932, 1934);
• Cruz de M.ª Cristina (1911, 1912, 1927);
• Medalla Militar colectiva al Rgto. de la Corona n.º 71 (1922);
• Oficial de la Legió d'Honor francesa (1927);

Cultura popular

En la série de televisió Lorca, mort d'un poeta és representat per l'actor Alexander Allerson.