Mijaíl Vorontsov

El seu Alteza Serenísima Mijaíl Semiónovich Vorontsov, 1825.

El seu Alteza Yelizaveta Vorontsova.

Mijaíl Semiónovich Vorontsov (n. 19 de maig de 1782, San Petersburgo - f. 6 de novembre de 1856, Odessa) va ser una de les persones més nobles, riques i ilustres del Imperi rus. Va ser comte, i príncip des de 1845, membre honorífic de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburgo (1826), governador general de Novorossiya, Besarabia (1823-1844) i del Caucas (1844-1854) i mariscal de camp des de 1856.

Fill de l'embaixador rus en Londres, Semión Vorontsov, es crie en Anglaterra des del seu segon any de vida, a on va rebre una lluenta educació. Dominava en soltura per lo manco sèt llengües, algunes d'elles antigues. La seua llengua materna era el rus i de fet se sentia com a tal. Era un home experimentat en política i governació. En el capítul IX del seu novela curta Hadji Murat, Lev Tolstói va escriure sobre ell: «suau i afable tractant en els inferiors, i un noble refinat tractant en els superiors».

Va prendre part en les guerres de l'Imperi rus contra Turquia i Pèrsia, les del Caucas i les napoleòniques. En 1812, va participar en la batalla de Borodinó dirigint una fortificació de campanya atacada per les tropes franceses. En 1814, el seu eixèrcit format per 14 000 hòmens es va enfrontar prop de Craón en els 50 000 soldats de les tropes dirigides per Napoleón en persona. Despuix de dèu hores de batalla, l'eixèrcit francés va tindre que retrocedir. Des de 1815 fins a 1818, Vorontzov va ser el cap de l'eixèrcit d'ocupació rus en París i de tornada va pagar dels seus bens tots els deutes que havien contret les seues tropes en els restaurants i hotels durant l'ocupació de la ciutat, i que s'havien negat a pagar, lo que li va costar casi un quarto de la seua fortuna personal.

En 1819, en París, va conéixer a la seua futura dòna, Yelizaveta Xaviérievna Vorontzova, el nom de la qual de fadrina era Elżbieta Branicka. La noble polaca i el general rus es varen enamorar a primera vista i, quan es varen casar, la població dia que «la noblea i riquea es varen multiplicar per la riquea i noblea». La consideraven una de les dònes més belles d'Odesa quan d'ella es va enamorar Aleksandr Pushkin, i per això la animadversión contra el comte Vorontzov es reflectix en les seues poesies del periodo odesita.

En 1842, el comte li va regalar a la seua esposa, pel seu natalici, l'Escala Potiomkin, construïda pel famós arquitecte italià Francesco Boffo i que aplegava fins a l'aigua de la mar a través de les seues 200 escalons. Al final de la seua vida, se li va otorgar a la princesa Yelizaveta Vorontsova la més alta condecoració femenina de l'imperi pels seus actes de caritat i beneficencia.

En l'any 1823, Alejandro I ho va designar governador general de Nova Rússia i Besarabia. En 1823, Vorontzov va traslladar la capital de la Governació General de Nova Rússia i Besarabia de Kishinev a Odesa. Durant el seu mandat, va fomentar el desenroll de la capital meridional i de tota la regió. L'erari d'Odesa va aplegar a ser el més gran del Imperi rus. En aquell periodo, gràcies a l'influència de Vorontzov, se'ls va permetre als judeus i gitanos empadronar-se en la zona, quan fins a la data havien segut considerats proscrits fòra de la zona d'Assentament.

El desenroll multilateral d'agricultura, indústria i comerç del sur de Rússia deu molt a les activitats de Vorontsov. En 1829, va frenar en les seues polítiques l'alvanç de la pesta provinent de Turquia.

En 1844, va ser designat comandant en Cap de les tropes russes i governador (naméstnik) del Virreinato del Caucas. També va encapçalar accions militars en Chechènia i Daguestán. En 1853, li varen començar a fallar les forces i va presentar al sar la seua dimissió. El mateix any, va retornar a Odesa, a on va fallir en 1856 i va ser sepultat en la Catedral de la Transfiguración de Odesa.

Batalles participades

L'eixèrcit rus entra en París (30 de març de 1814).

1807 - La Batalla de Friedland

1810 - La pren de Bazardzhik
1810 - La batalla de Shumlá
1811 - La batalla de Ruse
1812 - La batalla de Borodinó
1813 - La batalla de Leipzig
1814 - La batalla de Craón
1814 - La batalla de París
1828 - El lloc de Varna

Referències

Горбатюк А., Глазырин В. Юная Одесса. Очерки. – Одесса: Оптимум, 2002. – 251 с.
Mijaíl Vorontsov - rus
Mijaíl Vorontsov - rus
Mijaíl Vorontsov - rus

Este artícul conté una traducció derivada de «Mijaíl Vorontsov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.