Menkaure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Mikerinos»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Estàtua de Menkaure

Menkaure, més conegut per Micerí del grec Micerinos, fon un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des de l'any 2430 aC. a l'any 2410 a. C.

El seu nom d'Horus fon Ka o Kakhet o Hornub, el seu nom Nebti fon Ka o Kanebti o Menkara o Menkaure; el seu nom d'Horus d'or fon Neterbiknebu o Neternebuneter; i el seu nom de Sa Ra fon Menkara o Menkaure.

Manethó el nomena com a Mykerinos. Atres transcripcions del seu nom són: Her, Ka, Kakhe, Kaket, Kakhet, Khakhet, Ke, Kekhet, Kekures, Menkheres, Menkare, Menkaura, Menkhara, Menkhare, Menkhaura, Menkure, Minqaus, Micerinus, Mikeri i Mikerinos.

Va succeir al faraó Bakka, que podria haver segut el seu cosí o el seu tio. El seu periodo de regnat fon d'uns 18 anys segons el papir de Torí, lo que pareix correspondre a les troballes arqueològiques. La pedra de Palermo diu que va fer onze cens dels ramats, lo que voldria dir que el seu regnat fon a lo manco de 20 anys, probablement uns 22. L'estimació de 63 anys donada per Manethó és exagerada.

El seu pare fon Khefren i la seua mare la reina Khamerernebti I. Es va casar en Khamerernebti II, que seria la seua germanastra. Fill comú fon Khunre o Khuenre, que va morir jove. Va tindre al menys atres dos dones, en una de les quals va nàixer el successor Shepseskaf, i en l'atra a una filla nomenada Khentkawes, suposta mare d'Userkaf, fundador de la dinastia V.

S'el nomena com a faraó en el papir de Torí, pero no el fa successor directe del pare. Una inscripció de l'Imperi mig en Wadi Hammamat inclou els noms dels faraons: Khufu, Djedefre, Khafre, Hordedef i Baufre, i deia que Hordedef i Baufre varen regnar despuix de Khafre. L'enigma encara no està ben resolt pel lo que fa a Hordedef, mentres que Baufre, efectivament, seria un faraó posterior a Khafre i anterior a Menkaure.

Dels texts de l'época, se sap que els alts oficials disposaven de molts privilegis (més que mai). En les tombes dels oficials, s'han trobat moltes estàtues en inscripcions i també algunes gravades en la pedra. En la tomba de l'oficial Debhen, una inscripció nomena l'amabilitat de Menkaure, i que li va demanar permís per construir la seua tomba prop de la del rei, i este li va concedir el permís e inclús, li va donar algunes pedres de la pedrera reial de Tura; també descriu com el rei es va parar pel camí i va inspeccionar les atres piràmides.

També se sap que Menkaure va obrir el palau reial als fills dels alts oficials, que varen ser criats junt en els propis fills o familiars més directes del rei. El palau reial sembla que estava situat prop de la piràmide.

Va explotar les pedreres d'Assuan i va dirigir alguna expedició al Sinaí.

El nom de Menkaure fon trobat també en escarabats de la dinastia XXVI.

Un total de sis estàtues de Menkaure foren trobades per l'arqueòlec americà Reisner en l'any 1910, entre estes una estàtua del faraó en una reina que se suposa que podria ser Khamerernebti II perque és l'única reina que es coneix, pero sembla que hi va haver atres dones i podria ser una d'elles. Atres peces del faraó són un bust d'alabastre i parts de quatre estàtues més que es varen trobar en l'any 1908 en la vall del Temple.

Heròdot diu que era fill de Khufu i que un oracle de Buto va predir a Menkaure que moriria sobtadament al cap de 6 anys de regnat i, per això, el faraó va començar a beure molt i a fruir al màxim de la vida, pero despuix va viure i regnar 12 anys; també nomena que la seua filla es va suïcidar en vida del pare i que fon enterrada en un ataüt de fusta que encara es conservava en el seu temps. En general, segons Heròdot, fon un faraó més vollgut que el seu pare i el seu abuelo.

Va construir com a monument funerari la piràmide que porta el seu nom, piràmide de Micerí, pero la va batejar com a "Menkaure és diví". La piràmide és menys gran que la del seu pare i abuelo, i està encaixonada entre 16 capes de granit. Volia també cobrir-la de granit, pero va morir abans de fer-ho. El complex fon acabat pel seu fill Shepseskaf.

En el conjunt, hi havia temples, capelles, cases per sacerdots, un palau i atres edificis. Uns anys més tart, es va establir el cult a Menkaure i es varen fer afegits als temples durant les dinasties V i VI.

Fon deïficat despuix de la seua mort. El seu successor fon el seu fill Shepseskaf.