Milicia excelsa

Archiu:Milicia roadside small.jpg

arbre de iroko (Milícia excelsa) (Milicia excelsa)

El arbre de iroko (Milícia excelsa) és un arbre que pertany a la família de les Moraceae i és conegut per la seua valiosa fusta de iroko. Esta fusta és considerada una de les més nobles i apreciades pels professionals de la fusteria i la construcció, solament superada per la teca. La producció de fusta de iroko és llimitada per la sobreexplotació de l'arbre, que pot alcançar tamanys considerables en el seu hàbitat natural en Àfrica.

El iroko és una fusta d'alta calitat, en una textura uniforme i un color que pot variar des del marró clar fins al marró obscur. Ademés, és resistent a la humitat i a la putrefacció, lo que la fa ideal per a aplicacions a l'aire lliure i en contacte en l'aigua. La major part del iroko prové de la Milícia excelsa (o Chlorophora excelsa), encara que una atra espècie propenca, la Milícia regio (o Chloropora regio), també ho proporciona. La fusta de la segona és llaugerament més densa que la de la primera.

Història

L'arbre és venerat per algunes cultures aborigen africanes i és objecte d'ofrenes i protecció. El poble yoruba creu que està habitat per esperits. La persona que aplega a vore cara cara a l'esperit de l'arbre pot tornar-se loco i morir en breu. Segons molts yorubas, qui tala un d'estos arbres carreja la ruïna sobre ell mateix i sobre tota la seua família. També tenen la creència de que l'esperit del iroko sobreviu a la tala i pot sentir-se en les cases a on s'instala esta fusta. Esta ficció representa l'ensenyança de lo important que para ells són estos arbres. Estes creències s'estenen a atres cultures africanes i per a atres espècies.

Noms vernàculs

El iroko o iroco rep noms molt diversos: semli (Sierra Leona i Llibèria), iroko (Costa d'Ivori), odum (Ghana), rokko (Nigèria), abang (Camerún), abang i mandjii (Gabon), kambala (República del Congo), lusanda, molundu i mokongo (Zaire), Moreira (Angola), tule muzafa (Moçambic), i ademés en atres zones: mvuli, mvule i kambala.

Distribució

M. excelsa creix en el territori comprés entre el golf de Guinea i Zaire fins a l'Àfrica Oriental, sent més escàs quant més cap a l'est. Ocupa preferentment les vores de la selva espessa d'alta pluviosidad. M. regio, una espècie molt pareguda, es repartix entre els territoris de Gàmbia i Ghana.

Fusta

La fusta de M. excelsa presenta una albura i un duramen molt ben diferenciats. La primera és de color blanc-groguenc i el duramen pardo-groguenc a pardo-rojós. Presenta un aspecte massiç i dens. Al tacte no és tan untuosa com la teca del suroest asiàtic. Té una llaugera contramalla que no li resta dificultats en el mecanisat, encara que sí desgasta prou els talls. El seu pes específic és 0,650. La fusta madura molt ben i no presenta tendències al alabeo o a les fendas. Es deu vigilar la serra, tant per la seua pols com per la dificultat que pot generar el seu treball per la contramalla. El gra és mijà i freqüentment gros. Es clava be. La coa deu ser millor de lo habitual per a evitar desencolados imprevists. S'utilisa en tota classe de mobiliari, tant interior com a exterior. És idònea per a tarimes i parquet. Excelent en construcció naval, cubas, botada (encara que no molt apta per a madurar vins o licors), ebanisteria. Produïx unes chapes excelents. La seua durabilitat natural és molt bona. Els insectes poden aplegar a atacar la albura, per lo que en este cas convé protegir la fusta. En tot cado, no l'ataquen els escarabats Lyctus. És molt poc impregnable i la seua pols pot generar alèrgies o problemes respiratoris. En l'actualitat s'introduïxen llistons de iroko en la 'Txalaparta', un instrument de percussió tradicional vasc, i en els yembés.