Mina Sant Josep

El jaciment o mina Sant Josep va ser un jaciment ubicat 29 km al noroest de Copiapó i 33 km a l'est de Caldera, en la Província de Copiapó, de la Regió de Atacama en Chile. Encara que inicialment la seua producció era d'argent, finalment s'extrea d'ella or i coure, principalment.

Història

La seua explotació va començar cap a mediats de el XIX; en 1840 conformava part del mineral Sant Francisco. Per a 1851 és una de les quatre mines de major riquea en la zona d'Atacama. En 1869 va tindre una producció de 88 742 kg d'argent fi, mentres que en 1876 esta va ser de 61 952 kg. En 1872, Eduardo Abott era propietari de la mina, figurant en els registres com "soci de temporada".

Durant la década de 1980, la propietat de la mina va passar a mans de l'empresa Sant Esteban Primera S.A., fundada per l'immigrant hongarés George Kemeny Letay. Kemeny va fallir en 2000, passant l'administració del jaciment als seus fills Marcelo i Emérico Kemeny Füller, arquitecte i fotógraf, qui va fallir en 2005 a causa d'un càncer de pulmó. A fins del 2004, ingressa a la propietat de l'empresa Alejandro Bohn, com a controlador i Gerent General, segons consta en escritures llegals.

Durant la década de 2000 va registrar dos accidents fatals, un en març del 2004 i el segon en giner del 2007. El primer va succeir en un sector subterràneu a on es prohibia la circulació i estacionament de maquinària, i el segon va ocórrer per un planchón, o caiguda puntual de roca, en un punt de la rampa d'accés. Per este últim, la mina va estar temporalment tancada entre giner de 2007 i el 30 de maig de 2008, data quan la seua reobertura va ser autorisada pel Servici Nacional de Geologia i Mineria (Sernageomin), despuix d'un exhaustiu procés de revisió i comprovació de que geomecánicamente era segura. Es va implementar a partir d'esta reobertura, un procés continu i estàndart de fortificació en les zones de producció i puntual en les zones de rampa. Es varen elevar totes les mides de seguritat introduint colles de fortificació, equips especialment dedicats a estes tasques i tots els elements per a realisar i controlar este procés. Es varen contractar prevencionistas de risc classe A i B adicionals (la mina ya contava en un Prevencionista Senior Classe A segons consta en els contractes), i es va contractar un geomecánico de planta per a supervisar i controlar la seguritat de la mina i els seus accessos en forma diària (prèviament es tenia assessoria externa puntual segons consta en els llibres de control geomecánico). Al mateix temps s'introduïx la pràctica de treball en equips de càrrega de perfil baix, coneguts en l'indústria minera com LHD o scoop, en la modalitat d'operació a control remot, en la finalitat d'elevar la seguritat operativa al màxim que coneix l'indústria minera mijana.

Dins de les mides adicionals de seguritat introduïdes durant giner de 2009, segons consta en l'investigació (hi ha fotografies i pla disponible) que es va realisar a partir de l'accident del 2010, l'empresa va complementar la seua estratègia de refugi mòvil en la construcció d'un refugi fix de 50 metros quadrats, completament fortificado, en pis emmanisat, aire comprimit, porta de tancament hermètica, llitera, cadires, frazadas, botiquín, tres equips autorrescatadores, dos tubos d'oxigen, citófono de comunicació a superfície i aliments i aigua potable, segons es requerix per reglament miner.

El 3 de juliol de 2010 el miner Gino Cortés sofrix la pèrdua d'una de les seues cames, per una solsida de material rocós, en el nivell 60 NNE de la mina, per la no reposició d'una malla de fortificació del sostre, per part d'un de les tandes de treball. No obstant, l'investigació va demostrar que el llibre de novetats indicava que sí s'havia canviat. En tot cas, esta solsida de roca puntual va ser en un nivell molt inferior i no va tindre cap relació geomecánica en l'accident imprevisible d'agost del 2010.

Vista de la mina Sant Josep durant les llabors de rescat dels 33 miners.

Accident miner de 2010

Artícul principal → Solsida de la mina Sant Josep.

El 5 d'agost de 2010 varen quedar atrapats 33 miners en la mina, per una solsida que es va produir a 622 metros de profunditat. Només el dia 22 d'agost es va saber que tots estaven en vida, gràcies a un mensage enviat des de l'interior a través del sondaje. Despuix de semanes de perforació, el rescat es va concretar en èxit el dia 13 d'octubre.

Durant el temps en que els miners varen estar atrapats en la mina, es va formar al voltant d'ella un assentament en els equips de rescat, familiars i prensa, que es va fer conegut com "Campament Esperanza".