Mina de Penouta
La Mina de Penouta és un jaciment miner a cel obert situat en la pedania de Penouta, del municipi de Viana del Bollo, en la província d'Orense (Galícia, Espanya).[1] Es considera l'única explotació de coltán activa en Europa occidental i una de les principals fonts d'estany, niobi i tàntal del continent. La seua gestió en els últims anys ha estat a càrrec de l'empresa Strategic Minerals Spain, filial de la canadenca Strategic Minerals Europe Corp fins a 2025, any en el que l'empresa canadenca ha subastat els drets.[2]
Història
[editar | editar còdic]Els permissos d'explotació són donats per la Comunitat de Monts en man comú de la Dehesa dona Chanca i va començar la seua activitat a mitan de el XX en l'extracció d'estany i wolframio, minerals estratègics durant la Segona Guerra Mundial. Va passar de mans d'un grup extremeny a Rumasa i d'ahí a l'estat en l'expropiació del 83.[3] L'activitat va cessar en la década de 1980 per la caiguda dels preus internacionals i la baixa rendabilitat.[4]
En 2018, l'empresa Strategic Minerals Spain va reobrir l'explotació[3][5] en un enfocament orientat a la recuperació de materials crítics d'antics residus miners, en el marc d'un proyecte presentat com a eixemple de mineria sostenible i de economia circular. Va invertir uns 15 millons d'euros.[3] Durant els seus primers anys,[6] la mina va generar ocupació en la comarca de Viana do Birla i va produir concentrats d'estany, tàntal i niobi.
En 2025, la situació de la mina seguix pendent de resolució judicial definitiva.[7] Strategic Minerals Spain ha presentat nous informes d'impacte ambiental i plans de restauració per a obtindre la reautorización de l'explotació a cel obert, mantenint una activitat llimitada de tractament de residus. Ademés, ha publicat una subasta dels seus actius.
Si s'aproven els nous permissos, Penouta podria convertir-se en un referent europeu en mineria de materials crítics, contribuint a la transició energètica i digital de l'Unió Europea. No obstant, el seu futur depén de l'equilibri entre desenroll industrial i preservació ambiental.
Cronologia
[editar | editar còdic]| 1906 | Troballa de la mina | Primer coneiximent de l'existència de la mina.[8] |
| Anys 40 | Inici de l'explotació minera | S'obri la mina de Penouta per a extraure estany i wolframio (tungsteno), minerals estratègics durant la Segona Guerra Mundial. |
| 1950–1970 | Expansió de l'activitat | Penouta es consolida com una de les mines més importants de Galícia en extracció d'estany, gestionada per chicotetes concessions locals i un grup d'empresaris extremenys.[8] |
| 1970-1983 | Gestió per Rumasa | La mina de Penouta passa a mans de Rumasa, que l'explota fins a 1982 i pansa a mans de l'estat, expropiada baix el mandat de Felipe González, 3n 1983.[9] |
| 1985 | Tancament de l'explotació | La mina cessa la seua activitat per la caiguda del preu de l'estany i a la falta de rendabilitat. Queda abandonada, en escombreras i basses de fancs inactives. |
| 1999 | Tancament definitiu | La mina de Penouta tanca de forma definitiva, despuix d'acort de l'empresa estatal Mines de Almadén, el Ministeri de Facenda i Rumasa.[10] |
| 2009-2011 | Interés per reactivació | Diverses empreses mostren interés en recuperar el jaciment davant l'aument del preu de metals estratègics com el tàntal i el niobi.[11][12] |
| 2010 | Pas a propietat pública | Retorna la titularitat del terreny al poble.[13] |
| 2013 | Permissos inicials d'investigació | S'otorguen les primeres llicències per a estudis geològics i recuperació de residus miners. Es constata la presència de coltán (columbita-tantalita). |
| 2018 | Reobertura de la mina | L'empresa Strategic Minerals Spain inicia l'explotació formal centrada en la recuperació de coltán, estany i niobi a partir de residus miners. Es presenta com la primera mina de coltán activa en Europa.[14] |
| 2019–2021 | Producció i expansió | S'amplia la capacitat de tractament en nova planta industrial. Penouta exporta concentrats a mercats internacionals. Genera decenes d'ocupacions directes en Viana do Birla.[15] |
| 2020 | Primer ERE | En 2020 es declara el primer ERE. Posteriorment l'empresa declara un ERTE (pel Covid-19)[3] |
| 2022 | Conflictes migambientals | Associacions ecologistes denuncien afeccions a l'entorn per abocades i ampliació de zones d'explotació. S'inicien inspeccions i recursos llegals. |
| 2023 (abril) | Sentència del Tribunal Superior de Justiza de Galícia (TSJG) | El TSJG ordena la paralisació de l'activitat extractiva en considerar que partix de les operacions carien de llicència ambiental adequada. |
| 2024 | Concurs d'acreedors i proposta de nou pla d'impacte ambiental | Strategic Minerals presenta un concurs d'acreedors.[16] Ademés presenta a la Xunta un pla revisat per a complir en la normativa i solicita la reautorización de l'explotació a cel obert. |
| 2025 | Situació en revisió judicial | Despuix del ERE,[17] la mina continua sense activitat extractiva directa, centrada en llabors de tractament de residus i manteniment, a l'espera d'una nova resolució judicial i permissos ambientals. |
| 2025 (juliol) | Nous explotadores | Les empreses Grup Taboram SL i Baten Arenal SL oferixen comprar els drets a Strategic Minerals d'explotació de la mina per 1,9 millons d'euros.[2][18] L'australiana Energy Transition Minerals (a través de la subsidiària Energy Transition Minerals Spain, S.L.) eleva la puja a 3,6 millons d'euros (i inclou, ademés, quedar-se en els drets, la titularitat, els interessos i actius de la filial espanyola de la canadenca).[19]
Despuix de vàries propostes la subasta es tancava en l'administració concursal acceptant en 5,2 millons d'euros de la canadenca, front als 5,1 millons d'euros de la gallega. Pero la mancomunidad propietària del sol avisa de la pronta finalisació de la concessió administrativa d'explotació[20] |
Minerals extrets
[editar | editar còdic]
Els principals minerals obtinguts en Penouta són:
- Columbita-tantalita (coltán): font de tàntal i niobi, amprats en la fabricació de condensadores electrònics, aleacions aeronàutiques i components d'automoció.
- Cassiterita: mineral d'estany, usat en soldadures i recobriment metàlics.
- Wolframita: mineral de wolframio (tungsteno), l'explotació actual del qual és residual.
Estos materials són considerats de alt valor estratègic per a l'Unió Europea, dins de la llista de matèries primeres crítiques publicada per la Comissió Europea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'única mina de coltán en Europa està en un poble d'Orense». Consultat el 2025-10-06.
- ↑ 2,0 2,1 «La mina de Penouta rep una oferta per a reprendre l'explotació de coltán». La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «La plantilla de la mina de Penouta negocia un nou conveni colectiu» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Notícies de Mina de Penouta». La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «La primera mina de coltán europea escomença a funcionar en Viana do Birla». ABC Galícia. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «La fallida de Penouta, una "artimaña" per a "eludir" la restauració ambiental» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Una decisió judicial paralisa l'única mina de coltán d'Europa». Consultat el 6-10-2025.
- ↑ 8,0 8,1 «De Ruiz Mateos a el "or negre" dels mòvils: l'història de la mina de Penouta» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «La Penouta de Ruiz Mateos» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Penouta tanca definitivament» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Una empresa buscarà tantalio en l'antiga mina de Penouta» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Penouta confia que l'activitat torne a la mina despuix de 25 anys» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «L'alt preu del tantalio reviva l'interés empresarial per Penouta». La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «La mina de Penouta iniciarà la seua activitat en maig de 2017» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «La mina de Penouta extraurà mineral en els pròxims dies» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «L'empresa que gestiona la mina de Penouta entra en concurs d'acreedors» (en és). La Regió (Galícia). Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Aprovat el ERE per a 55 treballadors en la mina de Penouta» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Ampre i accions a les que es comprometen els nous propietaris de Penouta». La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Una segona oferta eleva a 3,6 millons la puja per Penouta» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «Penouta priorisa una gestió 100% gallega de la seua explotació» (en és). La Regió. Consultat el 2025-10-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de Penouta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.