Mina de la Valenciana
La mina de la Valenciana es troba en Guanajuato, Mèxic. Va començar a explotar-se en el XVI. La seua extracció d'argent era tan abundant que la seua producció equivalia a les dos terceres parts del total que s'obtenia d'este metal en tota la Nova Espanya. Actualment pertany a la Societat Cooperativa de Minera Metalúrgica Santa Fe de Guanajuato i seguix sent explotada a una profunditat de 760 m. La mina la valenciana és un tipo de mina subterrànea.
Història
[editar | editar còdic]Encara que la veta mare de Guanajuato va ser descoberta en 1548, la mina de la Valenciana va alcançar els seus nivells de major producció de 1768 a 1804. En 1760 el jove Antonio d'Obregón i Alcocer va obtindre un préstam del mercader de la mina de Ralles, Pedro Luciano Otero. Durant varis anys abdós varen seguir invertint en la mina fins que en 1768 la seua producció es va incrementar de manera considerable.[1] Durant varis lustres la mina de la Valenciana va produir més argent que totes les mines del virreinato del Perú, sent socis d'Obregón, els senyors Otero i Diego Rul.[2] El 20 de març de 1780 el rei Carlos III d'Espanya —per petició del virrey Antonio María de Bucareli i Ursúa— li va otorgar a Obregón els títuls de vescomte de la Mina i Comte de la Valenciana, ubicada en Guanajuato, Mèxic.
En 1788 el seu fill Antonio Alonso d'Obregón i de la Barreda ho va succeir, si be va heretar els títuls, la propietat de la mina es va dividir en vintiquatre accions, els descendents d'Obregón varen mantindre dèu accions, la família d'Otero dotze accions i la família de Juan Antonio de Santa Ana dos accions.[3] El 8 d'agost de 1803 Alexander von Humboldt va visitar la mina, d'acort al seu Ensaig polític sobre el regne de la Nova Espanya la mina havia “donat als seus amos de quatrecents a siscents millons de pesos, a lo menys, d'utilitat anual”.[1] Durant els seus anys de bonança s'ampraven més de tres mil treballadors. En 1803 la mina s'explotava a una profunditat de 185 metros, en 1810 la seua producció va ser suspesa. Per a 1815 la profunditat alcançada per a la seua explotació era de 514 metros.[2]
En 1810, durant l'inici de la guerra de l'independència de Mèxic, la major part dels miners va participar en la pren de la Alhóndiga de Granaditas, poc despuix varen formar el regiment Valéncia que va estar baix les órdens del coronel Casimiro Chovell i de l'ingenier en mines Ramón Fabié.[4] En 1817, Xavier Mina va intentar prendre la plaça de Guanajuato, en fracassar en el seu objectiu va ordenar incendiar la maquinària de la mina.
De 1848 a 1865 l'administració de la Valenciana va estar en mans de Francisca Pérez de Gálvez, cap a finals d'este cicle la companyia familiar es trobava descapitalizada i en vàries de les seues mines inundades. En 1865 el seu nebot Miguel Rul va prendre l'administració mamprenent un procés de rehabilitació, per mig de la venda de les seues propietats agrícoles va injectar capital a les seues propietats mineres. En 1872 va formar la Companyia Restauradora de Valenciana i en 1877 La Concòrdia per a treballar les mines de Mellado i Ralles, adicionalment va invertir en atres mines de la Casa Rul en Guanajuato.
Per a 1878 La Valenciana va poder produir novament el major volum d'argent de Guanajuato, conseguint extaer 15&x202f;456 tonellades en 1887. Pero el promig de volum d'extracció va caure a 5900 tonellades entre 1885 i 1888, per a 1889 només es varen conseguir extraure 2400 tonellades. En la década de 1890 la Negociació Minera de Casa Rul en Guanajuato es va trobar en franca crisis, ademés de la baixa productivitat, el preu del metal va disminuir en un 40&x202f;%. Quan Miguel Rul va morir en 1897, l'administració va ser duta per la seua viuda Mariana Olmedo i el seu cunyat José Olmedo. Els Olmedo —els qui també provenien d'una família minera del estat d'Hidalgo— varen operar les mines de 1898 a 1904 per mig de la societat Negociació Minera de Casa Rul en Guanajuato. En 1900 la producció de la Valenciana es va reduir a la mitat i va continuar baixant els seus volums d'extracció durant els següents tres anys.[5] En 1904 els Olmedo varen vendre la societat a la companyia nortamericana Guanajuato Reduction and Mines Company.[6]
Durant la Revolució mexicana la major part dels treballs miners varen ser suspesos, a partir de 1922 l'inversió de capitals nortamericanes va reactivar este sector. No obstant el panorama va canviar en la crisis de 1929 i la baixa de producció de les mines que es va registrar en Mèxic. En 1936 una folga de miners en La Valenciana es va prolongar fins a 1937. Per estos problemes laborals i a la baixa en la productivitat, finalment, la mina va passar a mans dels treballadors de la secció 4 del Sindicat Nacional de Treballadors Miners, Metalúrgics i Similars de la República Mexicana, els qui varen constituir la Societat Cooperativa Miner Metalúrgica Santa Fe de Guanajuato.[7]
En la població que va créixer al seu costat es va erigir el temple dedicat a Sant Cayetano, la seua construcció es va iniciar en 1775 i es va finalisar en 1788. L'obra va ser dirigida pels arquitectes Andrés de la Riva i Jorge Archundia, és de pedrera rosa i el seu estil és churrigueresco.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Manso, 2008; 559
- ↑ 2,0 2,1 Canudas, 2005; 1635
- ↑ Humboldt, 1822; 103-104
- ↑ Canudas, 2005; 1641
- ↑ Sánchez, ; 13-16
- ↑ Sánchez, ; 30
- ↑ Uribe, 2010; 475
- ↑ «Els escenaris cervantinos: temple de la Valenciana». Mèxic Desconegut. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2012. Consultat el 25 d'agost de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de la Valenciana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.