Mineria en Taxco

La mineria va ser una de les activitats econòmiques que més impuls va tindre durant el periodo virreinal de la Nova Espanya. Durant els tres sigles de dominació espanyola en Mèxic, la producció d'argent va alcançar nivells molt significatius. Les bonança que es varen registrar durant este periodo varen fer de Taxco un dels centres miners de major importància en Nova Espanya.

L'èxit de la producció minera va estar condicionat a la calitat i riquea dels fundos, a les polítiques de foment de la mineria i a la gran disponibilitat de la mà d'obra, composta principalment de natius i esclaus negres que eren obligats a realisar penosos treballs en l'interior de les mines i en les facendes.

Inicis

Poc despuix de la caiguda de Tenochtitlan, Hernán Cortés va enviar als seus soldats a conquistar nous territoris. Una de les principals necessitats dels hispans era contar en suficient artilleria, la qual cosa els va conduir a buscar els llocs a on pogueren extraure metals per a la seua fabricació. Cortés va ser informat de l'existència d'importants jaciments d'estany i fierro en la zona de Taxco. No obstant, no serien estos els metals que cridarien l'atenció dels hispans, ya que poc temps despuix varen ser descobertes riques mines d'argent. Com a conseqüència, la població va escomençar a créixer en este lloc i es va conformar un nou espai urbà l'única activitat del qual, en principi, era l'explotació minera.

Encara que en un principi les mines de Taxco varen produir poc, a partir de 1534 l'extracció d'argent va ser adquirint majors dimensions. L'abundant riquea de les mines trobades va fer que per a inicis de la següent década es registrara una primera gran bonança. Les mines principals eren les treballades per Cervantes de Salazar i Luis Castella.

El florecimiento que va alcançar el mineral de Taxco en esta etapa inicial obedia a l'important riquea de les vetes descobertes. Moltes de les primeres explotacions es varen realisar en zones superficials pero, a mida que es va alvançar en les llabors de les mines, i en agotar-se les riquees superficials, va haver la necessitat de seguir les vetes en llabors profundes. Açò va provocar que moltes vetes tingueren un primerenc abandó per la dificultat de la seua explotació. Entre les causes d'este abandó estan el descens de les lleis, les inundacions i l'escassea de tècniques i ferramentes necessàries per a continuar els treballs a atres nivells.

No obstant, en 1555 Bartolomé de Medina va conseguir l'aplicació del benefici de pati, que consistia en l'utilisació de mercuri, sal comuna i magistral per a separar l'argent. Este coneiximent, que es va estendre ràpidament per tota la Nova Espanya i es va convertir en una de les conquistes tecnològiques més importants de l'época, va permetre una millor i major explotació de les mines existents. L'alta explotació minera va atraure a un número considerable de mercaders indis i espanyols a la nova zona urbana de Taxco com a conseqüència de l'alta demanda que es va generar pels numerosos contingents de treballadors i miners.

Per a inicis de la década de 1580 va escomençar a viure's la primera decadència en el mineral de Taxco. L'empobriment de les mines va ser causa de l'imperfecció i llimitacions de la tècnica de laboreo i la metalúrgica de l'época per a mamprendre treballs a nivells més profunts. Des de l'invenció del sistema de pati, la generació de canvis tecnològics en l'indústria minera havia segut eminentment escassa.

Encara que certament l'activitat minera va disminuir a finals de el XVI, esta baixa solament va ser passagera puix per a la década de 1590 Taxco seguia ocupant un lloc destacat entre les zones mineres de Nova Espanya. D'acort a senyes de Humboldt, les mines d'argent d'Espanya havien produït anualment dos millons de pesos entre 1548 i 1600 degut sobretot a les mines de Taxco, Sultepec, Pachuca i Tlalpujahua.5 Durant tot el XVII, els periodos de declinació seguits per etapes de recuperació seria la tònica predominant en la mineria de Taxco.

Durant este sigle, la característica de la mineria en Taxco va ser més de caràcter exploratòria que productiva ya que esta última no va trobar una importància significante.

La bonança de el XVII

Les primeres quatre décades de el XVII varen percebre un important auge per a les mines de Taxco gràcies al descobriment i rehabilitació de diverses mines. Nous empresaris miners, com Francisco de la Broda, Pedro Crespo i Fernando Velázquez, varen fer importants descobriments i varen treballar en mines d'argent d'antics fundos.

No obstant, la majoria d'estos miners es varen enfrontar a grans dificultats per a mantindre actives les seues mines pel carència d'elements tècnics i de tipo financer. En entrar les mines en una fase de major profunditat la calitat del mineral disminuïa, els costs de producció aumentaven i l'extracció deixava de ser productiva. La suma d'estos factors no deixaven una atra alternativa al miner que el seu retir.

Entre 1740 i 1760 Taxco va registrar un significatiu auge productiu basat en la rehabilitació i explotació de mines velles per part de nous empresaris miners que varen realisar treballs en l'afany de trobar riquees en mines que havien segut molt riques en l'antiguetat.

D'entre estos nous miners, el més prominent va ser José de la Broda, quí gràcies a l'èxit de les seues mines com La Alajuela, la veta Sant Ignacio i la Veta Asunción va obtindre un important respal financer. En esta primera gran bonança, Broda mando a construir l'iglésia parroquial de Santa Prisca i a millorar el camí Real que comunicava a Taxco en la Ciutat de Mèxic.

Esta nova bonança en Taxco en mines que ya havien segut explotades en anterioritat es va deure principalment a dos factors: la nova tecnologia i l'aument dels financiamientos a l'indústria minera. Dins del primer factor destaca l'us de la pólvora que va permetre la ràpida perforació de grans tirs i galeria. Va ser igualment important l'us de diversos métodos per a combatre l'elevació del nivell aquàtic de mines més profundes. De la mateixa manera, els respals financers varen representar un factor determinant en el procés de rehabilitació de les mines taxqueñas. Açò es va deure a l'existència de banquers d'argent que tenien com a funció obrir contes als miners prominents, pagar les libranzas que es giraven en contra seua i remetre'ls diners en efectiu, mercuri i atres matèries primeres.

A partir de 1767, la producció minera en Taxco va tindre un ritme menys esplendoroso. José de la Broda, el més famós dels miners del lloc, estava pràcticament en bancarrota. Per a recuperar-se, Broda va decidir provar fortuna en les mines de Zacatecas. No obstant, la producció en Taxco no es va detindre gràcies a les reformes borbòniques que varen aplicar una série de mides de respal a la producció minera.