Anar al contingut

Minoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En sociologia, un grup minoritari o minoria es referix a una categoria de persones que experimenten una desventaja relativa en comparació als membres d'un grup social dominant.[1] La membresía d'un grup minoritari generalment es basa en diferències en les característiques o pràctiques observables, tals com: sexe, ètnia, raça, religió, discapacitat, identitat de gènero o orientació sexual.[2] Utilisant el marc d'interseccionalidad, un individu pot ser membre de múltiples grups minoritaris (per eixemple, una minoria racial i religiosa). De la mateixa manera, els individus també poden ser part d'un grup minoritari sobre algunes característiques, pero part d'un grup dominant sobre uns atres.[3]

El terme "grup minoritari" a sovint apareix dins del discurs dels drets civils i individuals, ya que els membres dels grups minoritaris són propensos al tracte diferencial en els països i societats en que viuen.[4] Els membres de grups minoritaris a sovint enfronten discriminació en múltiples àrees de la vida social, incloent vivenda, ocupació, atenció mèdica i educació, entre unes atres.[5] Si be la discriminació pot ser comesa per individus, també pot ocórrer a través de desigualtats estructurals, en les quals els drets i oportunitats no són igualment accessibles per a tots.[6] El llenguage dels drets de les minories s'usa a sovint per a discutir lleis dissenyades per a protegir als grups minoritaris de la discriminació i otorgar-los el mateix estatus social que al grup dominant.[7]


Actualment cada volta més s'està treballant per respectar i garantisar els drets de les minories. Per això, nos trobem en importants llegislacions i normatives al respecte tals com la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o la Declaració de les Nacions Unides respecte als Drets de les Persones part de les minories nacionals, ètniques, religioses i llingüístiques

Definicions

[editar | editar còdic]

Abans de la Conferència de Pau de París (1919-1920), el terme "minoria" es referia principalment als partits polítics en les llegislatures nacionals, i no als grups ètnics, nacionals, llingüístics o religiosos.[8] S'atribuïx a la Conferència de París l'acunyament del concepte de drets de les minories i la seua posada en valor.[8] La Comissió de Minories de la Societat de Nacions va definir minoria en 1919 com "els nacionals pertanyents a minories racials, religioses o llingüístiques"..[8]

Definició en sociologia

[editar | editar còdic]

El sociòlec Louis Wirth va definir un grup minoritari com "un grup de persones que, per les seues característiques físiques o culturals, són senyalades respecte a les demés en la societat en la que viuen per a rebre un tracte diferenciat i desigual, i que, per tant, es consideren objecte de discriminació colectiva".[9] Esta definició inclou criteris objectius i subjectius: la pertinença a un grup minoritari és atribuïda objectivament per la societat, basant-se en les característiques físiques o de comportament d'un individu; també és aplicada subjetivamente pels seus membres, que poden utilisar el seu estatus com a base de l'identitat o la solidaritat del grup.[10] Aixina, l'estatus de grup minoritari és categòric: un individu que presenta les característiques físiques o de comportament d'un grup minoritari determinat rep l'estatus d'eixe grup i està subjecte al mateix tracte que atres membres d'eixe grup.[9]

Joe Feagin, afirma que un grup minoritari té cinc característiques: (1) sofrir discriminació i subordinació, (2) traces físiques i/o culturals que els diferencien i que són desaprovats pel grup dominant, (3) un sentit compartit d'identitat colectiva i càrregues comunes, (4) regles socialment compartides sobre quí pertany i quí no determina l'estatus de minoria, i (5) tendència a casar-se dins del grup.[11]

Crítiques

[editar | editar còdic]

Existix una controvèrsia en l'us de la paraula minoria, ya que té un us genèric i un atre acadèmic.[12] L'us comú del terme indica una minoria estadística; no obstant, els acadèmics es referixen a les diferències de poder entre els grups i no a les diferències de tamany de la població entre ells.[13]

La crítica anterior es basa en l'idea de que un grup pot ser considerat una minoria encara que incloga un número tan gran de persones que numèricament no siga una minoria en la societat.

Alguns sociòlecs han criticat el concepte de "minoria/majoria", argumentant que este llenguage exclou o descuida les identitats culturals canviants o inestables, aixina com les afiliació culturals a través de les fronteres nacionals[14] Per això, el terme grups històricament exclosos (GHE) s'utilisa a sovint de forma similar per a destacar el paper de l'opressió i la dominació històriques, i cóm açò dona lloc a la infrarrepresentación de determinats grups en diversos àmbits de la vida social.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Healey, Joseph F; Stepnick, Andi; O'Brien, {{{nom3}}} (2019). Race, ethnicity, gender, & class: the sociology of group conflict and change (en anglés). OCLC 1006532841. ISBN 9781506346946.
  2. ↑ Ritzer, George (2015). Essentials of sociology (en anglés). OCLC 871004576. ISBN 9781483340173.
  3. ↑ Continuum: Journal of Mija and Cultural Studies.Consultat el 20 d'abril de 2019.
  4. ↑ Louisiana Law Review.63
    759.Consultat el 20 d'abril de 2019.
  5. ↑ Becker, Gary S (1971). The economics of discrimination (en anglés), University of Chicago Press. OCLC 658199810. ISBN 9780226041049.
  6. ↑ European Journal of Women's Studies.13(3)
    211–228.doi:10.1177/1350506806065753.Consultat el 20 d'abril de 2019.
  7. ↑ Skrentny, John David (2002). The minority rights revolution (en anglés), Belknap Press of Harvard University Press. OCLC 431342257. ISBN 9780674043732.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Robson, Laura (30 de juliol 2021). “Capitulations Redux: The Imperial Genealogy of the Post–World War I "Minority" Regimes”. The American Historical Review 126 (3): 978–1000. doi:10.1093/ahr/rhab358. ISSN 0002-8762.
  9. ↑ 9,0 9,1 Wirth, L. (1945). «The Problem of Minority Groups», The Science of Man in the World Crisis, New York: Columbia University Press, p. 347. El politòlec i professor de dret, Gad Barzilai, ha oferit una definició teòrica de les comunitats no gobernant que conceptualiza als grups que no governen i estan exclosos dels recursos del poder polític. Barzilai, G. Communities and Law: Politics and Cultures of Llegal Identities. Ann Arbor: University of Michigan Press.
  10. ↑ Minorities in the new world: six case studies (en en), New York: Columbia University Press.
  11. ↑ Joe R. Feagin (1984). Racial and Ethnic Relations, 2nd edició, Prentice-Hall, pp. 10. ISBN 978-0-13-750125-0.
  12. ↑ (2008) Cultural Diversity Glossary of Terms, Diversity Training University International Publications Division, pp. 4.
  13. ↑ Barzilai, Gad (2010). Communities and Law: Politics and Cultures of Llegal Identities, University of Michigan Press. ISBN 978-0472024001.
  14. ↑ (2017).«The Concept of Minority for the Study of Culture».Continuum: Journal of Mija & Cultural Studies.31(1)
    1–12.doi:10.1080/10304312.2016.1264110.
  15. ↑ «Handbook of Gender & Work Handbook of gender & work».Handbook of Gender & Work.SAGE Publications, Inc..
    429–452.doi:10.4135/9781452231365.n22.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cecilia Devia, [enllaç trencat], Vigo, Editorial Acadèmia del Hispanismo, 2009. ISBN 978-84-96915-44- 15/08/201
  • Dart Scavino, La paraula minoria, Buenos Aires, Escritors del Món, 2013.
  • Arjun Appadurai, El rebuig de les minories. Ensaig sobre la guerra de la fúria. Barcelona, Tusquets Editors, 2007


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Minoria&oldid=826989»