Mioregulina
Introducció
[editar | editar còdic]La mioregulina (MRLN) és un micropéptido muscular membre de la família proteïnes reguladores (este grup de proteïnes forma part de les proteïnes transmembrana); concretament, és una de les encarregada de regular l'activitat de les bombes de Ca(2+) en l'aparat múscul esquelètic.[1] Les proteïnes transmembrana d'un sol tram recentment descobertes com MLN, Endoregulina (ELN), DWORF i algunes atres regulinas s'unixen a la bomba SERCA, este ensamblage de micropéptidos en oligómeros serà determinat per la disponibilitat i capacitat de oligomerización dels micropéptidos pròpiament dits. L'expressió diferencial dels diversos micropéptidos, en este cas com MLN pot ajustar en precisió la funció de les isoformas del transportador de ions a les necessitats de les cèlules musculars i no musculars. Per lo tant, les interaccions reguladores péptido-transportador són rellevants per a una varietat de disciplines que inclouen cardiología, neurociencia i endocrinologia.[2]
Experiments en rates knockout han demostrat un millor maneig del Ca2+ dependent de SERCA (Bomba ATPanses-Ca2+ del Retícul Sarcoplasmatico) i un millor rendiment en l'activitat física. MLN eixercita un paper fonamental en la modulació de la homeostasis del Ca2+ en un model murino de miopatía de Duchenne.[3] Sent la MLN un regulador nou de SERCA en propietats funcionals úniques.
Estructura
[editar | editar còdic]La proteïna Mioregulina té un tamany d'uns 46 aminoàcits, que forma complexos de heterodímeros en les bombes de Ca2+ lo que li permet regular el transport en cèlules musculars.[4] La seua estructura es conforma en un plegament de la majoria d'aminoàcits conformant una hèliç α (estructura secundària).
L'estructura i funció és molt semblada a proteïnes com la PLN (Fosfolambán) i la SLN (Sarcolipina). MLN es diferencia d'abdós ya que té un residu àcit, Asp35, en el seu domini transmembrana. La posició del Asp35 en la membrana és inusual ya que els residus carregats negativament estan en els flancs dels dominis hèlices de la zona transmembrana i regularment es troben en regions transmembrana majorment hidrófobas.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cell.160(4)
- 595-606.ISSN 1097-4172.doi:10.1016/j.cell.2015.01.009.Consultat el 2023-10-28.
- ↑ Science Signaling.9(457)ISSN 1945-0877.doi:10.1126/scisignal.aaj1460.Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Rev-erb-α controls skeletal muscle calcium homeostasis through myoregulin repression: implications in Duchenne Muscular Dystrophy». dx.doi.org. Consultat el 2023-10-28.
- ↑ Journal of Molecular Biology.431(22)
- 4429-4443.ISSN 0022-2836.doi:10.1016/j.jmb.2019.07.037.Consultat el 2023-10-28.
- ↑ Nature Structural & Molecular Biology.19(10)
- 1018-1022.ISSN 1545-9993.doi:10.1038/nsmb.2376.Consultat el 2023-10-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mioregulina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.