Miranda (satèlit)

Archiu:Miranda mosaic in color - Voyager 2.png

Miranda (satèlit)

Miranda, també designat com Urà V, és el menor dels cinc satèlits principals del planeta Urà. Descobert per Gerard Kuiper el 16 de febrer de 1948, rep el seu nom de Miranda, la filla del mac Pròsper de l'obra de William Shakespeare (La Tempestat).

Característiques orbitales

l'inclinament de l'òrbita de Miranda (4,338°) és molt alta per a un cos tan pròxim al seu planeta. És possible que en algun moment estiguera en resonància orbital 3:1 en Umbriel. La fricció provocada per les forces de marea podria haver causat un calfament en l'interior del satèlit i ser l'orige de l'activitat geològica i criovolcánica.

Característiques físiques

Archiu:Miranda scarp.jpg

Vista de Verona Rupes, una llarga falla que alcança entre 5 i 10 quilómetros d'altura —el penya-segat més alt del sistema solar—.

Miranda és un cos cuasiesférico de 472 km de diàmetro. Tot sembla indicar que el naiximent del satèlit va ser extremadament violent, a tenor de la seua extraordinària orografia. La superfície de Miranda està formada en la seua majoria per aigua gelada, estant l'interior possiblement format per roques silíceas i composts rics en metà. Geològicament, Miranda ha segut el cos més actiu del sistema solar.

La superfície està travessada per grans canons de fins a 20 km de profunditat en regions de terreny badat que indiquen una molt intensa activitat geològica en el passat. Es pensa que esta activitat geològica podria estar relacionada en efectes de marea produïts per Urà. No obstant, és més acceptada la teoria de que en el passat Miranda va sofrir un fort impacte que va estar a punt de destruir el satèlit. Una atra teoria, que ara ya no es considera tan vàlida, sugerix que en el passat Miranda va sofrir un fort impacte que la va partir en trossos. En el temps, els fragments es varen tornar a juntar, donant l'aspecte de cos remendado que té actualment.

Vore també

• Satèlits d'Urà
• Urà