Mit del diluvi de Gilgamesh

Archiu:British Museum Flood Tablet 1.jpg

Mit del diluvi de Gilgamesh

El mit del diluvi de Gilgamesh és una història del diluvi en el Poema de Gilgamesh. Molts acadèmics creuen que el mit del diluvi va ser afegit a la Tablilla XI en la «versió estàndar» del Poema de Gilgamesh per un editor que va utilisar l'història del Poema de Atrahasis. Una menuda referència al mit del diluvi també està present en poemes de Gilgamesh sumerio més antics, d'a on les versions posteriors babilòniques varen conseguir bona part de la seua inspiració i temàtica.

Material alterat o omés

L'èpica de Atrahasis otorga informació adicional del diluvi i el seu héroe que s'omet en la tablilla XI de Gilgamesh i atres versions del mit del diluvi en l'Próximo Oriente antic. D'acort en Atrahasis III ii, llínees 40-47, l'héroe del diluvi estava en un convit quan l'inundació i la tormenta comencen: «Ell invita a la seua gent ...a un convit;...Ell va manar a la seua família a bordo. Varen menjar i varen beure. Pero ell (Atrahasis) 'entrabar i eixia. No es podia assentar, ni recostar, pel seu cor trencat i vomitava bilis.»

Conforme a Tigay, la tablilla III iv de Atrahasis, llínees 6-9, identifica clarament el diluvi en una riada local: «Com a parots els seus [cossos inertes] han omplit el riu. Com un pot que s'ha mogut fins a la vora del [barco]. Com un pot que s'han anat fins a la vora del riu». Es va canviar en Gilgamesh XI, llínea 123 a «¿A la meua gent l'hauré yo dau a llum per a omplir de peixos l'oceà?» Tigay sosté que un pot ser la mà del creador del mit ací, canviant una riada local a una inundació oceànica.

De totes formes, la majoria dels especialistes interpreten que el diluvi de Atrahasis va ser universal. A. R. George, Lambert i Millard deixen clar que l'intenció dels deus en Atrahasis és «acabar en la humanitat». L'inundació destruïx «tota la terra». En el context de l'història completa, és difícil vore cóm una riada local pot complir estos propòsits. L'us d'una metàfora comparable en l'èpica de Gilgamesh a la de «parots [omplint] el riu» és simplement una image que evoca a la mort més que una descripció lliteral de l'inundació.

Es varen fer canvis al text de Atrahasis en Gilgamesh per a que l'insinuació de que els deus podrien haver experimentat necessitats humanes fora més sotil. Per eixemple, Atrahasis OB III, 30-31: «Els Anunnaki, els grans deus, estaven assentats en fam i sigau», va ser canviat en Gilgamesh XI, llínea 113 a «es aterraron els deus pel diluvi». Hi ha frases en Atrahasis III iv que es varen ometre en Gilgamesh, per eixemple: «Ella estava farta de dolor i sigau de cervesa» i «sofrien rampes per la fam».

Estos i atres canvis realisats a Atrahasis es documenten i descriuen en el llibre del professor Tigay (vore davall), professor associat d'hebreu, ciències semíticas i lliteratura en la Universitat de Pennsilvània. El professor Tigay comenta: «La causa de la pèrdua d'unes llínees mentres unes atres es preserven no és perque tenen significats pareguts sino que sembla ser un acte delliberat. Estes llínees tenen un tema en comú, la fam i la set dels deus durant el diluvi».

Encara que la còpia de el XVIII de l'èpica de Atrahasis (Atra-Hasis) és posterior a la primerenca epopeya de Gilgamesh, no se sap si les tablillas en antic acadio de Gilgamesh varen incloure l'història de l'inundació, per la naturalea fragmentaria de les tablillas supervivents. Alguns estudiosos sostenen que no, Tigay, per eixemple, sosté que tres importants adició a la epopeya de Gilgamesh, és dir, el pròlec, l'història del diluvi (tableta XI) i la tableta XII, varen ser afegides per un editor o editors, possiblement per Sîn-lēqi-unninni, a qui es va atribuir l'èpica sancera més vesprada. Segons este punt de vista, l'història del diluvi en la tablilla XI es basa en una versió tardana de l'història de Atrahasis.

Ea filtra el pla secret

1. Utnapishtim li conta a Gilgamesh una història secreta que comença en l'antiga ciutat de Shuruppak a la vora del riu Éufrates.
2. Els "grans deus" Anu, Enlil, Ninurta, Ennugi i Ea varen jurar mantindre en secret el seu pla per a provocar el diluvi.
3. Pero el deu Ea (deu sumerio Enki) va repetir el pla a Utnapishtim a través d'una paret de canyes en una casa de canyes.
4. Ea va ordenar a Utnapishtim que demolira la seua casa i construïra un barco, sense importar el cost, per a mantindre en vida als sers vius.
5. El barco devia tindre dimensions iguals en ample i llarc corresponents i estar cobert com els barcos de Apsu.
6. Utnapishtim va prometre fer lo que Ea va ordenar.
7. Va preguntar a Ea qué deuria dir als vells de la ciutat i a la població.
8. Ea li diu que diga que Enlil ho ha rebujat i que ya no pot residir en la ciutat ni chafar el territori de Enlil.
9. També deuria dir que baixarà al Apsu "per a viure en el meu senyor Ea".

Nota: 'Apsu' pot referir-se a un pantà d'aigua dolça prop del temple de Ea/Enki en la ciutat de Eridu.

Construcció i llançament del barco

1. Carpinteros, treballadors de canyes i atres persones es varen reunir un matí.
2. [llínees faltantes]
3. Cinc dies despuix, Utnapishtim va traçar les parets exteriors del barco de 120 colzes.
4. Els costats de la superestructura tenien llongituts iguals de 120 colzes. També va fer un dibuix de l'estructura interior.
5. El barco tenia sis cobertes [?] dividides en sèt i nou compartimento.
6. Es varen colocar tapons d'aigua en la part mija.
7. Es varen colocar perches d'espente i atres coses necessàries.
8. Tres voltes 3,600 unitats de betum cru es varen fondre en un forn i tres voltes 3,600 unitats d'oli es varen usar ademés de dos voltes 3,600 unitats d'oli que es varen almagasenar en el barco.
9. Es varen sacrificar bous i ovelles i es varen distribuir cervesa, oli i vi als treballadors, com en un festival d'any nou.
10. Quan el barco va estar terminat, el llançament va ser molt difícil. Es va utilisar una rampa de postes per a esgolar el barco a l'aigua.
11. Dos terços del barco estaven en l'aigua.
12. Utnapishtim va carregar el seu argent i or en el barco.
13. Va carregar "tots els sers vius que tenia."
14. Els seus familiars i artesans, i "totes les bésties i animals del camp" varen pujar al barco.
15. Va aplegar el moment, segons lo indicat pel deu Shamash, de sagellar la porta d'entrada.

La tormenta

1. A primera hora del matí en amanecer, es va alçar un núvol negre de l'horisó.
2. El temps era espantós.
3. Utnapishtim va pujar al barco i va confiar el barco i el seu contingut al seu mestre de barco Puzurammurri, qui va sagellar l'entrada.
4. El deu del tro Adad retumbó en el núvol i els deus de la tormenta Shullat i Hanish varen passar sobre montanyes i terra.
5. Erragal va traure els postes d'amarre i els dics es varen desbordar.
6. Els deus Anunnaki varen allumenar la terra en les seues llampades.

1. Va haver un shock atònit pels actes de Adad que varen tornar tot a l'obscuritat. La terra va ser destrossada com un gorc.
2. Tot el dia va bufar el vent del sur ràpidament i l'aigua va abrumar a les persones com un atac.
3. Ningú podia vore els seus companyers. No podien reconéixer-se entre sí en el torrent.
4. Els deus tenien por del diluvi i es varen retirar fins al cel de Anu. Es acurrucaron com a gossos junt a la paret exterior.
5. Ishtar va cridar com una dòna en el part.
6. La Senyora dels deus va llamentar que els dies antics s'havien convertit en fanc perque "vaig dir coses males en l'Assamblea dels Deus, ordenant una catàstrofe per a destruir al meu poble que ompli la mar com a peixos."
7. Els atres deus ploraven en ella i es varen assentar sollozando de tristor, els seus llavis ardien, resecos de set.
8. El diluvi i el vent varen durar sis dies i sis nits, esclafant la terra.
9. Al sèptim dia, la tormenta colpejava [intermitentemente?] com una dòna en treball de part.

Calma despuix de la tormenta

1. La mar es va calmar i el tribulí i el diluvi varen cessar. Tot el dia va haver silenci. Tots els humans s'havien convertit en fanc.
2. El terreny era tan pla com una teulada. Utnapishtim va obrir una finestra i va sentir aire fresc en la seua cara.
3. Es va agenollar i es va assentar plorant, les llàgrimes corrent per la seua cara. Va buscar llínees costeres en l'horisó i va vore una regió de terra.
4. El barco es va assentar fermament en el mont Nimush que va sostindre el barco durant varis dies, sense permetre balancege.
5. Al sèptim dia va lliberar una coloma que va volar pero va retornar a ell. Va lliberar una oroneta, pero també va retornar a ell.
6. Va lliberar un cuervo que va poder menjar i rascar, i no va tornar al barco.
7. Després va enviar el seu ganado en vàries direccions.

El sacrifici

1. Va sacrificar una ovella i va oferir incens en una ziggurat montanyosa a on va colocar 14 vasijas sacrificiales i va abocar juncs, cedre i mirto en el fòc.
2. Els deus varen olorar la dolça olor de l'animal sacrificat i es varen reunir com a mosques sobre el sacrifici.
3. Després va aplegar la gran deesa, va alçar les seues mosques (contes) i va dir
4. "Oh deus, tan segur com no oblidaré este amulet de lapislázuli al voltant del meu coll, recordaré estos dies i mai els oblidaré. Els deus poden vindre a l'ofrena sacrificial. Pero Enlil no pot vindre, perque ell va provocar el diluvi i va aniquilar al meu poble sense considerar [les conseqüències]."
5. Quan Enlil va aplegar, va vore el barco i es va enfurir en els deus Igigi. Va dir "¿Cóm va poder escapar un ser viu? ¡No se suponia que cap home sobrevixquera a l'aniquilació!"
6. Ninurta li va dir a Enlil "¿Quí més sino Ea podria fer tal cosa? És Ea qui coneixia tots els nostres plans."
7. Ea li va dir a Enlil "Vares ser tu, l'Sabio dels Deus. ¿Cóm vares poder provocar un diluvi sense consideració?"
8. Ea després acusa a Enlil d'enviar un castic desproporcionado i li recorda la necessitat de compassió.
9. Ea nega haver filtrat el pla secret dels deus a Atrahasis (= Utnapishtim), admetent solament haver-li enviat un somi i desviant l'atenció de Enlil de l'héroe del diluvi.

L'héroe del diluvi i la seua esposa són otorgats immortalitat i transportats llunt

1. Enlil després puja a un barco i, prenent la mà de Utnapishtim, ho ajuda a ell i a la seua esposa a pujar a on s'agenollen. De peu entre Utnapishtim i la seua esposa, toca els seus fronts i els beneïx. "Anteriorment Utnapishtim era.