Anar al contingut

Model de la vareta elàstica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Worm-like Chain.png
Una ilustració del model, en vectores tangentes de posició i unitat.

El model de la vareta elàstica (MVE) en la física d'polímero és usat per a descriure el comportament dels polímeros semi- flexibles; és també conegut com el model de Kratky-Porod, en honor als seus inventors: Otto Kratky & Günther Porod en 1949.

Consideracions teòriques

[editar | editar còdic]

El MVE descriu una vareta isotrópica que és contínuament flexible, açò contrasta en el Model de cadena lliurement conectada (freely-jointed chain ) que és únicament flexible en segments discrets. El Model de la vareta elàstica és particularment usat per a descriure polímero rígits, en segments successius que mostren una espècie de cooperació mútua: tots apuntant en aproximadament la mateixa direcció. A temperatura ambiente, l'polímero adopta una forma de conjunt suaument curvat; a temperatura T=0 K , l'polímero adopta una forma de vareta rígida.

Per a un polímero de llongitut l, definim la trayectòria de l'polímero coms(0,l) , llavorst^(s)pansa a ser el vector unitari tangencial a la cadena en s, i r(s) és el vector posició a lo llarc de la cadena. Llavors:

t^(s)r(s)s I la distància extrem a extrem R=0lt^(s)ds.[1]

Pot ocórrer que l'orientació de la “funció de correlació” per a un model de vareta elàstica seguixca una decaiguda exponencial.

t^(s)t^(0)=cosθ(s)=es/P,

A on P és per definició la característica de persistència de l'polímero. Un valor útil és la mida del quadrat de la distància extrem a extrem de l'polímero

R2=RR =0lt^(s)ds0lt^(s)ds =0lds0lt^(s)t^(s)ds =0lds0le|ss|/Pds R2=2Pl[1Pl(1el/P)]

  • Note que quan l>>P, llavors R2=2Pl . Açò pot ser utilisat per a mostrar que un “segment de Kuhn”(Kuhn segment) és igual al doble de la persistència d'un Model de vareta elàstica.

Rellevància biològica

[editar | editar còdic]

Varis importants bio-polímero poden ser adequadament modelats en un Model de vareta elàstica, per eixemple:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Doi and Edwards (1999). The Theory of Polymer Dynamics.